Nost¨¤lgia del franc¨¨s

A la cultura francesa hi ha, en aquests moments, almenys dos homes de lletres que propugnen ¡ª¨¦s una cosa que passa cada tant¡ª un retorn als m¨¨todes d¡¯estudi literari cl¨¤ssics, i a la literatura cl¨¤ssica ella mateixa. L¡¯un ¨¦s Antoine Compagnon, de qui ja hem parlat a bastament en aquesta secci¨®; l¡¯altre ¨¦s Marc Fumaroli, que va fer bona amistat amb el malaguanyat Jaume Vallcorba, al qual va confiar l¡¯edici¨® de quasi tots els seus llibres publicats a Fran?a. Per als acad¨¨mics ancorats encara en els m¨¨todes de l¡¯estructuralisme i la semi¨°tica ¡ªm¨¨todes que nom¨¦s van servir per fer pr¨°speres les ?ditions du Seuil, per¨° que es van mostrar inefica?os i fal¡¤la?os en l¡¯ensenyament universitari de la literatura¡ª, aquest retorn a la cr¨ªtica filol¨°gico-hist¨°rica o senzillament perspica? i intel¡¤ligent els ha aixafat la guitarra ¡ªperqu¨¨ la narratologia, que ¨¦s com quasi res, els havia estalviat durant dos o tres decennis haver-se de preocupar pel sentit i el valor d¡¯un text en prosa. Per als mateixos, ¨¦s a dir, aquells que consideren la literatura nom¨¦s des d¡¯un punt de vista sincr¨°nic, el m¨¨tode de Fumaroli els desbarata igualment les estrat¨¨gies, perqu¨¨ s¡¯ha d¡¯haver llegit i estudiat molt ¡ªSainte-Beuve tamb¨¦ ho va fer, i la seva cr¨ªtica ¨¦s m¨¦s merit¨°ria que el que es despr¨¨n de la cr¨ªtica que en va fer Proust¡ª i s¡¯ha d¡¯haver visitat molts arxius nacionals i internacionals per poder posseir aquesta cartografia europea de la literatura, que ¨¦s l¡¯actiu principal de tot historiador i de tot comparatista.

Ha sortit fa poc un llibre de Fumaroli, de gran valor, documentat com tots els seus, magn¨ªficament posat en castell¨¤ per Jos¨¦ Ram¨®n Monreal, que es diu Cuando Europa hablaba franc¨¦s. Extranjeros franc¨®filos en el Siglo de las Luces (Barcelona, Acantilado, 2015). No ¨¦s un llibre per al divertissement pascali¨¤, ni molt menys, per¨° far¨¤ les del¨ªcies d¡¯aquells que, posse?dors ja d¡¯una edat certa, van estudiar al col¡¤legi llengua francesa, i no anglesa, que ¨¦s el que ara s¡¯estudia pertot i de qualsevol manera. En aquell temps, que recordo amb nost¨¤lgia, hi havia, ¨¦s clar, una senyoreta Calvet que, sense saber franc¨¨s, l¡¯ensenyava, i ens feia repetir frases com aquesta: ¡°? la rue d¡¯Arib¨®[ARIBAU], je me prends un cafet¨®¡±; per¨° tamb¨¦ hi havia l¡¯inefable Monsieur Arch, les sabates del qual llig¨¤vem, per a ensopegada seva, a una pota de la cadira, i el quasi personatge de Jacques Tati, Monsieur Meunier ¡ªels suposo difunts tots tres¡ª, que condu?a el primer Citro?n Pato que es va veure a Barcelona.

I ¨¦s que el franc¨¨s era una llengua estrangera que quasi no ho era i que ens preparava per fer el salt a una Europa que ens semblava igual que casa, per¨° amb m¨¦s urbanisme i m¨¦s urbanitat, i que oferia, a Ceret, pel¡¤l¨ªcules marranes, invisibles en territori nacional. Fumaroli demostra una evid¨¨ncia: de la mateixa manera que la llengua comuna d¡¯Occident ¡ªla koin¨¦¡ª va ser el llat¨ª fins ben entrat el segle XVIII, gr¨¤cies a l¡¯Esgl¨¦sia i a la romanitzaci¨®, i igual com el grec es va mantenir a l¡¯Imperi d¡¯Orient fins a la presa de Bizanci pels turcs, l¡¯any 1453, i d¡¯all¨¤ va passar a l¡¯altre Imperi merc¨¨s als humanistes ¡ªsense aconseguir el que havia aconseguit Marc Aureli a Roma¡ª, de la mateixa manera l¡¯angl¨¨s ¨¦s ara, per molt que el critiquessin tots els francesos de toga i arist¨°crates de bon gust entre els segles XVI i avui dia, la llengua comuna de mig m¨®n. No ¨¦s una llengua bona ¡ªperqu¨¨, per ell mateix, l¡¯angl¨¨s ¨¦s una llengua empirista, de sintaxi bellugadissa i l¨¨xic poc exacte¡ª, per¨° ¨¦s la que ara es parla: malament, si no t¡¯han educat a Eaton, ¨¦s clar.

La paraula clau per entendre les difer¨¨ncies entre el franc¨¨s i l¡¯angl¨¨s com a llengua amb voluntat d¡¯universalitat resideix, primer, en el fet que el franc¨¨s es va imposar per la via diplom¨¤tica i de la haute conversation, mentre que l¡¯angl¨¨s s¡¯ha imposat, abans que res, gr¨¤cies a la m¨²sica pop, rock i rap, i tota la que es vulgui, menys la cl¨¤ssica, que sempre va fer servir, sobretot, l¡¯itali¨¤ (de Monteverdi a Puccini) i l¡¯alemany (fins a Strauss i Sch?nberg); i segon, en el fet que el franc¨¨s posse?a un style que no posseeix la llengua anglesa.

Ara tothom parla angl¨¨s sense haver llegit Shakespeare, mentre que, temps enrere, no lluny¨¤, no hi havia batxiller de Fran?a que no sab¨¦s de mem¨°ria, almenys, la faula de La Fontaine sobre la cigala i la formiga. Aquests, jo els agafava en autoestop quan anava a Par¨ªs; els altres, no. Deia: ¡°La cigale ayant chant¨¦ tout l¡¯¨¦t¨¦...¡±. Nom¨¦s calia que els autoestopistes diguessin els versos seg¨¹ents: ¡°Se trouva fort d¨¦pourvue quand la bise f?t venue¡±. Llavors, amunt i a Par¨ªs!