Rajoy arriba a les generals amb el PP sense lideratge en 10 autonomies

Mariano Rajoy es presentar¨¤ el 20 de desembre a unes eleccions generals crucials amb el PP sense lideratge consolidat en una desena d'autonomies. La dimissi¨® d¡¯Arantza Quiroga al capdavant del PP d'Euskadi s'uneix a la gestora de Navarra i a les presid¨¨ncies interines de Catalunya i les Balears. En almenys sis comunitats m¨¦s, els presidents actuals estan pendents de ser renovats despr¨¦s de les eleccions i el congr¨¦s nacional del 2016. La c¨²pula del PP nega que aquesta "interinitat" dels l¨ªders regionals pugui perjudicar Rajoy i valora l'oportunitat de rellan?ar i establir noves cares per al futur.

El PP ara no t¨¦ refer¨¨ncia de futur ni un l¨ªder clar ja nomenat ni a Euskadi, ni a Navarra, Catalunya, les Balears, l¡¯Arag¨®, Madrid, la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa, Castella i Lle¨® ni, fins i tot, a Cant¨¤bria i Ast¨²ries. El problema de la sortida precipitada d¡¯Arantza Quiroga al Pa¨ªs Basc ¨¦s, com en el cas de Navarra o tamb¨¦ de Catalunya, m¨¦s d'¨ªndole pol¨ªtica i simb¨°lica que estrictament electoral. El PP no ha estat mai un partit determinant en aquests territoris, per¨° s¨ª que ¨¦s important per la seva influ¨¨ncia nacional. No ha estat mai en aquestes autonomies ni primera for?a pol¨ªtica ni ha governat, ni marcat l'agenda. En les ¨²ltimes eleccions, a m¨¦s, ha perdut en totes aquestes zones molts vots i molts suports.

A Euskadi, ara, despr¨¦s de la ren¨²ncia de Quiroga, s'obrir¨¤ un per¨ªode de consultes fins a la celebraci¨® d'una junta directiva extraordin¨¤ria que nomenar¨¤, d'entrada, un president en precari i amb el consens m¨¦s ampli possible per salvar la situaci¨® fins despr¨¦s de les eleccions generals. ?s el model de resoluci¨® d'aquesta classe de crisi del PP. En el partit encara no hi ha prim¨¤ries i les opcions, de moment, es redueixen al fet que aquests conflictes se solucionen amb una gestora m¨¦s o menys moment¨¤nia (a Navarra la direcci¨® es prorroga aix¨ª cada sis mesos des de fa un parell d'anys) o es designa el successor inter¨ª en una junta directiva, s'espera que es consolidi en el c¨¤rrec i si ho aconsegueix en un per¨ªode curt de temps se¡¯l ratifica a mitj¨¤ termini en un congr¨¦s regional. ?s el sistema, per exemple, que el partit ha emprat a la Comunitat Valenciana per canviar Alberto Fabra, despr¨¦s de la seva patacada electoral del maig passat, per l'en¨¨rgica Isabel Bonig.

Aquesta alternativa ¨¦s la que m¨¦s agrada en el PP i la m¨¦s utilitzada. Tot i que de vegades tamb¨¦ falla. El PP, despr¨¦s del desastre de les eleccions auton¨°miques i locals del maig, va ordenar a tots els seus dirigents territorials que posposessin la seva marxa fins despr¨¦s de les generals i despr¨¦s del congr¨¦s nacional, que s'ha de celebrar passi el que passi a les urnes en els primers mesos del 2016. Aquest mandat ja no va agradar gens en el seu moment. Alguns presidents auton¨°mics derrotats van voler abandonar i retirar-se immediatament, perqu¨¨ se sentien desautoritzats. El balear Jos¨¦ Ram¨®n Bauz¨¢ va ser el que m¨¦s va insistir en la seva ren¨²ncia com m¨¦s aviat millor i el PP va haver de buscar d'urg¨¨ncia una "soluci¨® de comprom¨ªs". El partit va designar llavors com a nou l¨ªder Miquel Vidal, per¨° amb la promesa que nom¨¦s seria per a uns mesos, per evitar les disputes internes, i amb la determinaci¨® que mai arribaria a ser el proper candidat. Aquell comprom¨ªs segueix en vigor, segons fonts de la direcci¨® nacional.

Altres presidents auton¨°mics derrotats al maig o que no van poder revalidar els seus governs i els resultats esperats tamb¨¦ es van precipitar a anunciar p¨²blicament la seva marxa per comprometre la direcci¨® nacional en la recerca del relleu. Va ser el cas de Luisa Fernanda Rudi a l¡¯Arag¨® i de Juan Vicente Herrera a Castella i Lle¨®, que fa 15 anys que est¨¤ en el c¨¤rrec. Rudi aguanta temporalment al capdavant del PP de l'Arag¨®, ha postergat uns mesos la seva retirada de la pol¨ªtica aragonesa fins al congr¨¦s regional, ha deixat de ser diputada auton¨°mica i ha acceptat un esc¨® al Senat. Bauz¨¢, Fabra i altres l¨ªders regionals veterans del PP han seguit camins semblants.

Si els precaris es consoliden

L¡¯escenari a Castella i Lle¨® ¨¦s diferent. Primer, perqu¨¨ Juan Vicente Herrera va guanyar i pot governar, tot i que amb menys de suport. Ell vol donar pas a una altra generaci¨®, segons va confiar a Rajoy, tot i que tamb¨¦ ha ent¨¨s el mandat d'esperar uns mesos per concretar la renovaci¨®.

A Castella-la Manxa tot est¨¤ pendent que el seu l¨ªder, Mar¨ªa Dolores de Cospedal, decideixi si vol fer el salt del Senat al Congr¨¦s i abandonar la seva terra. En el PP d¡¯aquesta comunitat estan preparats per argumentar al seu favor qualsevol decisi¨® i facilitar que sigui cap de llista per la prov¨ªncia que desitgi, encara que ara com ara defensen que podria continuar al capdavant del partit per si la legislatura s'escur?a.

En la direcci¨® nacional del PP mantenen que aquests "lideratges interins i en precari no nom¨¦s no han de perjudicar ara la candidatura de Rajoy a les eleccions generals, sin¨® que poden ser una oportunitat perqu¨¨ les noves cares es consolidin i facilitin la sempre ingrata tasca de la renovaci¨®". I es posa l'exemple de Bonig a Val¨¨ncia, per¨° tamb¨¦ el de Pablo Zalba a Navarra.

Un president auton¨°mic del PP, no obstant aix¨°, ho veu d'una altra manera: "Totes aquestes complicacions no s¨®n el millor context per a Rajoy perqu¨¨ ara el partit hauria d'estar lliurat nom¨¦s a guanyar i hi ha, no obstant aix¨°, massa problemes".