Els testimonis admeten que la Generalitat no va frenar el 9-N

La Generalitat va permetre que la consulta del 9-N segu¨ªs endavant despr¨¦s del veto del Tribunal Constitucional (TC) i fins i tot va seguir impulsant-la. Aix¨ª es despr¨¨n de les declaracions d'avui de cinc testimonis en la causa, que contrasten amb les prestades la setmana passada pel president de la Generalitat, Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d¡¯Ensenyament Irene Rigau. Els tres c¨¤rrecs, imputats per un delicte de desobedi¨¨ncia, van afirmar llavors que despr¨¦s de la prohibici¨® de l'alt tribunal (el 4 de novembre) la consulta va quedar en mans dels ¡°voluntaris¡± i el Govern catal¨¤ se¡¯n va desentendre.

Dolores Agenjo, l'¨²nica directora d'un institut p¨²blic que es va negar a cedir el centre com a local de votaci¨®, ha explicat que va intercanviar mitja dotzena de trucades amb un c¨¤rrec del Departament d¡¯Ensenyament. La directora de serveis territorials, Montse Llovet, la va trucar per saber si pensava cedir les claus de l¡¯IES Pedraforca, a l¡¯Hospitalet, per a la jornada participativa. Agenjo es va negar a fer-ho sense una ordre expressa i avui, a la seva declaraci¨® d'una hora davant el jutge, ha afirmat que es va sentir ¡°pressionada¡± per les trucades del departament. Agenjo ¨Cque es va presentar a les llistes de Ciutadans a les ¨²ltimes eleccions auton¨°miques¨C ha lamentat que Ensenyament no li don¨¦s suport quan va rebre ¡°amenaces¡± per la seva actitud despr¨¦s de la consulta.

Daniel Fern¨¢ndez, administrador de l'empresa Focus, tamb¨¦ ha donat explicacions per haver organitzat el centre de premsa de Barcelona des del qual l'exvicepresidenta va donar els resultats. Fern¨¢ndez ha adm¨¨s que l'enc¨¤rrec ¨Cvalorat en 150.000 euros¨C es va fer abans que es prohib¨ªs la jornada de participaci¨® i que formava part d'un contracte marc anual amb la Generalitat. Per¨° ha matisat que la Generalitat va fer algunes peticions concretes per al muntatge (un faristol, connexi¨® a internet) amb posterioritat a la data clau del 4 de novembre.

L'empresa que va muntar la sala de premsa per informar del resultat va rebre enc¨¤rrecs despr¨¦s del veto del Constitucional

Pel Palau de Just¨ªcia tamb¨¦ ha desfilat qui va ser m¨¤xim responsable log¨ªstic del 9-N i n¨²mero dos d¡¯Ortega en aquella comesa, Joan Ca?ada. Despr¨¦s del 4-N, el web informatiu creat per la Generalitat (participa2014.cat) va seguir en funcionament. Ca?ada ha argumentat que ¡°no tenia sentit¡± eliminar la p¨¤gina perqu¨¨ estava allotjada en multitud de servidors i ha matisat que, des d'aquell dia, ¡°no es va actualitzar¡± el contingut. El testimoni ha defensat que el veto del TC va generar ¡°dubtes¡±, per¨° que el Govern estava pendent d'un aclariment. A partir d'aquell dia, ha afegit, va fer ¡°tasques de supervisi¨®¡± del proc¨¦s amb la vicepresidenta Joana Ortega.

El 9-N es van instal¡¤lar als centres de votaci¨® 7.000 ordinadors per gestionar la consulta. El programari es va instal¡¤lar als equips ¡°entre el 30 d'octubre i el 4 de novembre¡±, ha agregat el responsable t¨¨cnic del Centre de Tecnologies de la Informaci¨® (CTTI) de la Generalitat, Jordi Escal¨¦. Els equips estaven ja llavors en mans d'empreses homologades pel CTTI, que es van encarregar posteriorment de la distribuci¨® dels ordinadors. Escal¨¦ ha afegit que no es va detenir la distribuci¨® perqu¨¨ ning¨² li va dir que ho par¨¦s i perqu¨¨ ¡°ja estava tot fet¡±. El responsable ha reconegut que va estar de gu¨¤rdia el 9 de novembre de 2014, per¨° no per la consulta, sin¨® pels ¡°atacs inform¨¤tics¡± al web de la Generalitat.

La directora del Centre d¡¯Iniciatives per a la Reinserci¨® (CIRE), Elisabet Abad, ha explicat per la seva banda que els presos van elaborar les urnes en les quals es va votar el 9-N mitjan?ant tres convenis signats molt abans del 4-N. La confecci¨® de les urnes va acabar el 30 d'octubre. Aquestes es van distribuir uns dies m¨¦s tard.?