L¡¯alt c¨¤rrec de Mas detingut va dirigir una obra amb un sobrecost del 81%

Josep Antoni Rosell, director d'Infraestructures.cat i un dels 12 detinguts aquesta setmana per la trama del 3%, ¨¦s responsable d'una engruixada desviaci¨® pressupost¨¤ria en la construcci¨® del canal Segarra-Garrigues, una obra valorada inicialment en 1.069 milions. Des del sector p¨²blic, Rosell va participar en el disseny del projecte, que es va adjudicar el 2002. Poc despr¨¦s, es va convertir en director general del consorci guanyador, Aig¨¹es del Segarra-Garrigues (ASG). A finals de 2011, un informe intern elaborat per Regsega ¡ªempresa p¨²blica de la Generalitat que controla l'execuci¨® de la infraestructura, ara paralitzada¡ª, va estimar que el sobrecost de l'obra podria aconseguir el 81% si es mantenia la mateixa superf¨ªcie de risc prevista en el disseny original.

Aquell informe i les actualitzacions posteriors van anar a c¨¤rrec d'un equip del mateix Rosell: el 2011 ja havia ja tornat al sector p¨²blic com a responsable de Regsega i n¨²mero dos d'Infraestructures.cat, la licitadora d'obra p¨²blica m¨¦s gran de la Generalitat que ara est¨¤ en el punt de mira per afavorir, presumptament, empreses afins a Converg¨¨ncia.

Durant la seva etapa al sector privat, Rosell va vetllar pels interessos del consorci guanyador ¡ªliderat per FCC i Agbar¡ª i va pretendre saltar-se el contracte inicial que ell havia ajudat a dissenyar. Aquestes pretensions li van valer enfrontaments amb els t¨¨cnics de Regsega. L'obra, a m¨¦s, ha resultat un fiasco. El projecte inicial preveia regar 70.150 hect¨¤rees al marge esquerre del riu Segre (Lleida). Fa dos anys, no obstant aix¨°, els treballs van quedar gaireb¨¦ parats. La Generalitat espera arribar amb prou feines, d'aqu¨ª a dos anys, a les 18.000 hect¨¤rees.

El contracte inicial fixava un preu tancat. ¡°Era un contracte de clau en m¨¤. La concession¨¤ria havia de complir les condicions fixades¡±, expliquen fonts coneixedores del projecte. Per¨° Rosell va fer tot el possible per modificar-les. Primer, va bloquejar les obres fins que es va tancar el programa de reparcel¡¤laci¨®. Despr¨¦s, va aconseguir que ASG pogu¨¦s lliurar obres parcials acabades, per¨° inanes per si soles. Aix¨° va permetre recon¨¨ixer deute i interessos a la concession¨¤ria, que va veure augmentats aix¨ª els seus beneficis a futur.

Rosell tamb¨¦ va intentar fixar nous preus, m¨¦s enll¨¤ dels inclosos en el contracte. Per¨° les seves pretensions van xocar amb els t¨¨cnics de Regsega. Va haver-hi reunions entre totes dues companyies. Regsega va arribar fins i tot a contractar el despatx d'advocats Cuatrecasas, que li va donar la ra¨®. Per¨° les coses no van canviar.

Una nota interna de Regsega, en poder d'EL PA?S, datada el 2007 i dirigida al president de la companyia, afirma que ¡°el contracte no s'est¨¤ desenvolupant d'acord amb les previsions de realitzaci¨® d'obres i de superf¨ªcie posada en reg¡±. I agrega que ¡°ASG actua de manera no adequada als mandats i filosofia del contracte i interpreta les cl¨¤usules de forma desequilibrada amb un clar inter¨¨s partidista¡±.

Aquell document, que se centrava en tres sectors finalitzats, advertia que s'havia produ?t una desviaci¨® pressupost¨¤ria del 89%. ¡°Es podria pensar que els pressupostos contractats estan desfasats i no s¨®n reals. Per¨° aix¨° no ¨¦s aix¨ª, perqu¨¨ els preus contractats s'ajusten perfectament a un estudi comparatiu amb obres reals¡±, conclou l'informe. En aquell moment amb prou feines s'havien invertit 50 milions. La Generalitat, en mans del tripartit, autoritzava els sobrecostos, motivats per un augment del cost de materials i procediments d'obres, per reparcel¡¤lacions i fins i tot per una investigaci¨® de la UE sobre l'afectaci¨® a zones de pas d'aus.

M¨¦s tard, el 2011, Regsega va elaborar un informe en el qual assenyalava que les obres podrien acabar amb una desviaci¨® del 81%, la qual cosa dispararia el cost del Segarra-Garrigues fins als 1.928 milions. Iniciativa va portar l'informe a la Fiscalia. En aquell moment, no obstant aix¨°, les obres ja estaven gaireb¨¦ completament paralitzades per la falta de recursos, que havien obligat a la Generalitat a replantejar-se el projecte per tirar-lo endavant i garantir la seva viabilitat econ¨°mica. S'havien consumit 750 milions d'obra i la banca havia dit prou. El pool bancari va tancar l'aixeta, en part, perqu¨¨ la qualificaci¨® credit¨ªcia de la Generalitat havia caigut en picat amb la crisi.

Rosell, un dels c¨¤rrecs m¨¦s ben pagats de l'Administraci¨® catalana (139.500 euros), va ser un dels arquitectes del projecte. Va intervenir en les tasques preliminars i es va incorporar al consell d'administraci¨® de Regsega des que la Generalitat la va constituir, el maig de 2002. El va abandonar quatre dies abans que s'obrissin les pliques del concurs del Segarra-Garrigues. La signatura del contracte entre Regsega i AGS va ser el 20 de juny de 2003 i Rosell va deixar l'empresa p¨²blica. Per a sorpresa de molts, a l'agost es va convertir en el nou director general de la concession¨¤ria: Aig¨¹es del Segarra-Garrigues. Segons algunes fonts, tamb¨¦ va ser un dels defensors que el consorci liderat per FCC i Agbar es qued¨¦s el projecte, despr¨¦s de derrotar un altre sector de Converg¨¨ncia que defensava el consorci liderat pel Grup Dragados, en considerar que la seva oferta era la correcta.