Flotats, estrella (groga)

Llargs aplaudiments per a Josep Maria Flotats i el seu partenaire a escena Arnau Puig aquest dimecres a la nit a l'estrena de Ser-ho o no, per acabar amb la q¨¹esti¨® jueva, muntatge de l'obra de Jean-Claude Grumberg que el mateix Flotats ha adaptat i ha dirigit (en cartell fins al 6 de desembre). L'actor, que tornava al Lliure de Gr¨¤cia per primera vegada en un paper (pr¨¨viament havia fet una lectura de cartes amb N¨²ria Espert) des del recordat Eduard II?del 1977 (o tempora!), es va ficar el p¨²blic a la butxaca amb el seu divertit personatge del jueu madur interpel¡¤lat sobre la seva juda?citat ¨Cque no el seu judaisme: es declara ateu¨C pel seu obt¨²s per¨° no menys entranyable ve¨ª. Aquest ¨¦s encarnat amb tamb¨¦ gran vis c¨°mica per Arnau Puig, en un dificil¨ªssim m¨¤ a m¨¤ amb el mestre, del qual surt m¨¦s que air¨®s. A estones, la funci¨® recorda aquell ¨¤gil i divertit Per un s¨ª o per un no, de Nathalie Sarraute, que Flotats va interpretar amb aquell duo recordat amb Juanjo Puigcorb¨¦ el 1986, que, ara convertit en regidor de l'Ajuntament de Barcelona per ERC ¨Ccuri¨®s avatar per un Lorenzaccio¨C, ahir a la nit no es va perdre la representaci¨®.

El muntatge (una hora i vint, sense pausa) ¨¦s aparentment molt senzillet, com ho ¨¦s l'obra de Grumberg (escrita el 2013 i estrenada a principi d'aquest any a Par¨ªs enmig de l'onada d'atemptats antisemites), en realitat, una reflexi¨® plena d'ironia i mala llet, per¨° tamb¨¦ ordida amb molta saviesa i humanitat. Una mirada c¨°mplice sobre la tribu (b¨¦, les 12 tribus) feta des de dins amb una perspic¨¤cia i un sentit de l'humor que superen llargament els d¡¯un Woody Allen.

La hist¨°ria s'articula de manera que inicialment sembla molt innocent i did¨¤ctica, fins i tot ximpleta. Consisteix en una s¨¨rie de trobades, sempre a l'escala, de dos ve?ns, en qu¨¨ el m¨¦s jove, un individu primari, ignorant i beneit, un franc¨¨s molt t¨°pic (fins i tot en la baguet) i fatxenda, que fins i tot s'identifica com a cintur¨® negre, per si de cas, es dedica a plantejar una s¨¨rie de preguntes al ve¨ª gran sobre l'ess¨¨ncia del que ¨¦s ser jueu, preguntes, a m¨¦s, que, com explica, en realitat li dicta la dona.

El que al principi sembla simple broma, amb el personatge de Flotats responent amb molta sorna a les preguntes b¨¤siques que li fa el ve¨ª (identifica la seva fam¨ªlia, per fer-se entendre pel seu primari interlocutor, com a jueus del ¡°Brest de l'Est¡± ¨CBrest-Litovsk¨C) va derivant cap a q¨¹estions m¨¦s complexes i espinoses (l'antisemitisme, els territoris ocupats, la deportaci¨®, la relaci¨® entre les tres religions del Llibre) mentrestant, i heus aqu¨ª la sorpresa de la pe?a, el ve¨ª preguntaire es va transformant en jueu! ¨Ca trav¨¦s de la lectura del Talmud i de la fascinaci¨® que exerceix sobre la seva dona via Skype?un rab¨ª nord-americ¨¤¨C. Aquest element surrealista, a part de ser molt divertit, introdueix la reflexi¨® especular, perqu¨¨ el ve¨ª convers (malgrat el seu temor de la circumcisi¨®) no deixa de criticar, llavors, en un tret molt propi, la manera de ser jueu de l'altre, amb l¡¯estupefacci¨® conseg¨¹ent d'aquest.

El joc de r¨¨pliques entre Flotats i Puig funciona molt b¨¦ i provoca riures freq¨¹ents al p¨²blic

El joc de r¨¨pliques entre Flotats i Puig funciona molt b¨¦ i arrenca riures freq¨¹ents al p¨²blic: des de riallades fins a riures c¨°mplices amb determinades bromes molt fines. El jove actor resol la situaci¨® dif¨ªcil de la seva improbable transici¨® amb veritable gr¨¤cia i la seva aparici¨® trasmudat en jueu ortodox ¨¦s antol¨°gica. D¡¯altra banda, Flotats est¨¤ molt c¨°mode en el registre humor¨ªstic i les seves maneres una mica untuoses, les seves segones intencions, la seva falsa manyagueria i la seva majestuosa murrieria convenen al personatge, un encantador jueu franc¨¨s gran, sensible, sorneguer i culte.

?s temptador comparar ¨Csense abandonar el to humor¨ªstic de Grumberg¨C algunes de les vicissituds de Flotats sota el prisma de la seva identificaci¨® jueva: ve-te¡¯l aqu¨ª altre cop en parusia, segona tornada, despr¨¦s del desterrament a la Babil¨°nia madrilenya; com un profeta ha vist caure estrepitosament la casa del Jeroboam local; ¨¦s veritat, en canvi, que a ell se li va abraonar un conseller i no un SA i que a la gran Kristallnacht de la seva vida, aquell sonat 11 de setembre que el va enviar a la di¨¤spora, les grans vidrieres del TNC van romandre intactes.

L'obra de Grumberg va molt m¨¦s all¨¤ del fet anecd¨°tic i oportunista per endinsar-se en algunes de les grans q¨¹estions i paradoxes que implica ser jueu. Tot aix¨° ho fa passar Grumberg, un autor realment important d'aquesta Europa nostra, de manera aparentment lleugera i intranscendent. M¨¦s q¨¹estionable sembla l'ep¨ªleg de l'espectacle, una coda en la qual Flotats, identificant-se directament com a Grumberg, detalla la seva vida i la de la seva fam¨ªlia devastada per l¡¯Holocaust. Canviant molt perillosament el registre, Flotats, ja sol a l'escenari, a punt de plorar ¨Ci m¨¦s enll¨¤¨C narra un episodi relacionat amb la mem¨°ria dels deportats. La veritat no sembla que faci falta per endinsar-se per aquells territoris i tothom, per molt gran que sigui, ho t¨¦ dif¨ªcil per posar rostre a la Xo¨¤. Aix¨° ja ho va fer de manera insuperable Lanzmann.