El silenci dels tresorers

La corrupci¨® pol¨ªtica no ¨¦s un esdeveniment ocasional i extraordinari que va passar fa temps i del qual ara ens arriba la not¨ªcia a remolc de la tardana intervenci¨® judicial. ?s una pr¨¤ctica antiga, per¨° permanent. No ¨¦s localitzable en un sol lloc o ¨¤mbit administratiu. Tot i que la majoria dels gestors i funcionaris p¨²blics s¨®n honestos, la corrupci¨® pot sorgir, com els bolets, quan hi ha espais de decisi¨® pol¨ªtica amb transcend¨¨ncia econ¨°mica rellevant. I sorgeix, de fet, en ¨¤rees de decisi¨® internacionals, estatals, auton¨°miques i municipals.

Les pr¨¤ctiques de corrupci¨® pol¨ªtica s¨®n pr¨¤ctiques delictives, com les dels altres delictes contra el patrimoni, com les estafes, les defraudacions, els encobriments, les falsedats i el blanqueig de capitals. Com en tots aquests delictes econ¨°mics, en els de la corrupci¨® pol¨ªtica hi ha delinq¨¹¨¨ncia a gran escala i petits delinq¨¹ents, de poca complexitat operativa i abast econ¨°mic moderat. La corrupci¨® pol¨ªtica a gran escala t¨¦ tots els car¨¤cters criminol¨°gics de qualsevol altra organitzaci¨® criminal: projecte delictiu de lucre il¡¤legal permanent o durador, estructura complexa i jerarquitzada amb divisi¨® de funcions, utilitzaci¨® de les estructures i institucions legals per mantenir aparen?a de licitud, paradisos fiscals, i assegurament i distribuci¨® del bot¨ª.

A?la c¨²spide hi ha alts responsables de l'Administraci¨®n p¨²blica i de la gesti¨® financera privada, concertats en el seu prop¨°sit delictiu, i emparats en la coartada del seu privilegiat estatus pol¨ªtic o social, que sempre consideren inexpugnable i inesgotable. En l'estructura de l'organigrama hi ha els empleats p¨²blics i privats, tresorers, experts d'elit, testaferros, oficinistes, i fins i tot, v¨ªctimes c¨°mplices, sempre coneixedors de la trama, atrapats per la seva m¨¦s o menys participaci¨® en els beneficis, o per la seva simple perman¨¨ncia en el negoci o ocupaci¨®. Tots compromesos en la prossecuci¨® de les activitats corruptes, a mantenir l'aparen?a de normalitat legal i, sobretot, en l'imprescindible silenci. Perqu¨¨ les organitzacions criminals duren el que dura aquest silenci. Quan alg¨² de l'estructura es decideix a trencar el silenci, a cantar, s'enfonsa el negoci. I no ¨¦s clar si s'enfonsa quan comencen a cantar o si, m¨¦s aviat, canten quan es comen?a a enfonsar.

Malgrat aix¨°, no existeix experi¨¨ncia que cap capo o alt responsable d'una organitzaci¨® criminal, o d'una trama de corrupci¨® a gran escala, hagi cantat confessant sincerament la totalitat de les seves malvestats. Quan sembla que confessen una part del que saben, encara que sigui per eludir responsabilitats majors, estan intentant distreure, amagar, tergiversar o encobrir. Aix¨° ¨¦s, probablement, el que va fer el vell Pujol, del qual ara hem sabut que sempre va mentir, fins i tot al seu Parlament. Nom¨¦s quan no s¨®n alts responsables, sin¨® subalterns, poden arribar a trair els caps per no enfonsar-se amb ells. O sigui, o canten poc perqu¨¨ ho saben tot, o ho canten tot perqu¨¨ saben poc.

Les lleis fomenten la ruptura del silenci. Fins al 1995 la confessi¨® abans de comen?ar el proc¨¦s, moguda per penediment espontani, atenuava la pena. Des del segle XIX era un premi penal basat en raons morals. Per¨° des del 1995 la moral importa menys que el pragmatisme. Es premia la confessi¨®, encara que sigui una confessi¨® sense penediment, per obtenir una rebaixa penal, i tardana, feta quan el proc¨¦s ja est¨¤ en marxa, quan el muntatge de la corrupci¨® ja s'ha comen?at a enfonsar.

Seria raonable que els tresorers s'acollissin a aquest avantatge de l'atenuant per confessi¨® tardana quan la Gu¨¤rdia Civil ja ¨¦s a la porta de casa seva o de les seus pol¨ªtiques o financeres. Malgrat aix¨°, no canten mai. No van cantar Naseiro ni Lapuerta. Ni tan sols va cantar B¨¢rcenas, que, segons les hemeroteques, durant cinc mesos va negar l'autenticitat dels papers de B¨¢rcenas,?els quals van apar¨¨ixer sense la seva voluntat ni col¡¤laboraci¨®. Tampoc han cantat Os¨¢car ni Viloca. Tots, amb simptom¨¤tica coincid¨¨ncia, s'aferren a la t¨¤ctica de la negaci¨® de l'evid¨¨ncia costi el que costi, com el c¨°njuge del conte, sorpr¨¨s en flagrant infidelitat, formulant la in¨²til frase de ¡°ho puc explicar, no ¨¦s el que sembla¡±.

Per¨° s¨ª que ¨¦s el que sembla. Els tresorers s¨®n els administradors de les finances dels partits. Quan hi ha corrupci¨® s¨®n els gestors dels negocis il¡¤l¨ªcits, intermediaris dels seus finan?aments il¡¤legals, recaptadors irregulars o coactius, engranatge central del capo. Ho saben tot de primera m¨¤. Per aix¨°, igual que el c¨°njuge infidel del conte, no poden donar explicacions. Per aix¨° no es poden acollir a l'atenuant de confessi¨®. Per aix¨°, com els seus capos, callen.

Josep Maria Mena va ser fiscal en cap del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya