El bloqueig de la investidura de Mas impulsa Neus Munt¨¦ com a successora

Artur Mas s'enfronta avui al seu tercer debat d'investidura com a president de la Generalitat sense tenir la majoria necess¨¤ria per aconseguir-ho i amb la seva figura q¨¹estionada per una part important de l'independentisme. El president no aconseguir¨¤ ser investit en les dues primeres votacions, amb la qual cosa s'obre un per¨ªode de dos mesos per negociar amb la CUP, que part dels seus diputats s'abstinguin i aconseguir aix¨ª la majoria simple. Davant la situaci¨® de bloqueig pol¨ªtic, Mas i el seu partit vol evitar costi el que costi la repetici¨® de les eleccions. Malgrat que en aquest moment ning¨² a CDC q¨¹estiona la figura del president, es va obrint pas la tesi que el seu relleu per Neus Munt¨¦, vicepresidenta de la Generalitat en funcions, s'hagi d'accelerar.

Parlar del relleu de Mas continua sent tab¨² a?Converg¨¨ncia. No obstant aix¨°, la situaci¨® de bloqueig est¨¤ fent emergir la figura de la seva vicepresidenta, Neus Munt¨¦, a qui Mas va decidir donar m¨¦s protagonisme la primavera passada per facilitar els pactes amb Esquerra aprofitant la seva sensibilitat socialdem¨°crata.

El dubte a Converg¨¨ncia ¨¦s si el veto de la CUP a Mas pot o no accelerar la successi¨® i l'ascens de Munt¨¦. La CUP va verbalitzar ahir que el nom de la vicepresidenta ¨¦s un dels que no descarta donar-hi suport si Converg¨¨ncia accepta retirar Mas. El diputat Benet Salellas va destacar que Munt¨¦ t¨¦ l'avantatge de no pert¨¤nyer al ¡°nucli neoliberal de CDC¡± i no estar vinculada a la corrupci¨®, la qual cosa ¡°ja ¨¦s molt tractant-se de Converg¨¨ncia¡±. Tampoc hi va posar objeccions quan se li va preguntar a Ra¨¹l Romeva, que va encap?alar la llista de Junts pel S¨ª a les eleccions del 27-S. ¡°Representa molt b¨¦ la idea de moment d'excepcionalitat actual¡±, va sostenir, a m¨¦s de lloar el seu perfil social.

Que la CUP proposi ja noms alternatius augmenta la pressi¨® sobre el president i sobre la c¨²pula de Converg¨¨ncia. En les properes setmanes, si la CUP mant¨¦ el seu veto, Mas haur¨¤ de decidir si retira la seva candidatura a favor d'una figura de consens, si convoca eleccions o si continua endavant fins a l'¨²ltima votaci¨® possible, el 10 de gener.

El principal factor que Mas t¨¦ al seu favor ¨¦s que la CUP no ¨¦s partid¨¤ria d'anar a unes noves eleccions i que vol intentar tancar l'acord sobre el futur president o presidenta abans de la campanya de les generals.

L'altra palanca que ha activat Converg¨¨ncia, de moment sense ¨¨xit, ¨¦s pressionar la CUP a trav¨¦s dels mitjans afins i de persones que generen consens en l'independentisme. L'¨²ltim a intentar-ho va ser, ahir mateix, el president del Pacte pel Dret a Decidir, Joan Rigol, que en una entrevista a Catalunya R¨¤dio va invocar ¡°un miracle¡± perqu¨¨ la CUP voti Mas aquesta mateixa setmana. El seu argument ¨¦s que, en cas contrari, l'independentisme s'afeblir¨¤.

Munt¨¦, lliure de sospites de corrupci¨® i sense vincles amb la fam¨ªlia Pujol, s'ha anat consolidant els ¨²ltims mesos dins del partit fins al punt que molts la veuen com a successora de Mas. Una altra cosa ¨¦s quan passar¨¤. L'agenda dels nacionalistes t¨¦ assenyalada la legislatura que ara ha comen?ant com l'¨²ltima del president.

A les properes eleccions, que en teoria serien d'aqu¨ª a 18 mesos per formalitzar el proc¨¦s constituent catal¨¤, Converg¨¨ncia ja hi aniria amb una altra cara. Munt¨¦ ¨¦s ben vista en amplis sectors del partit per assumir aquesta responsabilitat. El coordinador de CDC, Josep Rull, tamb¨¦ est¨¤ ben considerat, per¨° molts prefereixen que se centri a liderar el partit, amb la qual cosa s'obriria una ¨¨poca de bicef¨¤lia.

Amb tot, el discurs p¨²blic de Converg¨¨ncia continua sent que no hi ha alternativa possible a Mas. Els seus dirigents no nom¨¦s insisteixen que l'actual president en funcions ¨¦s el principal i gaireb¨¦ ¨²nic actiu d'un partit truncat per la corrupci¨®. Afegeixen que Mas ha aconseguit que ¨¤mplies capes de les classes mitjanes i de totes les generacions s'hagin apuntat a l'aventura de l'independentisme, un moviment reservat en altres ¨¨poques a sectors joves i radicalitzats. Renunciar a Mas suposaria renunciar a aix¨° i es reduiria la base social de l'independentisme.

El president en funcions far¨¤ gala en el seu discurs d'avui d'aquest car¨¤cter suposadament transversal de l'independentisme i de la seva aportaci¨®. Aix¨°, i una agenda social gaireb¨¦ in¨¨dita per Converg¨¨ncia, seran els arguments que oferir¨¤ per intentar conv¨¨ncer la CUP.