Parlar d¡¯arquitectura

Als reportatges d'interiorisme acostumem a veure uns espais ins¨°litament nets i ordenats on mai hi s¨®n els seus habitants per explicar-nos qu¨¨ hi ha de bo, i de dolent, en aquelles precioses habitacions. Sense cap testimoni que arru?ni el relat que ha elaborat el dissenyador o arquitecte, aquests espais sense rastre de vida tenen quelcom d'incre?ble. Hi ha excepcions brillants a aquest h¨¤bit. Per exemple el documental Koolhaas Houselife, sobre una famos¨ªssima i admirable casa aixecada per l'arquitecte holand¨¨s a Bordeus. La singularitat del film de Beka i Louise Lemoine ¨¦s que qui mostra la casa ¨¦s la dona de la neteja i ho fa entre l'admiraci¨® per algunes solucions i alguna perplexitat sobre les mateixes.

El mes passat, es va celebrar el 48H Open House de Barcelona, que obre un cap de setmana prop de dos-cents recintes (des de pisos a oficines o edificis singulars) perqu¨¨ puguin visitar-los el p¨²blic en general. En molts casos, particularment als llocs hist¨°rics, la visita ¨¦s guiada per un voluntari que d¨®na les quatre dades b¨¤siques per entendre la rellev¨¤ncia d'aquell espai. No obstant aix¨°, a alguns pisos o locals qui rep els visitants ¨¦s el seu habitant o propietari. Va ser el cas, per exemple, de les oficines de La Casa por el Tejado, empresa que insereix ¨¤tics ja fabricats a les terrasses d'edificis que tenen disponible superf¨ªcie edificable. Un enginy constructiu veritablement nou. Un dels socis de l'empresa passejava la comitiva de ciutadans curiosos, en el millor sentit de la paraula, per la instal¡¤laci¨® i explicava amb leg¨ªtima passi¨® els aspectes centrals del projecte: des de l'aposta d'estalvi energ¨¨tic a la rehabilitaci¨® que fan de l'edifici o el disseny d'espais comunitaris, com un terrat m¨¦s habitable.

Per¨° la sorpresa per la meva banda va ser quan en visitar l'estudi dels arquitectes Fabrizio Barozzi i Alberto Veiga, guanyadors?recents del premi internacional Mies van der Rohe pel seu auditori de la Filharm¨°nica de Szczecin (Pol¨°nia), qui esperava els successius grups de visitants an¨°nims que hi acudien sense m¨¦s tr¨¤mits que una discreta cua al carrer era... el mateix Barozzi. Aqu¨ª no hi havia ni tan sols l'hipot¨¨tic benefici d'una publicitat gentil perqu¨¨ el seu estudi, malgrat ser a Barcelona, mai ha treballat a la ciutat i la majoria dels seus projectes procedeixen de concursos internacionals a l'estranger (museus, blocs de cases socials, auditoris, recintes universitaris, etc). Barozzi, despr¨¦s de descriure succintament el pis de l'Eixample on es troba l'estudi, va anar mostrant maquetes dels treballs ja fets i d'alguns concursos pendents, com un museu d'art contemporani a Qatar. Explicava, amb un llenguatge sense picades d'ullet gremials, els di¨¤legs que intentaven establir els seus edificis amb l'entorn. ?s molt diferent, per exemple, un museu en una ¨¤rea ferrovi¨¤ria que en una ribera. Quan va mostrar imatges de l'auditori polon¨¨s, un edifici blanc vidriat (¡°Un gegant¨ª mon¨°lit de cims escarpats i pell transl¨²cida¡±, segons Alberto Pe?alver a Experimenta) que s'il¡¤lumina de blanc des de l'interior, una visitant va fer una pregunta que potser no hauria fet un especialista: ¡°I l'il¡¤luminareu com la torre Agbar?¡±. Era m¨¦s pertinent del que semblava perqu¨¨ resulta que s'ha tractat d'una q¨¹esti¨® pol¨¨mica. Aquesta era la intenci¨® del client que, finalment, despr¨¦s d'acordar-ho amb els arquitectes nom¨¦s el vestir¨¤ de coloraines tres dies l'any.

Com han escrit els arquitectes Agnieszka Stepien i Lorenzo Barn¨® (La Ciudad viva) ¡°els arquitectes no naixem tan pedants com despr¨¦s se'ns veu. El problema ¨¦s que, durant la carrera, per culpa d'un absurd costum de parlar de la manera m¨¦s complexa possible, ens tornem una mica insuportables¡±. ?s el prestigi cultural que d¨®na el llenguatge abstr¨²s. No ¨¦s el cas de Barozzi, que encara est¨¤ sorpr¨¨s per l'¨¨xit d'aquelles visites. ¡°No m'esperava ni tanta gent ni tan diversa. Per a nosaltres mostrar el nostre despatx era una il¡¤lusi¨® perqu¨¨ no som d'aqu¨ª, treballem fora i era una manera d'apropar-nos a la ciutat i explicar el que fem¡±. Sobre la dificultat de parlar d'arquitectura fora del cercle gremial, Barozzi ho resumeix dient que el problema ¡°¨¦s que parlem nom¨¦s per a arquitectes i donem per fet que la poblaci¨® ha de saber de qu¨¨ parlem. Hi ha certa desconnexi¨® entre l'arquitecte que parla de les seves coses i la percepci¨® de la ciutadania¡±. No va ser aix¨ª en aquella visita, un veritable exercici de conversa amb els ve?ns.