Bagatge

Llegeixo comentaris sobre Carme Forcadell i miro de no fer-ne cas. La majoria s¨®n negatius. Aix¨ª que no entrar¨¦ en valoracions que escapin a la meva visi¨® in situ de la presidenta del Parlament catal¨¤. No m'interessa la quantia del seu patrimoni, ni la del del seu marit ni del seu fill Ferran, sobretot si despr¨¦s cal corregir-lo a la baixa. Per¨° puc explicar una experi¨¨ncia que em va informar amb meridiana claredat sobre alguns aspectes de la seva personalitat com a l¨ªder pol¨ªtica. I aquesta s¨ª que em va deixar una impressi¨® bastant desoladora. Va ser fa uns tres anys en un poble remot de la comarca de la Terra Alta.

Som a la Fatarella i ¨¦s un dissabte d'estiu. Forcadell hi va anar a fer un m¨ªting, enmig d'una clamorosa participaci¨® de poble. Es va celebrar primer un sopar multitudinari. Despr¨¦s van anar desfilant per l'estrada diferents figures de l'independentisme. Tots coincidien en la necessitat impostergable de no cedir davant l'¡°Estat espanyol que ens oprimeix¡±. Fins que va arribar el torn de Forcadell. No recordo quant temps va estar parlant davant d'un p¨²blic entregat. El que s¨ª que recordo amb fresca exactitud s¨®n els termes que desgranava. En realitat eren molt pocs. Aix¨ª que s¨®n f¨¤cils de recordar: opressi¨®, llibertat, espoli (per part de l'Estat espanyol), independ¨¨ncia innegociable, conceptes m¨¦s vagues com?futur, mandat democr¨¤tic, poble sobir¨¤, ells (molts) i nosaltres (tamb¨¦ molts).

Ara mateix provo de recordar alguna oraci¨® composta, alguna amb subjecte, predicat i complements. Cl¨¤usules amb alguna subordinaci¨®. Puc assegurar que no en recordo cap. No n'hi havia ni podia haver-n'hi perqu¨¨ les consignes (i una paorosa escassetat conceptual) ocupaven el seu lloc. I aquestes s¨ª que les recordo com si les acab¨¦s de sentir. Primer no atacar Converg¨¨ncia perqu¨¨ ara (llavors) la prioritat ¨¦s la lluita contra l'opressor de Madrid. I, segon, no llegir la premsa de Madrid, proscripci¨® ovacionada pels presents i en la qual es reunia les cap?aleres de l'Abc, El Mundo, La Raz¨®n i EL PA?S.

A mesura que va anar passant el temps vaig seguir i segueixo escoltant la presidenta del Parlament. I segueixo escoltant dels seus llavis les mateixes consignes de sempre. Comminaci¨® a seguir el full de ruta que alliberi Catalunya d'Espanya. Tot aix¨° enmig d'una pobresa d'idees alarmant. Aquesta dona, amb aquest trist bagatge, ja ha arribat a la presid¨¨ncia de la Cambra catalana. Em sembla que al seu voltant no falten els que la volen com a presidenta de la Generalitat.