¡°La gent primer vol obtenir coses de la xarxa, la privacitat ve despr¨¦s¡±
L¡¯inventor del DNS destaca que el domini .cat pot inspirar la creaci¨® de noves adreces
Paul V. Mockapetris (Boston, 1948) va inventar el sistema de noms de domini d'Internet (DNS, en les seves sigles en angl¨¨s) l'any 1983. ?s la tecnologia que permet que les adreces de la xarxa s'expressin amb lletres i no amb n¨²meros. Preguntem per ell a la recepci¨® de l'hotel on s'allotja, al barri de Sant Gervasi de Barcelona. En sentir el seu nom ens crida des del darrere i el veiem, equipat amb una tauleta t¨¤ctil i un port¨¤til consultant el seu correu electr¨°nic. A trav¨¦s de les seva muntura d'ulleres d'aviador, ens explica que va arribar de Par¨ªs, on viu actualment, dissabte passat i que malgrat la tristesa que sent, celebra que el seu cercle m¨¦s ¨ªntim est¨¤ sa i estalvi. ?s a Barcelona perqu¨¨ avui la Universitat Ramon Llull-La Salle l'investeix doctor honoris causa per ser un dels pares de la gran xarxa. Actualment Mockapetris t¨¦ una empresa a Silicon Valley, Nominum, que subministra? programari de DNS a m¨¦s d'un centenar d'operadors de telecomunicacions de tot el m¨®n.
- P. Vost¨¨ va veure un ordinador per primera vegada quan tenia 16 anys. ?s un nadiu digital preco???
Una interacci¨® m¨¦s propera entre ordinadors i humans ¨¦s inevitable
- R. En molts aspectes s¨ª. Una de les meves primeres feines va ser per a IBM, quan encara estudiava a la universitat. Mesurava rendiment i tenia acc¨¦s als ordinadors tot el temps que necessitava. A aquella ¨¨poca aix¨° era dif¨ªcil. El repte era saber com fer servir els recursos m¨¦s que tenir-los o no.
P: Per qu¨¨ va creure que era millor expressar les adreces d'Internet amb paraules?
R: Quan som petits aprenem a memoritzar mots abans que n¨²meros. Probablement les seves primeres paraules van ser mama o papa i no 18 o 32. No puc imaginar-me una xarxa en qu¨¨ tot s'hagu¨¦s d'expressar en n¨²meros, penso que seria impossible.
P: ?s cert que es penedeix de no haver patentat el protocol DNS?
R: Un amic meu em va dir que s¨®c l'¨²nica persona que coneix que ha creat una ind¨²stria d'un miler de milions de d¨°lars i no n'ha tret ni cinc. He pensat diverses vegades que vaig ser prou intel¡¤ligent per inventar les DNS per¨° no prou llest per posseir-les.
P: I qui se les ha quedat?
R: No s¨®n de ning¨². Jo en vaig construir els fonaments i la primera planta i altra gent hi ha afegit noves aplicacions, ara n'hi ha vint vegades m¨¦s que al principi.
P: Qu¨¨ sent cada vegada que veu una adre?a d'Internet? S¨®n per tot arreu.
R: S¨®n una mica com si fossin filles.
P: Vost¨¨ tamb¨¦ ¨¦s conegut com un dels pares d'Internet. Qu¨¨ destacaria de l'evoluci¨® de la xarxa, despr¨¦s de 32 anys?
R: Em sorpr¨¨n qu¨¨ passa cada vegada que un nou col¡¤lectiu de persones s'hi uneix. Per exemple, mai m'hauria pensat que Internet seria tan important pel sector del m¨¤rqueting. Totes les baralles sobre qui posseeix els noms principals de la xarxa les han causades ells. I en general, m'agrada que la gent que fa servir la xarxa va canviant i a la vegada els internautes fan que Internet tamb¨¦ canvi?. ?s una evoluci¨® que es mou en els dos sentits. Ara les DNS s'han est¨¨s a nous alfabets com el xin¨¨s i el japon¨¨s. Aix¨° far¨¤ m¨¦s f¨¤cil o m¨¦s dif¨ªcil la comunicaci¨® entre la gent? Potser d'aqu¨ª a deu anys sabrem la resposta.
Ens oferiran serveis a mida per all¨° que ens volen vendre i no per all¨° que desitgem comprar
P: Qui l'ha sorpr¨¨s m¨¦s a la vida, els seus fills tecnol¨°gics o els de veritat?
R: (Riu) Crec que els de veritat que, de fet, han crescut en un entorn digital. Recordo que una vegada van veure una bicicleta que portava escrita una adre?a .com. "El pare ¨¦s qui ha inventat el .com!", van dir. Jo quan era petit jugava amb el meu pare a arreglar el cotxe. Ells em demanaven construir un ordinador.
P: Internet sap molt de nosaltres i sembla que cada vegada m¨¦s. Ara tamb¨¦ comen?ar¨¤ a tenir informaci¨® de les nostres pertin¨¨ncies: el cotxe, la nevera... ?s positiu tot aix¨°?
R: M'agradaria que la gent es control¨¦s m¨¦s a l'hora de compartir la seva informaci¨®. La primera cosa que els internautes sempre volen a Internet ¨¦s obtenir coses. La seguretat i la privacitat v¨¦nen m¨¦s tard. Jo nom¨¦s espero que no arribin massa tard.
P: Com explicaria als nostres lectors el que poden fer les DNS en termes de seguretat?
R: Tenim molta informaci¨® sobre qui s¨®n els dolents d'Internet. Si posem aquestes dades a l'estructura de la xarxa, les DNS poden fer de filtre i evitar ensurts als administradors del sistema. Avui dia les DNS dediquen m¨¦s temps a descartar correus electr¨°nics brossa (spam) que a entregar els que realment s¨®n ¨²tils.
P: Les persones acabarem f¨ªsicament connectades a la xarxa?
Un esl¨°gan que deia que Internet ho canviava tot, per¨° la gent tamb¨¦ ha canviat la xarxa
R: Una interacci¨® m¨¦s propera entre ordinadors i humans ¨¦s inevitable. Caldr¨¤ que siguem prou intel¡¤ligents per donar-li forma. Una de les coses que cal tractar ¨¦s com millorar la salut de la gent abans d'haver de tractar amb les malalties. Els ordinadors s¨®n molt bons en estar asseguts i anar fent la mateixa feina de manera repetitiva. Si com a pacient m'oblido de prendre'm la pastilla, l'ordinador segur que no se n'oblidar¨¤.
P: Internet aposta ara per uns continguts personalitzats per a cada internauta. Continuar¨¤ aix¨ª?
R: Segur que s¨ª. Per¨° per mala sort aix¨° vol dir que ens oferiran serveis a mida per all¨° que ens volen vendre i no per all¨° que vulguem comprar. Apple ha estrenat un producte nou en aquesta l¨ªnia i l'he provat per veure en qu¨¨ creu que estic interessat. Sovint vull llegir coses que no he llegit mai en el passat i m'agradaria que aquestes eines tinguessin en compte aix¨°.
P: Alguna predicci¨® futurista? Centrem-nos en la pr¨°xima d¨¨cada.
R: El tema principal ser¨¤ veure quines normes posa a la pr¨¤ctica la societat a la xarxa. Als 90 hi havia l'esl¨°gan que deia que Internet ho canviava tot. Per¨° la gent ha canviat la xarxa per fer-la tal com la volen. Aquest ¨¦s el gran repte de la societat. De moment ¨¦s completament diferent als Estats Units i a Europa. All¨¤ la banda ampla funciona molt millor per¨° pr¨¤cticament nom¨¦s hi ha un operador que te la pugui proporcionar. Aqu¨ª hi ha m¨¦s compet¨¨ncia i la gent ¨¦s m¨¦s conscient a nivell social sobre la manera com s'utilitza Internet.
P: Creu que l'aparici¨® del domini .cat, ara fa deu anys, va ser el desencadenant per plantejar noves adreces d'Internet m¨¦s enll¨¤ dels tradicionals .com, .net i .org?
R: Probablement s¨ª. Ara els catalans que, per cert, viviu en una de les ¨¤rees del m¨®n m¨¦s avan?ades a nivell t¨¨cnic, podeu ajudar la gent que est¨¤ intentant registrar dominis com .paris o .berlin. Ara hi ha m¨¦s de mil dominis nous en fase de creaci¨®. Cal dir que potser la meitat d'aquests no valdran la pena. Molts pol¨ªtics m'han preguntat durant anys si estava d'acord a afegir nous dominis de primer nivell, si ho veia perill¨®s. Els deia que sempre que es canvia alguna cosa hi ha algun risc. Per¨° penso que val la pena arriscar-se per descobrir quines s¨®n les noves possibilitats d'Internet.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.