CUP-CDC, amb el somriure congelat

L¡¯anomenada revoluci¨® del somriures s¡¯entrebanca. El conseller Andreu Mas-Colell (Ara, 16 de novembre) escrivia que ¡°associar-nos amb les posicions euroesc¨¨ptiques i antieuro de la CUP ens fa mal¡± en el front internacional. I esmentava un editorial del?Financial Times que dijous passat parlava de la ¡°bogeria¡± del cam¨ª catal¨¤ cap a la independ¨¨ncia. Mas-Colell considerava que les prioritats de la CUP erosionen el suport del proc¨¦s de les classes mitjanes i parlava de les eleccions al mar? perqu¨¨ els catalans decideixin el lideratge que volen per al proc¨¦s. Francesc Homs, en una entrevista a la Cadena Ser, admetia que no hi ha majoria suficient per culminar el proc¨¦s. ¡°A Catalunya l'independentisme t¨¦ una for?a molt important per¨° no suficient per imposar unilateralment les seves posicions, ni tan feble per prescindir-ne sense ni tan sols parlar-ne", argumentava. I a TV3 enumerava una s¨¨rie de l¨ªnies vermelles per seguir negociant que Juli¨¤ de J¨°dar, diputat de la CUP (Ara, 18 de novembre) veu com ¡°unes forques caudines sota les quals hauria de desfilar la CUP de genolls¡±. J¨°dar considera que Converg¨¨ncia vol els cupaires ¡°muts i a la g¨¤bia¡± menjant el pinso del partit de Mas. ¡°Si ens imposen les eleccions anticipades, la CUP sabr¨¤ explicar on som i per qu¨¨ hi som¡±.

Quant de temps anirem ballant al ball de la CUP? (Pilar Rahola)

Alguns mitjans titulen amb contund¨¨ncia. ¡°Converg¨¨ncia canvia d¡¯estrat¨¨gia i aposta pel pacte amb l¡¯Estat¡± (Eldiario.es) o ¡°Comen?a la reculada¡± (e-Not¨ªcies). ERC, molt discreta aquests darrers temps, s¡¯empipava. El n¨²mero dos d¡¯ERC al 20-D, Joan Tard¨¤, ha demanat a Francesc Homs que es ¡°deixi de punyetes¡± quan diu que l¡¯independentisme no t¨¦ prou majoria per culminar el proc¨¦s.

I la baralla ha continuat, m¨¦s crua, en altres plataformes. ¡°CDC i la CUP topen a Twitter arran d¡¯un piulet pol¨¨mic dels convergents¡± explica Vilaweb. Dilluns al vespre, una piulada des del compte oficial de CDC va acusar la CUP ¡°d¡¯alinear-se amb el PP, Ciutadans i el PSC¡±. La CUP va replicar amb altres piulades. Una advertia que el nivell del pressingCUP?estava baixant perillosament. CDC va retirar la piulada i en va publicar una altra de m¨¦s conciliadora: ¡°El repte de la legislatura ¨¦s passar de la gesti¨® auton¨°mica a un Estat independent. Posem tots els elements sobre la taula perqu¨¨ vagi b¨¦¡±. A tot aix¨° s¡¯hi sumen altres petits episodis, com que S¨²mate ha decidit no assistir a la manifestaci¨® convocada per l¡¯ANC perqu¨¨ interpreta que es pot veure com una pressi¨® cap ¡°a una for?a pol¨ªtica¡±, en refer¨¨ncia la CUP. Per altra banda, el Parlament de Catalunya ha inaugurat aquest dimarts una exposici¨® en homenatge a Llu¨ªs Companys. ¡°I, malgrat el simbolisme de l'exposici¨®, nom¨¦s Junts pel S¨ª (JxS¨ª) i el PSC han enviat representants a la confer¨¨ncia inaugural¡±. La CUP no hi era.

Pilar Rahola (8TV, 12 de novembre), que veu un Artur Mas humiliat, li pregunta a Josep Rull (CDC) ¡°quant de temps anirem ballant al ball de la CUP? Hi ha gent que est¨¤ decebuda¡±. La setmana passada, ?ngels Barcel¨® es preguntava a la SER si molts partidaris de la leg¨ªtima opci¨® independentista s¡¯imaginaven un cam¨ª que vol saltar-se la legalitat, amb una majoria insuficient, on la investidura monopolitza el debat i els problemes de la gent s'aparquen. ¡°No s¨¦ si s¡¯ho imaginaven aix¨ª, per¨° aix¨ª ¨¦s molt trist¡±.

Qu¨¨ us pens¨¤veu, que [la CUP] dirien am¨¦n sense cap contrapartida social? (Soledat Balaguer)

M¨¦s opinions. David Gonz¨¢lez, al blog d¡¯El nacional, veu una CUP abans revolucion¨¤ria que independentista i escriu: ¡° Compte perqu¨¨ els aprenents de bruixot, els que tornen a tenir pressa per passar pantalles ¨Cn¡¯hi ha a totes les cases del sobiranisme¨C es poden endur m¨¦s d¡¯una sorpresa. Per ara, constato que els moviments de la CUP [...] ja han complert una altra expectativa estrat¨¨gica: reactivar la desconfian?a, no nom¨¦s entre les bases del sobiranisme, sin¨® en els entorns d¡¯Artur Mas i Oriol Junqueras, ¨¦s a dir, la columna vertebral de Junts pel S¨ª. La desconfian?a ¨¦s l¡¯avantsala del p¨¤nic. I el p¨¤nic, com a resultat de la introducci¨® d¡¯una pertorbaci¨® en un sistema, un 'soroll', en terminologia inform¨¤tica, ¨¦s la condici¨®, segons els te¨°rics de Tiqqun, per produir un canvi de sistema¡±. Soledat Balaguer (El Punt Avui, 16 de novembre) ent¨¦n la CUP. ¡°Qu¨¨ us pens¨¤veu, que dirien am¨¦n sense cap contrapartida social?¡±. La periodista troba raonable que la CUP sigui reticent a la investidura de Mas. ¡°?s d¡¯esperar que ERC pressioni dins de Junts pel S¨ª perqu¨¨ les condicions prop¨ªcies per formar govern vagin for?a m¨¦s enll¨¤ que un trio de vicepresidents¡±, i aix¨° per fer un pa¨ªs nou, que comenci a caminar sense cap sospita.

Enric Gonz¨¢lez (El Mundo, 14 novembre) veu una CUP sotmesa a enormes pressions i que mant¨¦ el seu programa revolucionari. ¡°Emociona en aquest pa¨ªs trobar pol¨ªtics honestos, per equivocats que estiguin¡±. Joan Tapia (El Peri¨®dico, 15 novembre) es pregunta on ¨¦s l¡¯error de Mas, personatge calculador, que ha deixat un president que era business friendly l¡¯any 2010 en mans d¡¯una for?a anticapitalista. ¡°Potser en el fet de prometre un objectiu massa ambici¨®s: trencar Espanya i desafiar els Estats europeus¡±.

Ser¨¤ dif¨ªcil tornar a imaginar Mas com un pilot segur, ha improvisat la navegaci¨® i no ha sabut exactament on anava (Antoni Puigverd)

L¡¯editorial de l¡¯Ara (18 de novembre) considera que ¡°tot sembla que empeny a un trencament¡±. Si aix¨° passa s¡¯haur¨¤ fracassat en tres sentits: desaprofitant una possibilitat hist¨°rica, decebent les expectatives de dos milions de catalans (¡°ens hem cansat de demanar a Madrid respecte per la majoria independentista i ara s¨®n els partits propis els que no la respecten¡±) i s¡¯haur¨¤ mostrat al m¨®n feblesa i divisi¨® interna. I acaba dient que caldr¨¤ cosir la majoria que vol un nou Estat i la que reivindica el dret d¡¯autodeterminaci¨® per for?ar al di¨¤leg el Govern espanyol que surti del 20-D. Sebasti¨¤ Alzamora, al mateix diari, veu la disputa entre Mas-Colell i Juli¨¤ de J¨°dar ¡°apassionant, si no fos que est¨¤ resultant est¨¨ril¡±. ¡°Mentre tinguem algunes de les millors ments pensants del pa¨ªs dedicades a defensar ultim¨¤tums i xuleries [...] estarem perdent el temps de mala manera¡±.

Antoni Puigverd (La Vanguardia, 18 de novembre) defensa que el proc¨¦s va cr¨¦ixer a partir d¡¯un malestar catal¨¤ que segueix necessitant una resposta d¡¯Espanya, per¨° contenia un greu error de diagn¨°stic: el conflicte no t¨¦ a veure nom¨¦s amb el repartiment de poder entre Catalunya i Espanya, tamb¨¦ amb el repartiment del poder i les difer¨¨ncies culturals a l¡¯interior de la societat catalana. ¡°Es estrany que els dirigents de Converg¨¨ncia fessin veure que no ho sabien¡±. Passi el que passi, acaba, ser¨¤ dif¨ªcil tornar a imaginar Mas com un pilot segur, ¡°ha improvisat la navegaci¨® i no ha sabut exactament on anava¡±.

Alfons Sauquet, catedr¨¤tic d¡¯Esade, recorda a El Peri¨®dico (18 de novembre) que Vicens Vives ja va advertir sobre la falta de perspic¨¤cia del catal¨¤ davant de l¡¯Estat. L¡¯autor considera que el debat comen?a a despla?ar-se de l¡¯eix llibertat-opressi¨® al de seguretat-anarquia. L¡¯estrat¨¨gia a Catalunya ha estat desafortunada, diu, i s¡¯imagina uns quants anys de malenconia plens de retrets mutus. Ll¨¤tzer Moix (La Vanguardia, 15 de novembre), despr¨¦s de considerar que l¡¯eix esquerra-dreta ha propiciat una dial¨¨ctica de progr¨¦s i que l¡¯eix nacional pot haver donat alguna satisfacci¨® a determinats col¡¤lectius, escriu que ¡°el despla?ament de la lluita pol¨ªtica fins a un hipot¨¨tic tercer eix, el que enfronta els que respecten la llei amb els qui s¡¯estimen m¨¦s desobeir-la, dif¨ªcilment donar¨¤ a aquests darrers una posici¨® majorit¨¤ria¡±.

Per Xavi Xirgo (El Punt Avui, 17 de novembre) que Homs i Mas-Colell declaressin oberta la veda contra la CUP, ¡°qu¨¨ volen que els digui, ja m¡¯est¨¤ b¨¦. Si aix¨° ¨¦s el que pensen, que ho diguin¡±. ¡°Que s¡¯ho diguin tot i, tal com reclama l¡¯ANC, que ho dedideixin abans del 27. O del 28 o del 29. Per¨° aviat. Caixa o faixa. O acord o eleccions, per¨° aviat, que a hores d¡¯ara ja ¨¦s prou lamentable tot plegat¡±. Rafael Jorba (La Vanguardia, 17 de novembre) creu que el proc¨¦s ha adulterat la hist¨°ria, simplificat la democr¨¤cia, banalitzat la secessi¨® i mutilat el catalanisme. Total: ¡°es necessitaran dues legislatures en el pla pol¨ªtic i una generaci¨® en el terreny social per encaminar el problema¡±. Salvador Card¨²s (Ara, 17 de novembre) considera que la CUP vol imposar un model de pa¨ªs que no t¨¦ un suport majorit¨¤ria ni ¨¦s viable. ¡°S¡¯imposa una confrontaci¨® directa i immediata amb l¡¯Estat que no es pot guanyar¡±. ¡°No haver-nos dit tota la veritat ha fet pensar que m¨¦s que no pas la prud¨¨ncia el que calia premiar electoralment era la temeritat. Que nosaltres hi pos¨¤vem el somriure, i que els pol¨ªtics ja ensenyarien les dents. Per¨° la radicalitat i la for?a del sobiranisme ens l¡¯ha donat, paradoxalment, la moderaci¨®¡±.

La millor met¨¤fora marinera del moment consisteix a plegar veles, tot esperant el moment propici per tornar-les a desplegar (?ngel Casti?eira)

?ngel Casti?eira, al mateix diari, es pregunta quants independentistes deixarien de ser-ho en cas de desaparici¨® pol¨ªtica de Mas o desacord profund entre les forces sobiranistes. I amb una CUP que avui q¨¹estiona el president i dem¨¤ q¨¹estionar¨¤ l¡¯actuaci¨® del Govern ¡°la millor met¨¤fora marinera del moment consisteix a plegar veles, tot esperant el moment propici per tornar-les a desplegar¡±. I Vicens Villatoro teoritza que si les capes mitjanes s¨®n expulsades o marginades del proc¨¦s, ¡°ad¨¦u proc¨¦s¡± (Ara, 17 de novembre).

La Vanguardia (16 de novembre) contempla a l¡¯editorial una Catalunya paralitzada: ¡°El predomini del proc¨¦s [...] no d¨®na un balan? positiu¡±. I enumera errors com anticipar les catalanes a les eleccions generals, comptar escons i no vots per seguir amb el proc¨¦s, voler-se situar al marge de la llei i fer concessions a la CUP ¡°lesives per a la dignitat institucional¡±. Al mateix diari, Jaime Malet, president de la Cambra de Comer? dels EUA a Espanya, afirma que la independ¨¨ncia no ¨¦s possible i es pregunta si som a temps ¡°de reclamar un esperit de conviv¨¨ncia, sensatesa i pacte que ens ha caracteritzat tantes vegades en el passat?¡±. El Mundo (16 de novembre) entrevista al president del Cercle d'Empresaris, Javier Vega Seoane, que assegura que unes mil empreses han sortit de Catalunya l¡¯any 2014 i fa servir aquesta afirmaci¨® per titular l¡¯editorial: ¡°Els catalans paguen un alt preu per la deriva separatista¡±.

Ernest Folch (El Peri¨®dico, 12 de novembre) mostra la seva perplexitat perqu¨¨ en un proc¨¦s que havia de ser impecable, la CUP, amb un candidat que est¨¤ disposat a acceptar qualsevol cosa, renunci? paradoxalment a aix¨° simplement perqu¨¨ no els agrada el candidat. Entre d¡¯altres, cita la seva perplexitat perqu¨¨ Oriol Junqueras es posi de perfil com si la disputa entre CUP i CDC no an¨¦s amb ell. Francesc-Marc ?lvaro tamb¨¦ ha mostrat el seu desconcert amb una declaraci¨® feta abans de tenir president i Govern oblidant que la centralitat moderada ¨¦s la que d¨®na gruix al nou sobiranisme. ¡°Voldria veure-ho amb m¨¦s alegria, per¨° la realitat no em regala motius per a l'optimisme¡± (La Vanguardia, 12 de novembre). Jordi Amat (La Vanguardia, 15 de novembre) escriu que, a les eleccions generals, convindria que el catalanisme reformista trob¨¦s mecanismes per reconstruir-se i aix¨ª, com a m¨ªnim, ¡°els consellers podrien, al Parlament, aplaudir novament¡±.

I amb tot aix¨°, i molt m¨¦s, a Onda Cero recorden la figura del catal¨¤ Sinibaldo de Mas (1809-1868), que tenia el mateix cognom que l¡¯actual president en funcions, per¨° defensava una uni¨® ib¨¨rica entre Espanya i Portugal per a la qual fins i tot va dibuixar una bandera.

Bisbes.?El president de la Confer¨¨ncia Episcopal, Ricardo Bl¨¤zquez, va mostrar dissabte la seva preocupaci¨® per la ¡°greu situaci¨®¡± creada pels qui, en contra de la llei, volen trencar la unitat d¡¯Espanya. A principi de mes, es coneixia el nomenament de Juan Jos¨¦ Omella (Cretes, 1946) com a nou arquebisbe de Barcelona. La Vanguardia (7 de novembre) li donava la benvinguda a l¡¯editorial i assegurava que ¡°Barcelona sencera, no nom¨¦s els creients, ser¨¤ acollidora, sense prejudicis i, menys encara, sense in¨²tils sectarismes pol¨ªtics¡±. L¡¯editorial de l¡¯Ara (7 de novembre) afirmava que el nomenament d¡¯Omella, ¡°tot i no ser catal¨¤¡±, no ha provocat el rebuig de l¡¯Esgl¨¦sia catalana tant pel fet de ser catalanoparlant com pel seu accent social. L¡¯editorial d'El Punt Avui era, en canvi, reticent i afirmava que ¡°ha suposat una gran decepci¨®¡±. En front dels qui subratllen que parla catal¨¤, el diari considera que ¡°ja nom¨¦s faltaria que el bisbe de Barcelona no conegu¨¦s la nostra llengua¡± i retreu al Papa que ha obviat ¡°el clam expressat des de fa molts anys¡± ¡°en el sentit que es volen bisbes catalans¡±. Dies despr¨¦s, a l¡¯Ara (14 de novembre), l¡¯historiador Joaquim Montcl¨²s, escrivia que d¡¯un senyor que ha nascut a Cretes (Matarranya) ¡°no es pot dir que no sigui catal¨¤¡±. ¡°Si realment ¨¦s un sant com afirmen les persones del seu poble [...] segur que acabar¨¤ involucrant-se en les q¨¹estions catalanes¡±.

Per Albert S¨¢ez (El Peri¨®dico, 7 de novembre), el nomenament deixa pocs arguments a l¡¯oposici¨® ¡°Des del catalanisme no es pot negar que ha sigut sensible a la q¨¹esti¨® de la llengua [...] Des del progressisme, ¨¦s indubtable que el nou prelat aprofundir¨¤ i valorar¨¤ la feina de C¨¤rites i de tantes altres entitats cat¨°liques que gaudeixen de respecte i prestigi del tercer sector¡±. El periodista considera que el Vatic¨¤, a l¡¯hora de nomenar-lo, ha valorat que la prioritat a Barcelona ¨¦s la situaci¨® d¡¯emerg¨¨ncia social ¡°Han mirat abans Colau que Mas¡±.