Gottlob Frege contra Estat Isl¨¤mic

Vivim temps convulsos, evidents des del punt de vista geopol¨ªtic, tamb¨¦ destacats en els lla?os ¨ªntims que estableixen les paraules amb els seus significats. S¨®n unes quantes les veus que afirmen que tamb¨¦ s¡¯est¨¤ lliurant tota una batalla en el control del llenguatge per la possibilitat d¡¯influir en el receptor, essent com ¨¦s, el llenguatge, una via maj¨²scula d¡¯acc¨¦s al coneixement i la cognici¨®. Aix¨° explica l¡¯inter¨¨s sobtat en mitjans de comunicaci¨® i medis pol¨ªtics per distingir entre les tres designacions del grup armat que ha perpetrat els atemptats de Par¨ªs: Estat Isl¨¤mic, ISIS i Daesh.

El fil¨°sof del llenguatge Gottlob Frege (1848-1925), fundador de la filosofia anal¨ªtica, va ser el primer d¡¯establir una distinci¨® fonamental en el que entenem com el significat de les paraules. En el seu c¨¨lebre article Sobre el sentit i la refer¨¨ncia, Frege determinava que, per a una mateixa refer¨¨ncia (per entendre¡¯ns, un element de la realitat), hi podia haver m¨¦s d¡¯un sentit, l¨°gicament expressat amb paraules diferents. Aix¨ª, no ¨¦s el mateix dir ¡°Arist¨°til¡± que dir ¡°l¡¯alumne m¨¦s avantatjat de Plat¨®¡±, tot i que totes dues f¨®rmules denoten exactament el mateix individu. Les dues representen el mateix (tenen la mateixa refer¨¨ncia), i a la vegada volen dir coses diferents.

?s el mateix dir Estat Isl¨¤mic, ISIS o Daesh? Resumint les diverses explicacions que se n¡¯han fet aquests dies, dir¨ªem que la primera f¨®rmula ¨¦s l¡¯escur?ament de la designaci¨® que ha triat aquest mateix grup armat per al seu califat (Estat Isl¨¤mic de l¡¯Iraq i S¨ªria); la segona, la seva sigla completa en angl¨¨s; i la tercera, la seva sigla en ¨¤rab, transcrita a l¡¯alfabet llat¨ª. En qualsevol cas, tres designacions amb la mateixa refer¨¨ncia, en termes fregeans. El dubte que suscita l¡¯¨²s de les tres expressions, no obstant aix¨°, no ¨¦s tant determinar quina ¨¦s aquesta refer¨¨ncia, sin¨® delimitar el sentit que pren cadascuna de les f¨®rmules.

L¡¯autoanomenat Estat Isl¨¤mic malda per ser designat com a tal per tota la comunitat internacional, perqu¨¨ formalment el terme suposa tota una legitimaci¨® de la seva pol¨ªtica del terror. Els noms dels diversos estats sempre volen dir alguna cosa si recorrem a l¡¯etimologia, per¨° n¡¯hi ha que tenen per nom sintagmes formats per paraules de la llengua comuna, sempre m¨¦s accessibles a la intu?ci¨® del parlant: els Estats Units, el Regne Unit, la Uni¨® dels Emirats ?rabs, la Rep¨²blica Txeca. Anomenar ¡ªtal com volen ells¡ª un grup armat Estat Isl¨¤mic ¨¦s entrar en el seu joc, ¨¦s mostrar-li, almenys en el terreny ling¨¹¨ªstic, la porta oberta de la legitimitat.

L¡¯estrat¨¨gia per trencar aquesta legitimitat consisteix a construir una sigla (ISIS, Daesh), la qual s¡¯esmuny dels termes de la llengua general i, per si sola, s¡¯omple de matisos malignes. Ens referim al mateix fenomen d¡¯Estat Isl¨¤mic, s¨ª, per¨° pel cam¨ª ens hem deixat el sentit proporcionat per la designaci¨® completa, el desenvolupament de la qual releguem a una acci¨® secund¨¤ria i prescindible; al capdavall, si ja sabem que es tracta d¡¯un grup terrorista, podem obviar-ne l¡¯expressi¨® original. ?s el que passa amb totes les sigles, tamb¨¦ de la llengua general (sida, l¨¤ser, ovni, Renfe, Cope, Grapo), amb les quals, per comoditat comunicativa, confegim un sentit nou per a una mateixa refer¨¨ncia.

La mudan?a cap a les denominacions ISIS i Daesh ha comen?at amb for?a ¡ªla primera promoguda sobretot per mitjans i governs angl¨°fons, la segona pels europeus, singularment els francesos¡ª, a fi de restar legitimitat a Estat Isl¨¤mic. El llenguatge serveix per referir la realitat, per¨° la tria de les paraules que fem, i el sentit que prenen, no ¨¦s mai inn¨°cua. Almenys Gottlob Frege ja li guanya la partida a Estat Isl¨¤mic.