La pres¨® de Tarragona tanca

La pres¨® de Tarragona abaixa la persiana. Ha arribat l'hora de preparar maletes i empaquetar trastos per als interns, uns 200, que compleixen condemna a la veterana pres¨® de l'avinguda de la Rep¨²blica Argentina. Els reclusos apuraven aquest dilluns les ¨²ltimes hores de sol al desballestat pati del presidi. Deixen Tarragona i se'n van al poble del costat, el Catllar, al modern centre penitenciari Mas d'Enric. Des de ja fa dies un anar i venir de furgonetes va traslladant els expedients, els arxius, el material d'oficina i les pertin¨¨ncies dels reclusos. El transvasament dels interns s'efectuar¨¤ aquest dimarts sota unes estrictes mesures de seguretat. Una vegada conclosa l'operaci¨®, la pres¨® de Tarragona quedar¨¤ habilitada com un centre obert, un presidi menor on nom¨¦s van a dormir aquells condemnats que compleixen penes m¨¦s toves.

L'obertura de la nova pres¨®, una posada en marxa que inicialment s'havia previst per a principis del 2012, suposar¨¤ tamb¨¦ l'activaci¨® d'una l¨ªnia regular d'autob¨²s per connectar amb Tarragona el nou presidi, situat enmig d'una zona boscosa. El recinte penitenciari consta de 65.000 metres quadrats i t¨¦ capacitat per a 1.020 presos.

La jubilaci¨® li arriba a la pres¨® de Tarragona just quan compleix 65 anys. Inaugurada el 1950, era el presidi m¨¦s antic de Catalunya, nom¨¦s superat per la pres¨® Model que, de fet, per les seves caracter¨ªstiques i peculiaritats, juga en una lliga a part.

Integrada avui en l'entramat urb¨¤ de la ciutat (la seva fa?ana principal est¨¤ just davant d'El Corte Ingl¨¦s), la pres¨® de Tarragona es va edificar al que eren els afores de la ciutat. On ara hi ha desenes de pisos del que es coneix com Nou Eixample Nord i una bonica avinguda batejada com rambla del president Maci¨¤, abans hi havia garrofers i una tolla. "Sort¨ªem a la finestra i agaf¨¤vem els mosquits a cabassos", explica el matrimoni Mallent-Alegret. Fa 51 anys que s¨®n ve?ns de la pres¨®. Van ser els primers dels 106 inquilins del seu bloc a instal¡¤lar-se als pisos que donen al pati de la pres¨® i des de la seva finestra han estat testimonis de l'evoluci¨® del recinte.

Les successives obres per refor?ar la seguretat van anar aixecant cada vegada murs m¨¦s alts per¨° l'Ester, perruquera jubilada, t¨¦ frescos els dies en qu¨¨ estenia la roba i des de les cel¡¤les els interns li demanaven coses o li cridaven missatges. "Calleu ja, pesats", els responia ella. Es posa vermella quan, amb gest entremaliat, recorda les botifarres que li dedicaven els presos. Ella, tarragonina de soca-rel, no estava gaire conven?uda d'anar-se'n a viure all¨¤ per¨° no per la pres¨® sin¨® perqu¨¨ quedava "massa lluny de la pla?a. Cada vegada que havia d'anar a comprar era un suplici". El marit, Lloren?, explica que es va posar caparrut amb el pis perqu¨¨ era una bona oportunitat. Va donar 5.000 pessetes de dip¨°sit quan l'habitatge nom¨¦s era un dibuix en un pl¨¤nol i, m¨¦s tard, va abonar les 250.000 pessetes que li va costar el que ha estat la seva llar familiar. All¨¤ van ara a veure'ls els seus nou n¨¦ts.

M¨¦s amunt, a la novena planta, hi viu la Dioslinda. M¨¦s de 40 anys tenint els presos per ve?ns li serveixen per assegurar que prefereix "tenir la pres¨® davant de casa que un parc on hi vagin cada tarda la canalla a fer esc¨¤ndol amb les motos i a fer botell¨®n".

Al bloc tots els ve?ns coneixen amb detall la rutina penitenci¨¤ria. Se saben els horaris de sortida al pati i els torns per als ¨¤pats. Potser els guardaran en la mem¨°ria durant un temps per¨° a partir d'aquest dimarts els altaveus ja no els ho recordaran di¨¤riament.