El silenci de Par¨ªs

Par¨ªs ¨¦s una ciutat silenciosa. La vida als carrers, restaurants i metros transmet una calma impr¨°pia d'una gran metr¨°polis. Amb l'ajuda d'un clima advers, i a difer¨¨ncia de ciutats bullicioses com Barcelona, Par¨ªs convida al recolliment, la reflexi¨® i la nost¨¤lgia. La seva serenitat i eleg¨¤ncia s¨®n el reflex d'una ciutat segura de si mateixa que se sap portadora dels valors d'una civilitzaci¨®. Par¨ªs ¨¦s una ciutat orgullosa de la seva contribuci¨® a la hist¨°ria mundial de la filosofia, l'art i la cultura.

Amb l'aposta decidida d'un Estat en maj¨²scules, el nivell cultural i educatiu de la ciutat segueix sent envejable. El cartesianisme franc¨¨s marca el pols d'una societat que ho sotmet tot al judici de la ra¨®. L'esperit cr¨ªtic i l'inconformisme, tan importants en democr¨¤cia, tenen a Fran?a una traducci¨® en el llenguatge. Avoir le droit, en franc¨¨s, ¨¦s una expressi¨® molt comuna que serveix per reivindicar des del gest m¨¦s quotidi¨¤ en una boulangerie fins al dret pol¨ªtic m¨¦s fonamental.

Aquesta cultura del tenir dret est¨¤ molt arrelada. De vegades, la reivindicaci¨® permanent converteix Par¨ªs en una ciutat enfadada. La queixa constant, quan es basa en una ret¨°rica buida i circular, pot arribar a Fran?a a extrems patol¨°gics que, lluny de tenir capacitat transformadora, acaba portant el pa¨ªs a la par¨¤lisi. I, no obstant aix¨°, la consci¨¨ncia que els drets es guanyen cada dia t¨¦ a Par¨ªs un pes simb¨°lic molt important. La Revoluci¨® Francesa representa la conquesta dels drets socials i pol¨ªtics a Europa. En di¨¤leg amb institucions democr¨¤tiques ben arrelades, els francesos segueixen defensant la democr¨¤cia als carrers. Les xifres s¨®n remarcables: a Par¨ªs se celebra de mitjana una manifestaci¨® cada dia de l'any.

En el comunicat de reivindicaci¨® dels atemptats, l¡¯Estat Isl¨¤mic justificava els atacs a Par¨ªs per ser la ¡°capital de la prostituci¨® i del vici¡±

Aquest dret tan b¨¤sic, aquest tret tan fonamental de la cultura francesa, ¨¦s el que ha quedat susp¨¨s despr¨¦s dels terribles atemptats del passat 13 de novembre. La prohibici¨® de manifestar-se s'ha allargat fins a finals de mes com a mesura de seguretat preventiva davant la Cimera del Clima, en el marc de l'estat d'emerg¨¨ncia decretat pel president Hollande. Estrany silenci imposat als carrers de Par¨ªs, en uns dies en els quals es juga el dif¨ªcil equilibri entre els valors de seguretat i llibertat.

En el comunicat de reivindicaci¨® dels atemptats, l'Estat Isl¨¤mic justificava els atacs a Par¨ªs per ser la ¡°capital de la prostituci¨® i del vici¡±. Si ¨¦s que hi hagu¨¦s alguna ra¨®, Par¨ªs va ser atacada justament pel que representa. Com en el cas del?Charlie Hebdo, tamb¨¦ aqu¨ª l'objectiu era simb¨°lic. S'atacava la llibertat, la barreja i els joves de les ciutats europees. Els atemptats gihadistes posteriors a Mali, Nig¨¨ria i el Camerun confirmen el contrasentit d'un terrorisme que no apunta exclusivament a Occident, per¨° els atemptats de Par¨ªs demostren que, com en tants casos en la hist¨°ria, la ciutat era objectiu i no simplement camp de batalla.

I, no obstant aix¨°, com diu Zygmunt Bauman, la ciutat ¨¦s el lloc on es pot dissoldre la hipot¨¨tica guerra de civilitzacions. ?s un laboratori en el qual s'apr¨¨n i es practica l'art de conviure amb la difer¨¨ncia, on les categories abstractes de civilitzacions estrangeres es converteixen en ¨¦ssers humans individuals amb els quals interactuem di¨¤riament: el taxista, el ve¨ª, el pare de l'escola, el venedor de flors, el company de feina o el propietari del s¨²per del barri. A la ciutat, la idea abstracta d'all¨° desconegut s'encarna en persones com nosaltres, dissipant-se aix¨ª els temors al que ¨¦s diferent. Lluny de ser el problema, la ciutat pot ser llavors part de la soluci¨®. Amb els atemptats, els terroristes busquen atacar aquest esperit i provocar una sobrereacci¨® que porti al cor d'Europa un xoc entre Occident i l'islam que els justifiqui.

A Par¨ªs, com en la majoria de les ciutats europees, les difer¨¨ncies culturals conviuen en un delicat equilibri. Una creixent classe mitjana d'origen ¨¤rab i afric¨¤ es barreja amb la resta de la poblaci¨® i contribueix amb les seves pr¨¤ctiques di¨¤ries a redefinir els contorns de la ciutadania francesa. I, no obstant aix¨°, una minoria significativa de les seves antigues col¨°nies segueix vivint relegada a les perif¨¨ries, v¨ªctima de la discriminaci¨® social i policial. Avui, el principal silenci de Fran?a segueix sent la negaci¨® de la ra?a com a factor constitutiu de la seva condici¨® postcolonial.

Judit Carrera ¨¦s polit¨°loga