El comprom¨ªs total de l¡¯escriptor total

Enrique Vila-Matas va pujar aquest dissabte al mont Olimp de la literatura llatinoamericana i va donar les gr¨¤cies per l'excursi¨® (i pels 142.000 euros que l'acompanyen) per¨° va dir que el panorama des del cim resulta desolador. Les vistes mostren, b¨¤sicament, una aldea global de fan¨¤tics i intransigents no gaire adornada amb una literatura condemnada per la ind¨²stria de l'entreteniment que cal explotar com si fossin noves f¨®rmules que ja tenen dos segles.

Ho va fer en recollir el Premi FIL de Literatura en Lleng¨¹es Rom¨¤niques que atorga la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (M¨¨xic), un esdeveniment que va obrir ahir les seves gegantines portes a 2.000 editors de 40 pa?sos amb el Regne Unit com a convidat especial. L'escriptor barcelon¨ª es va sumar aix¨ª al palmar¨¨s que va obrir el 1991 Nicanor Parra, que en l'edici¨® passada va premiar Claudio Magris i que t¨¦ als seus altars sants de la devoci¨® de l'autor de Bartleby i companyia com Augusto Monterroso i Sergio Pitol.

Aquest ¨²ltim, amb Robert Walser, Marcel Duchamp, W. G. Sebald o Roberto Bola?o, va ser un dels ¡°herois morals¡± citats per Vila-Matas en un discurs titulat "El futur" per¨° que, com correspon, va arrencar parlant del passat. Concretament, del 1948. Aquell any van passar dues coses. L'autor premiat va n¨¦ixer a Barcelona i cinc m¨²sics de Maryland, The Orioles, van gravar la primera can?¨® de la hist¨°ria del rock: Massa aviat per saber-ho.

L'escriptor, que va recon¨¨ixer la seva inclinaci¨® a complicar-se la vida per escriure llibres en forma d'atzucac, va recordar la perplexitat que va produir en el seu moment aquella can?¨®. De seguida es va ficar en un jard¨ª laber¨ªntic: el futur de la novel¡¤la. ¡°Pensava que en les novel¡¤les futures l'acci¨® es difuminaria a favor del pensament¡±, va dir. ¡°Amb una confian?a ing¨¨nua en l'evoluci¨® de l'exig¨¨ncia dels lectors del nou segle, creia que augmentaria el nivell d'intel¡¤lig¨¨ncia general, i pensava que en l'indesxifrable futur la novel¡¤la de format vuitcentista ¨Cque ja s'havia cobrat les seves millors peces¨C aniria cedint el seu lloc als assajos narratius, o a les narracions assag¨ªstiques¡±. I va seguir: ¡°Jo pensava que aquest segle se cediria el pas a un tipus de novel¡¤la ja feli?ment instal¡¤lada a la frontera; una novel¡¤la en la qual sense problemes es barrejarien l'autobiografia amb l'assaig, amb la ficci¨® pura, amb la realitat portada al text com a tal. Pensava que anir¨ªem cap a una literatura d'acord amb l'esperit del temps, una literatura mixta, on els l¨ªmits es confondrien i la realitat podria ballar a la frontera amb la ficci¨®, i el ritme esborraria aquella frontera¡±.

Va ser llavors quan l'autor d'Historia abreviada de la literatura port¨¢til va recon¨¨ixer que lluny dels seus desitjos, el futur en el qual vivim no ha produ?t un po¨¨tic i duchampi¨¤ lector-artista foguejat en l'obra de Mallarm¨¦ i Joyce sin¨® un prosaic lector-client que demanda les seves 50 ombres de cada temporada: ¡°Ara triomfa el corrent d'aire, sempre tan limitat, dels novel¡¤listes amb tend¨¨ncia obtusa a la ¡®desfilada cinematogr¨¤fica de les coses¡¯, per no parlar del corrent dels llibres que presumim grollerament d'haver llegit d'una tirada¡±.

Davant d'un sal¨® de format poliesportiu poblat pels editors i els agents m¨¦s influents de les lletres en espanyol, Vila-Matas va utilitzar aquesta vegada l'estrat¨¨gia subtil de l'elefant a la botiga de plats i olles. ¡°A la caiguda de la capacitat d'atenci¨® [del lector] ha contribu?t una ind¨²stria editorial que est¨¤ eradicant de la literatura tot all¨° que ens vol fer creure que ¨¦s massa pesat, o que va massa carregat de sentit, o que pot semblar intel¡¤lectual. I el panorama, des del punt de vista literari ¨Csi ¨¦s que aquest punt de vista encara existeix¨C ¨¦s desolador¡±.

Tot seguit, com a rei de les cites, va apel¡¤lar a la ironia d'un altre dels seus referents, Mario Levrero. ¡°I per qu¨¨ els escriptors s¨®n, m¨¦s que ning¨², presa f¨¤cil de les depressions?¡±, es preguntava el narrador uruguai¨¤. Resposta: ¡°Perqu¨¨ no poden tolerar la idea d'haver de viure en un m¨®n espatllat pels imb¨¨cils¡±. Evidentment, ning¨² a l'Auditori Juan Rulfo es va donar per al¡¤ludit. Per aquest motiu Vila-Matas va agrair els serveis prestats a aquella esp¨¨cie en extinci¨® de ¡°gent obsessiva¡± i ¡°tipus complicats¡± que formen la ¡°paorosa minoria de lectors¡± per despr¨¦s lliurar-se a l'¨²nica nota malenconiosa de la jornada: ¡°Avui, aquest mat¨ª a Guadalajara, crec observar que la meva biografia va del naixement del rock and roll als atemptats d'aquest novembre a Par¨ªs¡±.

¡°S¨ªmbol de l'avui oscil¡¤lant universalitat de Barcelona¡±, havia dit amb refer¨¨ncia al sobiranisme catal¨¤ el cr¨ªtic mexic¨¤ Christopher Dom¨ªnguez Michael en la seva introducci¨® al premiat, l'autor de Par¨ªs no se acaba nunca havia llegit ja dues mil paraules i, fidel al seu anunci dels dies passats de no anar gaire m¨¦s lluny, es va disposar a tancar el seu discurs passant del risc est¨¨tic al risc f¨ªsic: el que corren no els poetes i els novel¡¤listes, sin¨® els ¡°emigrants de la guerra de S¨ªria que, despr¨¦s d'haver arriscat la vida, posen peu a terra en una illa del Mediterrani, i despr¨¦s lentament es van al?ant, es van elevant, tamb¨¦ per sentir que tornen a ser¡±. El narrador que ha poblat les seves hist¨°ries d'escriptors que preferirien ¡°no fer-ho¡± va donar veu ahir a la FIL al cor tr¨¤gic que anuncia el futur. I que diu que l'avenir ¨¦s negre. Tot i que pot ser, aix¨° s¨ª, que estigui ple de llibres. Com Guadalajara, un reducte de lectors inaudit sobre el planeta Terra: 765.000 persones van visitar la fira l'any passat, 162.000 dels quals eren nens i m¨¦s o menys els mateixos, joves. Per si de cas, i avisant que la literatura va de deb¨°, quan va comen?ar la revetlla, l'aixafaguitarres ¨Cigual que el dinosaure¨C ja era all¨¤.