El m¨¨tode Ridruejo

La sarabanda accelerada en qu¨¨ s¡¯ha convertit la pol¨ªtica catalana ha provocat un devessall de reaccions pujades de color a tot arreu, i molts pol¨ªtics i intel¡¤lectuals de la resta de l¡¯Estat no s¡¯han estat de fer afirmacions francament injurioses sobre els independentistes catalans. Hem pogut sentir coses com que Catalunya necessita la immediata arribada d¡¯un tren ple de psiquiatres o que les passades eleccions han evidenciat l¡¯estupidesa d¡¯un poble que d¨®na suport a 72 tra?dors (referint-se a parlamentaris electes), tot aix¨° dit per gent habitualment sensata. ?s possible que el m¨®n sencer necessite un tren de psiquiatres efica?os, per¨° aquesta no ¨¦s una hip¨°tesi en qu¨¨ puguem abundar ara mateix. En tot cas, apel¡¤lar a la ins¨¤nia col¡¤lectiva per a explicar uns resultats electorals no desitjats demostra una confian?a vacil¡¤lant en un mecanisme essencial de la democr¨¤cia i una receptivitat massa obstru?da per all¨° que se¡¯n diu l¡¯alteritat.

Crec que aquest ¨¦s un punt important. Els observadors forans no volen entendre l¡¯evoluci¨® pol¨ªtica catalana: la reacci¨® acumulativa d¡¯un sentiment identitari frustrat, amb maltractament econ¨°mic i sensaci¨® de rebuig, per part de la resta, de tot all¨° que s¨®n els catalans, comen?ant pel seu mateix gentilici. Tampoc s¨®n gaire conscients de la tremenda for?a del nacionalisme espanyol perqu¨¨, com que el troben natural, amb ?, ni el veuen, per¨° a Catalunya s¨ª que es veu, perqu¨¨ no hi ha ning¨² que detecte millor el nacionalisme dels altres que un altre nacionalista. En tot cas, bona part del catalanisme ha mutat cap a l¡¯independentisme, i aix¨° ¨¦s un fet. Com que no volen saber per qu¨¨, parlen de pol¨ªtics perversos i votants est¨²pids. Atien un foc que els ofusca. Van a cegues.

Per l¡¯altre costat tamb¨¦ es diuen coses aflictives. De moment, ning¨² ha apel¡¤lat a la patologia social, per¨° s¨ª que s¡¯han sentit desqualificacions abruptes als mals catalans, i massa difamacions. I encara hi ha la urg¨¨ncia desbocada dels qui no han compr¨¦s que no es pot donar un pas de l¡¯envergadura d¡¯una proclamaci¨® d¡¯independ¨¨ncia sense el suport molt majoritari del mateix poble al qual se suposa que hauria de beneficiar. Tamb¨¦ ¨¦s ceguesa.

I aix¨° ¨¦s tot el que podem esperar? Un enfrontament verbal encegat corejant un xoc de trens hist¨°ric? Fa poc, un article llumin¨®s de Javier Cercas reclamava un di¨¤leg realista, tot citant un dels llibres m¨¦s l¨²cids mai redactats en la pell de brau, Escrito en Espa?a, de Dionisio Ridruejo. Els partidaris de la transformaci¨® i els de l¡¯statu quo han de trobar punts de comprom¨ªs eventuals, per inestables que siguen. L¡¯atropellament o la viol¨¨ncia ¡ªtampoc la institucional¡ª no s¨®n solucions. Lamente no poder citar sencer l¡¯article, perqu¨¨ ¨¦s, fins on jo s¨¦, la m¨¦s encertada proclamaci¨® del principi de realitat dels ¨²ltims temps. Passa que Cercas ¨¦s tan partidari de la sensatesa com de la felicitat, viu a Catalunya i no est¨¤ cec.