La nova fornada de cinema itali¨¤

Tenen en com¨² que han passat pels principals festivals de cinema internacionals, com la Bernilane, Cannes, Locarno, Ven¨¨cia, Toronto i Londres, i, en particular, que hi ha una ¨¤mplia representaci¨® d¡¯opere prime del cinema itali¨¤. Deu llargmetratges ¡ªsis d¡¯ells primeres pel¡¤l¨ªcules¡ª i vuit curts conformen la quarta edici¨® de la Mostra de Cinema Itali¨¤ de Barcelona (MCIB), que torna a repetir en les sales dels cinemes Verdi de Barcelona de l¡¯11 al 17 de desembre.

Per qu¨¨ tanta opera prima? Perqu¨¨ vol representar la realitat d¡¯una nova generaci¨® de cineastes italians, com Carlo Lavagna, Piero Messina, Jonas Carpignano, Lamberto Sanfelice, Edoardo Falcone i Laura B¨ªspuri, amb una mirada original i arriscada de la complexa realitat italiana actual. Per exemple, la que representa Se Dio vuole, dirigida per Falcone, un escriptor que ha donat el pas a la cinematografia amb aquesta obra que interpreta l¡¯actor de com¨¨dia Alessandro Gassman. Una pel¡¤l¨ªcula, dirigida al gran p¨²blic, que ja ha valgut al seu director el premi David di Donatello i que reflecteix les vicissituds d¡¯una fam¨ªlia italiana quan un dels fills planteja que es vol fer capell¨¤. Una altra de les projeccions especials del MCIB ser¨¤ la pel¡¤l¨ªcula m¨¦s premiada aquest any a It¨¤lia, Vergine giurata, de B¨ªspuri, una altra opera prima, que s¡¯inspira en un fet real d¡¯una hist¨°ria ¡ªrodada a It¨¤lia i Alb¨¤nia¡ª interpretada per dones que no accedeixen al matrimoni i es declaren verges jurades. Un jurament que, en s¨ªntesi, representa l¡¯admissi¨® total del que suposa una societat patriarcal amb tots els seus privilegis i tamb¨¦ els seus codis.

Aquestes dues pel¡¤l¨ªcules s¨®n projeccions especials de l¡¯edici¨® d¡¯aquest any i exemples del que Daniela Aronica, responsable de la Mostra, posa com a nou cinema itali¨¤: ¡°?s un relleu generacional d¡¯un cinema amb un llist¨® molt alt, despr¨¦s de grans directors com Pasolini, Fellini o Visconti. Una creativitat de la qual es va perdre la pista fins a mitjan anys noranta i que en les ¨²ltimes dues d¨¨cades ha emergit¡±. La Mostra est¨¤ organitzada per l¡¯Institut Luce Cinecitt¨¤ en col¡¤laboraci¨® amb l¡¯Institut Itali¨¤ de Cultura de Barcelona. Les pel¡¤l¨ªcules que integren l¡¯edici¨® d¡¯aquest any, que en molts casos seran presentades pels seus directors i actors, no s¡¯han estrenat comercialment a Espanya i en alguns casos coincideixen amb l¡¯exhibici¨® a les sales a It¨¤lia.

¡°No ¨¦s un cinema de den¨²ncia pol¨ªtica, s¨®n mirades diferents de problemes socials d¡¯uns directors que furguen en les perif¨¨ries i deixen al descobert realitats marginals. Una terra de ning¨² que reflectia Pasolini i que ara, en aquests temps, retrata persones amb una total falta de refer¨¨ncies, d¡¯arrelament¡±, afegeix. ?s el que passa a Non essere cattivo, que representa It¨¤lia a l¡¯Oscar a la Millor Pel¡¤l¨ªcula Estrangera, obra p¨°stuma de Claudio Caligari. Una hist¨°ria ambientada als anys noranta a ?stia i la perif¨¨ria romana, precisament un dels escenaris que retrata Pasolini en els seus personatges.

Un cinema que aborda fen¨°mens de primer ordre actual, com el de l¡¯emigraci¨® a Mediterranea, l¡¯opera prima de Jonas Carpignano, que relaciona l¡¯aventura real d¡¯un emigrant que deixa el seu pa¨ªs natal, Burkina Faso, per buscar-se la vida i poder mantenir a la seva filla.

Nous directors en qu¨¨ creuen actors consolidats com Lucca Marinelli, una de les cares de La Gran Belleza, protagonista de Non essere cattivo; o la reconeguda Juliette Binoche, protagonista de L¡¯attesa, de Piero Messina, una altra opera prima de la Mostra.

?