Les relliscades del canvi

La il¡¤lusi¨® i l'experi¨¨ncia en activisme social han estat el gran baluard de l'equip Colau. El llibre incideix en aquests m¨¨rits, per¨° tamb¨¦ destaca les debilitats de l'invent. Colau ha insistit en aquesta campanya de les eleccions generals que han demostrat que estan sobradament preparats per conduir Barcelona. El cert ¨¦s que el primer que sorpr¨¨n de la lectura de?Sense treva ¨¦s la manca de preparaci¨® durant els primers tres mesos del nou govern: ¡°Quan et presentes a unes eleccions i tens alguna opci¨® de guanyar, et prepares m¨ªnimament per al dia despr¨¦s: esborrany de cartip¨¤s, aproximaci¨® d'organigrama, noms de possibles col¡¤laboradors. I res. Alguna d'aquestes q¨¹estions no ¨¦s que no tinguessin resposta, ¨¦s que ni hi havia consci¨¨ncia de l'exist¨¨ncia de pregunta¡±.

La narraci¨® de Fina, farcida d'an¨¨cdotes, barreja fets i opinions com si fossin una obra de teatre: ¡°Ada Colau havia de formar un equip de treball i a causa de la improbable vict¨°ria i d'una certa irresponsabilitat, no tenien res previst. A banda, esclar, d'un cercle de confian?a, tots amics ¨Cmassa amics¨C que era evident que la seguirien a l'Ajuntament. Encara no disposava de les depend¨¨ncies municipals i el local de Barcelona en Com¨² ¨¦s un espai di¨¤fan on no es poden tenir reunions privades i, encara menys, si han de ser amb una certa discreci¨®. Moltes d'aquelles entrevistes es van fer en bars. Algun cop, els qui havien rebut la trucada expressaven la seva estranyesa i retic¨¨ncia a trobar-se en un bar. La futura alcaldessa els confessava la veritat: no s¨¦ on podem anar. En alguns casos, qui havia rebut aquella trucada, acabava rebent una agra?da Colau a casa seva¡±.

Fidelitats versus meritocr¨¤cia

Fina analitza la composici¨® del govern municipal i arriba a la conclusi¨® que Colau, en molts casos, va escollir gent de confian?a posant la meritocr¨¤cia en un segon terme. L'Observatori Drets Econ¨°mics Socials i Culturals (DESC) ¨¦s el planter de Colau.?Sense treva ho analitza amb diversos exemples. Un d'ells ¨¦s el d'?gueda Ba?¨®n, la nova directora de Comunicaci¨® de l'Ajuntament i antiga?webmaster del DESC. El nomenament de Ba?¨®n va ser pol¨¨mic pel seu activisme com a artista postporno, un vessant de la cultura i el feminisme tan respectable com qualsevol altre. Per Fina, el problema ¨¦s un altre: ¡°La fidelitat, la confian?a i el comprom¨ªs s¨®n factors rellevants per contractar un professional. Per¨° haurien d'anar acompanyats d'uns m¨¨rits demostrables per un curr¨ªculum que, en aquest cas, nom¨¦s pot incloure el ja fam¨®s DESC. El debat dels orins i del postporno no ens ha deixat valorar l'adequaci¨® t¨¨cnica d'un nomenament que, com a m¨ªnim, genera dubtes¡±.

Exc¨¦s de gesticulaci¨®

El nou Ajuntament ha estat guarnit amb una pol¨ªtica de?performances. El seu paradigma, i el cas m¨¦s ben descrit per Fina, va ser la retirada del rei Joan Carles de la sala de plens. Observant els v¨ªdeos de l'esdeveniment, l'autor explica que l'operaci¨® es va haver de fer dues vegades perqu¨¨ els periodistes que feien tard, ho poguessin filmar. L'espectacle va ser dels que marquen una ¨¨poca, per aix¨°, segons Fina, el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, seguia l'operatiu ¡°expressant un sentiment a mig cam¨ª entre la satisfacci¨® i la transcend¨¨ncia¡±: ¡°El bust del Rei ha estat introdu?t en una capsa reutilitzada i massa petita. El front del rei sobresurt per sobre de la capsa. Per¨° aquests herois republicans, els dos operaris, ho tenen tot previst: disposen d'una capsa encara m¨¦s vella i trencada que l'anterior per fer una mena de tapa. Despr¨¦s de passar-hi una bona dosi de cinta a?llant, uns dels operaris s'ha endut el cap del Rei [...]. Torno a pensar en Tarradellas: fer les coses d'una certa manera¡±.

Conflicte pels pressupostos

Fina considera que Pisarello ¨¦s una mena d'Alfonso Guerra de l'Ajuntament, perqu¨¨ s'ocupa de la feina bruta de Colau, la fa quedar ¡°seductora i simp¨¤tica¡±. ¡°Com Guerra, ¨¦s intel¡¤ligent i treballador. Com Guerra, fa ulls d'entremaliat quan en fa una de les seves¡±. Pisarello, com Guerra, mana molt. El conflicte intern per la gesti¨® dels pressupostos ¨¦s un dels aspectes menys coneguts del nou Ajuntament que descobreix el llibre. Despr¨¦s d'escollir Jordi Mart¨ª com a gerent, Mart¨ª volia fitxar Marta Clari com a gerent de coordinaci¨® i recursos. Una de les funcions m¨¦s importants d'aquesta ger¨¨ncia ¨¦s la supervisi¨® dels pressupostos, per¨° Fina explica que Pisarello va imposar que aquesta compet¨¨ncia fos seva: ¡°En el fons hi ha una lluita de poder: Pisarello vol controlar. Colau valora i necessita Pisarello. S¨®n amics i ara no ¨¦s el moment de lluites. Clari no accepta una ger¨¨ncia a la qual treuen la seva funci¨® central. Arriben a un acord: ser¨¤ gerent de l'Institut d'Esport. Sense el pressupost, Mart¨ª tamb¨¦ perd una compet¨¨ncia pr¨°pia. Per¨° no vol ni pot fer-ne causa¡±.

L¡¯ambici¨® de Raimundo Viejo

Raimundo Viejo ha estat un dels errors m¨¦s evidents en la distribuci¨® de c¨¤rrecs entre els diversos grups que conformen Barcelona en Com¨². Viejo, representant Podem, ha ocupat les regidories de Gr¨¤cia i la d'Educaci¨® i Universitat. Viejo i la seva ambici¨® han acabat suposant un inconvenient perqu¨¨ sempre havia tingut al cap saltar al Congr¨¦s, segons Fina: ¡°Poques setmanes despr¨¦s [de la vict¨°ria a les municipals], tothom et deia que Raimundo Viejo estava a punt de deixar l'Ajuntament per incorporar-se a les llistes de Podem al Congr¨¦s espanyol [...]. Malgrat la seva previsible marxa, no es va conformar amb el que se li va adjudicar en el cartip¨¤s en un primer moment. Educaci¨® i les Corts era clarament insuficient. En volia m¨¦s. Mentrestant una cofoia Laura P¨¦rez ja s'havia anat a presentar a l'equip directiu del districte de Gr¨¤cia. La queixa de Viejo va tenir efectes i es van intercanviar districtes¡±.

Janet Sanz, musa d¡¯Antoni Vives

Al marge de l'an¨¤lisi dels aspectes m¨¦s pol¨ªtics i t¨¨cnics, Fina tamb¨¦ recull hist¨°ries personals dels nous protagonistes de l'Ajuntament. Fina assegura que Laia Ortiz enyora l'anterior experi¨¨ncia com a diputada al Congr¨¦s: ¡°L'aterratge a Barcelona est¨¤ sent molt dur. Sovint enyora l'AVE. All¨¤ li donaven m¨¦s premis per ser bona diputada, cobrava m¨¦s del doble, treballava menys i no tenia tanta pressi¨®¡±. El relat m¨¦s suc¨®s ¨¦s probablement un desacord que van tenir Janet Sanz i Antoni Vives. L'exregidor de CiU, a banda de pol¨ªtic, ¨¦s un escriptor reconegut: ¡°En la seva ¨²ltima novel¡¤la va convertir la jove regidora en un personatge de ficci¨® amb una forta c¨¤rrega er¨°tica. Un exemplar li va ser convenientment regalat i dedicat per l'autor a la seva musa i tanmateix rival pol¨ªtica. Tot plegat, a Sanz no li va fer cap gr¨¤cia¡±.