Quants vots es necessiten per aconseguir un esc¨®?

Quants vots es necessiten per aconseguir un esc¨®? La llei electoral afavoreix la concentraci¨® de sufragis en una sola circumscripci¨®. Aix¨ª s'explica que Esquerra Unida (IU) hagi obtingut nom¨¦s dos escons malgrat haver aconseguit 923.105 vots, mentre que el Partit Nacionalista Basc (PNB) ha aconseguit sis diputats amb un ter? dels vots (301.585).

La formaci¨® liderada per Alberto Garz¨®n ¨¦s a la que m¨¦s esfor? li suposa aconseguir un esc¨® ¡ªcada diputat li costa 461.552 paperetes¡ª, mentre que el PNB ¨¦s el partit que necessita menys vots per aconseguir representaci¨® parlament¨¤ria, ja que obt¨¦ un diputat cada 50.264 paperetes. De fet, si IU hagu¨¦s concorregut amb Podem i les marees, podria haver rendibilitzat m¨¦s els seus 923.105 vots i hauria obtingut entre 12 i 14 diputats m¨¦s. Aix¨° hauria deixat Podem i les seves marees com a segona for?a pol¨ªtica.

La llei electoral permet que els vots tinguin un valor diferent segons on sigui l'urna. Un vot a S¨°ria no val el mateix que a Madrid, per exemple. Aquest valor dep¨¨n fonamentalment de la circumscripci¨®: la grand¨¤ria, la poblaci¨® i el nombre de partits que es presenten en aquell territori. Al contrari del que es creu, la clau que determina el valor d'un vot no ¨¦s la llei d¡¯Hondt, sin¨® la grand¨¤ria de les prov¨ªncies. Aix¨ª, a les circumscripcions m¨¦s poblades costa m¨¦s aconseguir un diputat, mentre que a les menys habitades es pot aconseguir un esc¨® amb menys sufragis. Els partits m¨¦s petits d'¨¤mbit nacional tenen dificultats per aconseguir m¨¦s representaci¨® perqu¨¨ els seus votants estan m¨¦s dispersos. Si poguessin concentrar tots els seus sufragis en poques circumscripcions obtindrien m¨¦s representaci¨®.

En un sistema amb una circumscripci¨® ¨²nica, en la qual cada vot t¨¦ la mateixa import¨¤ncia, el resultat de les eleccions hauria estat molt diferent i els grans partits perdrien for?a. En un c¨¤lcul simple, si dividim els vots emesos pel nombre d'escons a repartir, caldrien 70.196 vots per cada esc¨®. Els grans guanyadors d'aquest sistema serien IU, que obtindria 11 diputats m¨¦s, i Ciutadans, amb 10 escons m¨¦s. Aquests partits s¨®n els m¨¦s perjudicats pel sistema vigent.

El Congr¨¦s quedaria de la manera seg¨¹ent: El PP obtindria 103 diputats en lloc dels 123 actuals; el PSOE, 79, en comptes dels 90 d'ahir; Podem i les seves marees, 73, quatre m¨¦s. Ciutadans aconseguiria 50 representants, 10 m¨¦s que els que t¨¦ actualment. ERC perdria un parlamentari i el PNB tindria dos diputats menys. El Partit Animalista entraria al Congr¨¦s amb tres representants i UPyD conservaria dos diputats i mantindria la seva pres¨¨ncia en l'arc parlamentari. Tamb¨¦ entrarien al Parlament amb un diputat Candidatura Galega (Nos), Uni¨® (el partit de Duran Lleida) i Vox.

Entre els grans partits, el PP ¨¦s a qui menys li costa obtenir una representaci¨® parlament¨¤ria: 58.662 paperetes, pr¨¤cticament igual que en els comicis del 2011. El PSOE, per la seva banda, necessita 61.452 vots per aconseguir un diputat, uns 2.000 sufragis menys que fa quatre anys.

Respecte als nous partits, que han irromput amb for?a en el panorama pol¨ªtic nacional, a Podem i les seves marees, que han reunit 5.189.333 vots i 69 escons, cada representaci¨® parlament¨¤ria li costa 75.207 paperetes. A Ciutadans, amb 3,5 milions de vots, cadascun dels 40 diputats que ha aconseguit li ha costat 87.511 vots.

Una de les conseq¨¹¨¨ncies d'aquest fenomen la pateix el Partit Animalista (PACMA), que malgrat aconseguir 219.181 vots, el doble que el 2011 i m¨¦s que Coalici¨® Can¨¤ria o EH Bildu, amb un i dos diputats respectivament, no ha aconseguit representaci¨® parlament¨¤ria, perqu¨¨ els seus vots estan m¨¦s escampats entre les circumscripcions i no estan concentrats als territoris com els dos partits esmentats anteriorment. Una cosa semblant li passa a Uni¨®, Progr¨¦s i Democr¨¤cia (UPyD), el partit liderat per Andr¨¦s Herzog, que malgrat obtenir 153.498 vots no ha aconseguit cap esc¨®.