Els incendis castiguen el nord atl¨¤ntic

Cap a les 14.00 de dissabte, el n¨²vol de fum que s'apropava a gran velocitat des del sud era tan enorme que tapava el sol. Cecilia P¨¦rez, alcaldessa del municipi d¡¯El Franco, un dels m¨¦s afectats pels incendis (m¨¦s de 150) que han arrasat centenars d'hect¨¤rees aquest cap de setmana a Ast¨²ries i Cant¨¤bria, va comprendre la magnitud del desastre que s'apropava. Va trucar a l'alcalde de Boal (el municipi on va comen?ar el foc) i a Emerg¨¨ncies, i aviat es van mobilitzar uns equips que han incl¨°s efectius de la Unitat Militar d¡¯Emerg¨¨ncia (UME). Aviat van comen?ar a lluitar contra uns elements que s'havien alineat en contra seva: el vent del sud, que avivava les flames i que impedia que els avions d'extinci¨® s¡¯enlairessin, unes temperatures estranyament altes per a aquest per¨ªode de l'any, que van arribar als 20 graus, i una vegetaci¨® seca per la falta de pluges.

Al final, per sort, durant el diumenge va ploure, va parar el vent, van sortir els hidroavions¡­ Aix¨ª que ahir a la tarda el pitjor ja havia passat, els pocs focus que quedaven actius estaven controlats i la UME havia marxat. Al centre d'emerg¨¨ncies muntat darrere de l'Ajuntament de La Caridad (capital del municipi d¡¯El Franco), P¨¦rez assenyalava al mapa les 3.500 hect¨¤rees afectades sobre una superf¨ªcie en l¨ªnia recta de 25 quil¨°metres. I aquesta ¨¦s nom¨¦s una part: en total, es van arribar a ajuntar m¨¦s de 150 focus d'incendis a Ast¨²ries i Cant¨¤bria, i pocs m¨¦s a Gal¨ªcia, Navarra i el Pa¨ªs Basc. Va haver-hi pobles desallotjats i es va arribar a tallar el tr¨¤nsit ferroviari entre Ast¨²ries i Gal¨ªcia, per¨° no es van produir v¨ªctimes.

Els incendis d'hivern no s¨®n estranys al nord. De fet, ¨¦s en aquesta estaci¨® quan arriben a Ast¨²ries i a Cant¨¤bria serveis de refor? per a l'extinci¨® de focs, ja que coincideix amb les cremes de matolls per netejar les pastures que el bestiar far¨¤ servir a la primavera, explica la investigadora de la Universitat de Cant¨¤bria Virginia Carracedo.

El que ha estat estrany ¨¦s que aquesta onada s'ha produ?t molt m¨¦s d'hora, ja que acostuma a passar cap al febrer o el mar?, quan ja s'ha desfet la neu, i pel nombre inusitat de focus que s'han concentrat en un espai de temps tan esc¨¤s. Aix¨ª ho admet el capit¨¤ Salvador Ortega, del Seprona de la Gu¨¤rdia Civil, encara que prefereix no avan?ar res de la investigaci¨® que est¨¤ duent a terme l'institut armat. ¡°L'informe que vam fer sobre l'onada d'incendis a Gal¨ªcia el 2006 va trigar un any i vam concloure que no hi havia relaci¨® entre si, excepte, potser, per l'efecte crida¡±, explica Ortega i afegeix: ¡°La reincid¨¨ncia en els delictes de piromania ¨¦s bastant habitual¡±.

En els ¨²ltims dies, moltes veus han deixat anar la idea que almenys una part dels incendis han estat intencionats, comen?ant pel conseller de la Presid¨¨ncia del Govern asturi¨¤, Guillermo Mart¨ªnez, que va afirmar dissabte que ¡°tot sembla indicar¡± que algun dels focs va ser provocat.

En qualsevol cas, va ser ¡°molt sorprenent¡± la velocitat a la qual avan?ava el foc i uns focus que semblaven ¡°venir de tot arreu¡±, diu Jos¨¦ Rodr¨ªguez Hern¨¢ndez, ramader de 59 anys, davant les seves vaques, alguna de les quals estava encara completament coberta de sutge del fum dels ¨²ltims dies. Rodr¨ªguez Hern¨¢ndez, ve¨ª d¡¯El Franco, ha perdut la seva casa, la van arrasar dissabte les flames, i est¨¤ vivint amb la seva germana. ¡°Jo no havia vist mai una cosa aix¨ª, sembla que s'hagi cremat Ast¨²ries sencera¡±, deia.

A El Franco s'han cremat un grapat de cases, encara que el nombre exacte encara no se sap perqu¨¨ no s'ha fet el recompte de danys, assenyala l'alcaldessa del municipi. Per¨° a uns centenars de metres de la de Rodr¨ªguez Hern¨¢ndez, a l'altra banda d'una vall, hi ha un altre habitatge cremat.

Cendres i focus de fum

A la casa s¡¯hi arriba a trav¨¦s de carreteres estretes, que ahir encara oferien un aspecte fantasmag¨°ric de cendra, focus de fum aqu¨ª i all¨¤ i esquelets de pins. Pertany a Manuel M¨¦ndez, de 75 anys. ¡°Tenia un gos que era un tros de pa; deu ser entre els enderrocs¡±, sospirava davant les cendres del que havia estat la seva llar des del 1952. ¡°Vaig salvar la vida de miracle; perqu¨¨ de sobte em vaig veure envoltat per les flames, gaireb¨¦ no podia respirar; encara sort que se'm va acudir agafar el cotxe i baixar el terrapl¨¨ fins a la meitat de la vall, en comptes d'anar cap a la carretera¡±, explica. All¨¤, es va esperar dissabte que el recollissin amb les finestres ben pujades.

¡°Jo no s¨¦ el que va passar, per¨° el fet ¨¦s que hi havia r¨¤fegues de vent de fins a 120 quil¨°metres per hora que feien saltar les espurnes fins a 600 metres de dist¨¤ncia. Potser per aix¨° semblava que els focus es multiplicaven cont¨ªnuament¡±, assenyala l'alcaldessa Cecilia P¨¦rez. Per¨° afegeix: ¡°En qualsevol cas, ¨¦s tot molt estrany. Jo no vull fer conjectures, per¨° no crec que a tots els habitants els vingu¨¦s de gust sortir a cremar rostolls tots alhora¡±.

Les cremes de matolls per preparar les pastures s¨®n una tradici¨® ancestral a la zona. Ara, unes es fan a la babal¨¤ i les que tenen els permisos necessaris no sempre es fan b¨¦, ¨¦s a dir, quan les condicions climatol¨°giques no s¨®n tan adverses, afegeix el Seprona. Potser, com va passar amb aquell informe del 2006 a Gal¨ªcia, la investigaci¨® de la Gu¨¤rdia Civil conclogui que no es pot establir relaci¨® entre els focs d'aquesta onada enorme. ¡°El que ¨¦s innegable ¨¦s que els incendis en ¨¨poca d'hivern han augmentat els ¨²ltims anys; a Ast¨²ries s'han estabilitzat ara i a Cant¨¤bria segueixen pujant¡±, afegeix.

El flagell de les flames

Incendis simultanis.?A Gal¨ªcia, Cant¨¤bria, Navarra, el Pa¨ªs Basc i, sobretot, Ast¨²ries, hi va arribar a haver m¨¦s d'un centenar de sinistres dissabte passat.

La pluja i l'abs¨¨ncia de vent. Les condicions meteorol¨°giques favorables van ajudar a controlar i sufocar bastants focus, que van mantenir en suspens els habitants d'aquelles zones. No hi ha danys personals.

Investigaci¨®. La Gu¨¤rdia Civil i la Fiscalia de Medi Ambient estan investigant quants incendis pot ser que hagin estat provocats.

Dispositiu d'emerg¨¨ncia.?En les tasques d'extinci¨® han participat fins a 230 professionals, entre bombers, serveis forestals i agents de la Unitat Militar d'Emerg¨¨ncies (UME).