Un bumerang anomenat L¨¦rida

Enmig de les relatives sorpreses que ha reportat el 20-D destaca la tebior dels resultats de Ciutadans. ?s cert que sempre podran dir que passar de 0 a 40 diputats d¡¯una tacada ¨¦s un balan? maj¨²scul, per¨° tamb¨¦ ho ¨¦s que van quedar molt per sota del que preveien les enquestes medi¨¤tiques, el CIS i les seves pr¨°pies expectatives. Despr¨¦s de negar-se a investir alg¨² que no fos el mateix Rivera i de vaticinar la derrota del sobiranisme a Catalunya merc¨¨s a la seva puixan?a, han quedat condemnats a la irrellev¨¤ncia. Ara no poden investir ning¨² m¨¦s encara que ho vulguin.

D¡¯entre els motius que expliquen aquesta davallada no s¡¯hauria de menystenir el seu credo sobre la diversitat ling¨¹¨ªstica espanyola. Ja n¡¯hav¨ªem parlat abans, en vig¨ªlies de les eleccions municipals i auton¨°miques (Ciutadans i la llengua catalana), i la seva acci¨® pol¨ªtica d¡¯aleshores en?¨¤ no ha fet sin¨® confirmar el que sembla ¡ªdiguem-ho amb finesa¡ª una certa displic¨¨ncia en el reconeixement, difusi¨® i defensa de les lleng¨¹es diferents de l¡¯espanyola, altrament dita ¡°lo que nos une¡±. Ja vam veure com la candidata a la Generalitat Valenciana, Carolina Punset, s¡¯hi va rabejar qualificant el valenci¨¤ d¡¯¡°aldeano¡± (segons ella mateixa, ara els companys de partit li han prohibit de parlar de llengua, per si es torna a ficar de peus a la galleda), i vam saber tamb¨¦ que la regidora d¡¯El Ferrol Ana Rodr¨ªguez Masafret ha provat de derogar alguns punts de l¡¯ordenan?a de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica al consistori. Evidentment, tot i la sempiterna cantarella del biling¨¹isme, no han mogut un dit per l¡¯oficialitat del catal¨¤ a la Franja o del gallec al Bierzo.

Una repassada succinta pels resultats electorals de Ciutadans revela la migradesa dels vots recollits, precisament, en les comunitats amb llengua pr¨°pia. Tenint en compte que la seva mitjana estatal se situa en el 13,93% (amb una punta a Madrid del 18,8%), veiem com punxen a Catalunya, on esperaven guanyar (13,05%), fan el rid¨ªcul a Gal¨ªcia (9,07%) i s¡¯estimben a Navarra i el Pa¨ªs Basc, on la campanya anticoncert tampoc els ha ajudat (7,05% i 4,09%, respectivament). Nom¨¦s al Pa¨ªs Valenci¨¤ i les Balears el seu missatge ha agafat prou per estar per sobre de la mitjana, i amb moderaci¨® (15,84% i 14,78%). Uns resultats que contrasten, no cal dir-ho, amb els de Podem i les diverses plataformes de conflu¨¨ncia; casualitat o no, el partit que ha apostat inequ¨ªvocament pel reconeixement de la plurinacionalitat d¡¯Espanya i el dret a decidir s¡¯ha convertit en primera o segona for?a en totes les comunitats amb llengua pr¨°pia.

Per¨° el cas m¨¦s fenomenal ¨¦s el de Lleida. Arran de les eleccions municipals i de la vict¨°ria d¡¯?ngel Ros en minoria, Ciutadans es va prestar a fer de crossa dels socialistes a canvi de modificar el reglament d¡¯usos ling¨¹¨ªstics del consistori i convertir la Paeria en una instituci¨® formalment biling¨¹e. ?s de fet l¡¯objectiu que sempre ha buscat el partit riverenc: adaptar les institucions a un biling¨¹isme impostat a fi que l¡¯usuari pugui exercir plenament el seu dret a ser monoling¨¹e. I s¡¯ha de recon¨¨ixer que la proposta els ha resultat favorable: Ciutadans ha recollit m¨¦s vots a les eleccions generals que no pas a les municipals, amb m¨¦s de 2.000 paperetes extres i un increment del 11,9% al 13,34% dels vots.

Ara b¨¦, malgrat l¡¯increment a Lleida ciutat, la demarcaci¨® sencera ha donat clarament l¡¯esquena a la biling¨¹itzaci¨® institucional, amb un balan? de sufragis ¨ªnfim que fa abaixar el percentatge provincial al 8,99% ¡ªper sota fins i tot de Girona¡ª i que d¨®na a la formaci¨® taronja un nombre de diputats ben rod¨®: zero. Lleida no sembla voler dir-se L¨¦rida. Si fas servir la llengua com una arma llanc¨ªvola, ves que no se¡¯t giri en contra.