El disseny de la ciutat

El prestigi¨®s Premi Turner d'art contemporani acaba de recaure en el col¡¤lectiu Assemble, un grup de joves dissenyadors, artistes i arquitectes de Londres que han estat reconeguts per una obra de regeneraci¨® urbana en un barri degradat de Liverpool. La intervenci¨® consistia a retornar el valor a uns habitatges abandonats d'una zona popular de la ciutat, despr¨¦s d'un proc¨¦s de treball conjunt amb els ve?ns que tamb¨¦ recuperava la mem¨°ria del lloc. El guard¨® ha estat criticat pels que consideren que aquest tipus de projecte no ¨¦s art¨ªstic, per¨° la pol¨¨mica sembla que importa poc als autors, m¨¦s preocupats per la capacitat de transformar la realitat que per l'adjectiu que s'assigni a la seva obra.

D'alguna manera, el premi destaca la reconnexi¨® de l'art i l'arquitectura amb les necessitats reals de les comunitats i reconeix la curta per¨° solvent traject¨°ria d'aquest grup format per quinze professionals de diferents disciplines i tots ells menors de trenta anys. Preguntats sobre si es consideren artistes, contesten que se senten m¨¦s aviat artesans lampistes. Els m¨¨todes d'Assemble s¨®n l'escolta, el reciclatge i la renovaci¨® al servei de la millora de l'espai. La seva obra ¨¦s una interessant combinaci¨® de consci¨¨ncia social i pragmatisme.

El treball d'Assemble ¨¦s un exemple del que l'escriptor Teju Cole ha anomenat l'ethos de la renovaci¨®, un dels principis fundadors de la cultura europea. Per Cole, a Europa les ciutats evolucionen a trav¨¦s d'un proc¨¦s lent, subtil i delicat que, a difer¨¨ncia del que passa en altres continents, tendeix a tenir en compte les diferents capes hist¨°riques que les constitueixen. Europa ¨¦s una terra devastada per la guerra que ha apr¨¨s a reconstruir sense negar ni eradicar el passat. Aquesta consci¨¨ncia del delicat equilibri amb la hist¨°ria ha donat a Europa una cautela a l'hora de projectar ciutats que contrasta amb el model de la Xina o dels estats del Golf, en qu¨¨ la llibertat de construir des de zero ¨¦s tamb¨¦ el s¨ªmbol d'un model econ¨°mic sense l¨ªmits i d'un sistema pol¨ªtic sense escr¨²pols. A trav¨¦s de la seva manera de fer ciutats, Europa llan?a al m¨®n un missatge que ¨¦s alhora urban¨ªstic, pol¨ªtic i cultural.

I, malgrat aix¨°, les ciutats europees tamb¨¦ han estat escenaris de mala arquitectura i del pitjor disseny urb¨¤. Durant anys, tamb¨¦ a Europa van proliferar els arquitectes estrella que pretenien revaloritzar les ciutats amb les seves obres desconnectades del context local i de la hist¨°ria. Els anys de bonan?a van consolidar una arquitectura merament est¨¨tica allunyada de les necessitats reals dels ciutadans. La pregunta rellevant era qui dissenyava, no per a qu¨¨ ni per a qui.

Les ciutats van entrar en una mena de competici¨® per estar al mapa global de l'arquitectura. Excesos formals, pressupostos desorbitats i especulaci¨® van ser l'inici de la desconnexi¨® de la societat. L'esclat de la crisi financera va frenar en part aquest boom arquitect¨°nic. Des de llavors, a tot Europa s'han revaloritzat les intervencions a l'espai p¨²blic i han proliferat les iniciatives de disseny urb¨¤ col¡¤laboratiu. En contrast amb els anys del boom i d'acord amb una nova manera d'entendre la democr¨¤cia, ara ve?ns, arquitectes, artistes, m¨²sics, enginyers i economistes participen en la planificaci¨® d'espais comunitaris. El Turner a Assemble ¨¦s el reconeixement oficial a aquesta nova manera d'entendre l'arquitectura.

Malgrat aix¨°, podem deixar el futur de les ciutats exclusivament en mans d'aquest tipus de projectes participatius d'escala ve?nal? Aquesta nova manera de fer ciutat ¨¦s necess¨¤ria per¨° insuficient. Les ciutats tenen avui seriosos reptes que, per la seva magnitud, nom¨¦s poden ser liderats des de les entitats p¨²bliques i amb una visi¨® global i a llarg termini. La mobilitat, la lluita contra el canvi clim¨¤tic, la relaci¨® entre els centres hist¨°rics i les perif¨¨ries, la segregaci¨® social i espacial, l'acc¨¦s universal a fronts mar¨ªtims i fluvials o la transici¨® cap a un nou model productiu propi de la societat postindustrial s¨®n nom¨¦s alguns dels grans desafiaments actuals. Aix¨ª doncs, la cirurgia urbana als barris ha de complementar-se amb la pr¨¤ctica de l'urbanisme a escala metropolitana. Els processos participatius s¨®n el recordatori dels valors sense els quals ja no es pot fer arquitectura. Per¨° l'urbanisme continua sent imprescindible i pot ser un gran instrument al servei de la democratitzaci¨® de la ciutat.

Judit Carrera ¨¦s polit¨°loga.