Una recuperaci¨® molt desigual

L¡¯economia catalana torna a cr¨¦ixer. I despr¨¦s d¡¯haver davallat un 8,8% durant la recessi¨®, ha agafat embranzida i avan?a a un ritme que no experimentava des de l¡¯¨¨poca de bonan?a. Els serveis d¡¯estudis de les principals institucions econ¨°miques preveuen que l¡¯any acabar¨¤ amb un creixement del 3,3%. Per¨° si b¨¦ els indicadors macroecon¨°mics milloren, Catalunya viu un moment de m¨¤xima emerg¨¨ncia social: milers de ciutadans perden la casa, les retallades socials es mantenen i les entitats socials han d¡¯atendre ciutadans que no arriben a final de mes. La recuperaci¨® no arriba a tothom.

Durant els anys de crisi, Catalunya tirava gaireb¨¦ amb un ¨²nic motor: el sector exterior. El turisme internacional i les exportacions van donar oxigen a una economia plena de ferides: s¡¯accelerava la desindustrializaci¨®, es rescatava la banca, la construcci¨® s¡¯ensorrava i les arques de la Generalitat patien fins i tot per pagar les n¨°mines. Tot i que la situaci¨® de les finances p¨²bliques encara ¨¦s molt delicada, l¡¯economia ha aconseguit engegar altres motors. La inversi¨® estrangera aquest any ha arribat als 3.689,7 milions el tercer trimestre, un 240% m¨¦s que el 2014, i el capital que es dirigeix al sector immobiliari ¨¦s fins i tot superior als nivells de l¡¯¨¨poca de la bombolla.

La recuperaci¨® s¡¯ha tradu?t en un increment de l¡¯ocupaci¨®. Durant els tres primers trimestres de l¡¯any, s¡¯han creat uns 87.000 llocs de treball i la taxa d¡¯atur ha baixat al 17,5%. Per¨° totes les millores que exhibeixen els grans n¨²meros es veuen desdibuixades per la situaci¨® d¡¯emerg¨¨ncia social, ja que un de cada cinc catalans es troba al llindar de la pobresa.

Com s¡¯explica aix¨°? Els sindicats denuncien com a primera causa la baixa qualitat dels nous llocs de treball. ?s cert, es crea ocupaci¨®, per¨° segons les dades del Ministeri d¡¯Ocupaci¨® i Seguretat Social, el 88% dels contractes que s¡¯han signat a Catalunya aquest any s¨®n eventuals. Aquesta tend¨¨ncia ha fet que la taxa de temporalitat de totes les feines vigents hagi pujat fins al 20,5%. A m¨¦s, una quarta part dels contractes que es fan s¨®n de molt curta durada: d¡¯un mes, una setmana o fins i tot un dia.

Els treballadors encara arrosseguen la retallada dels sous i tot just ara es beneficien dels primers increments salarials, molt t¨ªmids, del 0,87% segons la Generalitat. Una mostra de l¡¯augment de la bretxa que segueix obrint-se entre rics i pobres la posa sobre la taula l¡¯escola de negocis EADA: entre 2007 i 2014, els directius de les empreses van veure que el seu sou pujava un 1,64%, mentre els treballadors patien una retallada de gaireb¨¦ el 8%.

Tot plegat ha suposat l¡¯aparici¨® d¡¯una nova capa social, l¡¯anomenat treballador pobre. Les entitats socials calculen que el 15% de les llars en qu¨¨ el membre de la fam¨ªlia que la sost¨¦ treballa est¨¤ en situaci¨® d¡¯exclusi¨®, i que el 45% dels desnonaments es produeixen en llars on alg¨² t¨¦ feina. Malgrat la fortalesa dels grans n¨²meros, la precaritzaci¨® de l¡¯ocupaci¨® no permet encara deixar enrere la d¨¨cada perduda.