Quatre eleccions auton¨°miques en cinc anys a Catalunya

Aquell mantra que la democr¨¤cia ¨¦s votar cada quatre anys ja no serveix a Catalunya. Des del 2010, any en qu¨¨ el PSC de Jos¨¦ Montilla va dir ad¨¦u a la Generalitat per lliurar-li el comandament a la CiU d'Artur Mas, Catalunya ha celebrat tres eleccions auton¨°miques. Si no hi ha un gir dels esdeveniments d'aqu¨ª a final de setmana amb la investidura d'Artur Mas, s'obrir¨¤ una nova convocat¨°ria electoral: quatre en cinc anys, a les quals cal sumar-hi dues municipals, dues generals, unes europees, i una consulta sense empara legal a la qual es van sumar m¨¦s de 2 milions de persones. El naixement del proc¨¦s sobiranista ha dividit pr¨¤cticament tots els partits, ha eliminat del mapa algunes marques i ha fet agafar embranzida a d'altres.

2010. Despr¨¦s de vuit anys escalfant a la banqueta de l'oposici¨®, Artur Mas aconseguia v¨¨ncer les eleccions amb un ampli marge sobre el PSC, que s'enfonsava despr¨¦s de set anys de tripartit. Els nacionalistes obtenien 62 diputats, davant dels 28 dels socialistes. ERC tamb¨¦ rebia una severa patacada pel seu pacte amb els socialistes (de 21 a 10), i amb Joan Laporta naixia una nova opci¨® secessionista pel Parlament, Solidaritat que amb quatre diputats buscava vots en l'electorat abans reservat a ERC. CiU ¡ªque no defensava la secessi¨®¡ª, ERC i Solidaritat sumaven 1,5 milions de vots.?

Amb 62 diputats, Mas va fiar el seu Govern a una geometria variable que va acabar sent limitada: el PSC li va garantir la investidura, mentre que el PP li va donar suport en la majoria de lleis i en els Pressupostos. La seva gran promesa, un pacte fiscal en la l¨ªnia del concert econ¨°mic basc, va acabar enterrada pel rebuig del Govern central i l'embranzida sobiranista: l'11 de setembre del 2012 Catalunya va viure la seva primera gran manifestaci¨® independentista. Mas, despr¨¦s d'una ¨²ltima trobada amb Rajoy per parlar del model de finan?ament que va acabar sense acord, va convocar eleccions per intentar aconseguir els sis escons que li faltaven per a la majoria absoluta.

2012. Els catalans tornaven a les urnes dos anys despr¨¦s amb la possibilitat de convocar un refer¨¨ndum sobre la independ¨¨ncia damunt de la taula. La majoria dels partits ho prometia. Fins i tot el PSC, que ara rebutja una consulta sobre la secessi¨®, l'acceptava si era pactada amb l'Estat.

El clima va beneficiar ERC i va perjudicar Mas. El president va perdre 12 escons i va posar la seva majoria en mans d'uns republicans que recuperaven for?a, amb 21 diputats. Solidaritat desapareixia del mapa, per¨° apareixia una formaci¨® independentista amb molts anys de lluita municipal a l'esquena per¨° que fins al moment no havia fet el salt a la pol¨ªtica auton¨°mica: la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), que entrava amb tres diputats al Parlament. En total, les tres opcions van sumar 1,7 milions de vots.?

El refer¨¨ndum sobre la independ¨¨ncia va protagonitzar la legislatura. Els tres partits, amb l'ajuda d'ICV, van intentar primer fer la votaci¨® amb el perm¨ªs de l'Estat, que no la va acceptar. Despr¨¦s, sense els ecosocialistes, van for?ar una consulta unilateral que no va obtenir el suport legal i que ha acabat amb Mas i dues de les seves conselleres al jutjat. Despr¨¦s de la consulta, Mas va trencar amb Uni¨® i va avan?ar les eleccions per convertir-les en un plebiscit sobre la secessi¨®.?

2015. Despr¨¦s de mesos de tensi¨® entre CDC i ERC, el president de la Generalitat va aconseguir conc¨®rrer en una coalici¨® sobiranista, Junts pel S¨ª, que pretenia aglutinar tot el vot independentista. A l'esquerra quedava la CUP, que va rebutjar integrar-se en una llista amb el l¨ªder convergent. Junts pel S¨ª es va quedar lluny de la majoria absoluta: 62 diputats, els mateixos que tenia CiU el 2010. La CUP, amb 10, permetia aconseguir la majoria independentista. Entre els dos sumaven 1,9 milions de vots, suficient per tenir m¨¦s escons que la resta, per¨° no per aconseguir la meitat dels suports: es van quedar en el 48%.

Totes dues formacions no s'han posat d'acord en la investidura: els anticapitalistes rebutgen Mas, i Junts pel S¨ª no proposa un candidat alternatiu. La llei fixa que si diumenge no hi ha investidura, transcorreguts dos mesos despr¨¦s del primer debat, s'hauran de convocar unes altres eleccions.?