El cupaire i la pr¨°pia creu

Cupaire. ?s el terme de moda, i mereix amb tots els honors ser designat neologisme del 2015. No cal dir que, en escriure¡¯l amb el Word, el delator de faltes amb qu¨¨ est¨¤ equipat el programa me¡¯l marca amb la l¨ªnia vermella ondulada, com si estigu¨¦s mal escrit, per¨° hem disposat de temps suficient (tres mesos!) per habituar-nos a la seva pres¨¨ncia constant en els mitjans, ara que han tingut a les seves mans assemble¨¤ries el dest¨ª d¡¯una cosa tan grossa. Ja fa setmanes que s¡¯ha trobat amb tra?a el terme per designar els membres i simpatitzants de la CUP amb aquesta f¨®rmula, cupaire, i cal celebrar l¡¯encert.

Farem b¨¦ de preparar-nos, perqu¨¨ les eleccions al mar? (i les negociacions posteriors, com ha passat ara) segur que ens brinden oportunitats per generar nous termes que designin, com en el cas esmentat, els seguidors d¡¯una formaci¨® pol¨ªtica, una mena de gentilici de partit, diguem-ne un partilici (consti que m¡¯ho acabo d¡¯inventar). De partilicis n¡¯hi ha hagut sempre, de bracet dels partits tradicionals, i ja estem avesats a termes com socialista, popular, convergent o ecosocialista, per¨° ara l¡¯emerg¨¨ncia de noves forces ens obliga a repassar la n¨°mina de morfemes de la llengua amb vista de catalogar els nous actors de la pol¨ªtica.

Ja s¡¯han vist intents que van per aqu¨ª. No fa pas gaire un influent opinaire parlava dels comuns per referir-se als militants i seguidors de les successives formacions avalades per Ada Colau, primer a les municipals i despr¨¦s a les generals, per¨° tal com ho vaig llegir em vaig veure obligat a fer enrere. Els comuns? ?No deu ser pas una trampa per veure si ells mateixos, en la d¨¨ria de duplicar masculins i femenins, parlen dels comuns i les comunes? No em fa gens el pes, i m¡¯imagino que ¨¦s un terme que no agafar¨¤ ni amb silicona, per¨° cal admetre que dir-ne comunistes seria terriblement injust, en tant que evoca una ideologia extinta que no diuen professar. Hi ha altres opcions que ja estan agafades, com serien comunals i comuners, per¨° tenim disponibles coses com comunites i comunaires, seguint la veta oberta amb el sufix -aire, tan productiu. M¡¯imagino que, si es presenten al mar?, se n¡¯haur¨¤ de parlar.

Tamb¨¦ s¨®n uns nous agents de la pol¨ªtica els membres de Podem, que informalment ja han rebut dos partilicis possibles, molt semblants i prou funcionals, que tard o d¡¯hora acabaran confluint, abans i tot que tota l¡¯esquerra: podemites i podemistes. B¨¦, tamb¨¦ els diuen bolivarians, populistes o comunistes, per¨° ¨¦s de suposar que darrere d¡¯aquests apel¡¤latius no hi ha tant la voluntat de designar uns individus que hi simpatitzen, sin¨® nom¨¦s una forma com una altra d¡¯escarnir-los. Que tot ¨¦s possible.

I ens falta encara un altre partit en al?a, Ciutadans, que, amb un nom que ja designa un grup de gent, sembla que camufli la necessitat de disposar d¡¯un altre terme per a la seva pr¨°pia milit¨¤ncia. Un seguidor de Ciutadans, ¨¦s un ciutad¨¤? In¨¦s Arrimadas, ¨¦s la l¨ªder ciutadana? ?s evident que haur¨ªem d¡¯evitar que s¡¯arrib¨¦s a aquesta equival¨¨ncia, perqu¨¨ l¡¯ambig¨¹itat genera un enorme avantatge comunicatiu justament per a la formaci¨® implicada. Per¨° s¡¯ha de recon¨¨ixer que costa trobar una f¨®rmula: ciutadanaires, ciutadanecs, ciutadanistes, ciutadins... sona tot terriblement dif¨ªcil. De moment s¡¯hauran de conformar amb la descripci¨® crom¨¤tica de militants taronges.

Ja ho veurem, suposo, els ling¨¹istes amb pretensions acostumem a constatar que la llengua t¨¦ els seus propis codis, que sovint se¡¯ns escapen. Ara b¨¦, veient com els cauen les plantofades, no crec que els cupaires s¡¯escapin de ser la diana d¡¯algun possible partilici que sigui tamb¨¦ despectiu, tal com el PSC carrega amb sociates, el PP amb peperos i CDC amb c¨®nvers. Segur que alguna creu acabaran duent.