El que se sap de l¡¯esc¨¤ndol de les agressions sexuals de Col¨°nia

El degoteig de den¨²ncies per les agressions massives a Col¨°nia la nit de Cap d¡¯Any va augmentant. Ja supera les 120, entre les quals, dues violacions. A Hamburg tamb¨¦ s'han registrat mig centenar de den¨²ncies, la majoria relacionades amb agressions sexuals. A m¨¦s, a poc a poc es van coneixent altres casos semblants. Com a Bielefeld, on uns 150 homes van importunar i van fer un pet¨® a diverses dones. O a ciutats com Berl¨ªn, Stuttgart i Frankfurt, on tamb¨¦ es van registrar agressions.

1. Com va comen?ar tot?

Entorn d'un miler d'homes joves i amb aparen?a ¡°¨¤rab o nord-africana¡±, segons la policia, es van concentrar la nit de Cap d¡¯Any davant de l'estaci¨® de trens de Col¨°nia. Amb molt alcohol a les venes, ajudats per la foscor, el suport entre si i petards amb els quals atemorien els vianants, van cometre una onada d'agressions sexuals i robatoris a dones. Es desconeix quants dels que hi havia all¨¤ van participar directament en els atacs o van ajudar que d¡¯altres els cometessin. Altres ciutats alemanyes van registrar fets similars, encara que a una escala m¨¦s petita.

2. Per qu¨¨ va trigar tres dies a sortir a la llum?

¡°Ambient alegre. Les celebracions es van dur a terme majorit¨¤riament de manera pac¨ªfica¡±. Una nota de premsa de la policia de Col¨°nia descrivia aix¨ª el divendres 1 de gener la situaci¨® a la ciutat. El degoteig de den¨²ncies va explotar dilluns 4, quan les autoritats van informar d'una onada d'atacs ¡°de dimensi¨® desconeguda¡±. Per¨° durant el cap de setmana, a Alemanya no es va parlar del cas. Alguns mitjans de comunicaci¨®, com el canal p¨²blic ZDF, va esperar a dimarts per informar dels fets, una tardan?a per la qual s'ha disculpat la cadena. Aquest retard ha provocat un debat sobre si la policia i els mitjans van callar per temor de donar p¨¤bul a moviments xen¨°fobs, que a Internet difonen habitualment not¨ªcies de presumptes atacs protagonitzats per estrangers, molts dels quals, sense demostrar o directament inventats.

3. Per qu¨¨ la policia no va evitar les agressions?

Unes hores abans del canvi d¡¯any, ja hi havia den¨²ncies d'agressions a la zona de l'estaci¨® de trens. Els agents que van anar al lloc dels fets i van desallotjar una part de la pla?a, per¨° despr¨¦s van tornar a deixar els criminals que campessin lliurement. El que s¨ª que van fer els agents va ser acompanyar algunes persones a trav¨¦s de la pla?a, i deixar-les a dins de l'estaci¨®. Testimonis citats per l¡¯S¨¹ddeutsche Zeitung descriuen aquesta actuaci¨® com ¡°una escorta cap a l'infern¡±. El ministre de l¡¯Interior ha criticat l'actuaci¨® de la policia regional. El seu cap, que rebutja les cr¨ªtiques i les peticions de dimissi¨®, va negar estar sobrepassat per la situaci¨® en la nit del 31, per¨° un informe intern sobre aquestes hores filtrat a diversos mitjans posa en dubte aquesta afirmaci¨®.

4. Qu¨¨ se sap dels atacants?

Poc. Les autoritats han identificat 16 persones. No pels noms, sin¨® a trav¨¦s d'uns enregistraments en qu¨¨ asseguren que se'ls pot identificar clarament, malgrat la foscor. A Hamburg, no obstant aix¨°, no s'ha aconseguit trobar cap sospit¨®s.

5. Hi ha alguna connexi¨® entre si?

Les autoritats sospiten que s¨ª. El ministre de Just¨ªcia, Heiko Maas, va parlar d¡¯¡°una nova classe de criminalitat organitzada¡±, i va dir que sembla que d'alguna manera van haver de posar-se d'acord per formar un grup tan nombr¨®s. El ministre de l¡¯Interior regional, Ralf J?ger, tamb¨¦ creu que es van coordinar a trav¨¦s de les xarxes socials, encara que dubta que aquesta organitzaci¨® abast¨¦s tamb¨¦ altres ciutats a m¨¦s de Col¨°nia.

6. Eren refugiats?

No se sap amb certesa. La policia i l'Ajuntament de Col¨°nia han insistit que no disposen de proves que assenyalin els culpables com a refugiats. Per¨° en les ¨²ltimes hores sorgeixen versions que posen en dubte aquesta afirmaci¨®. Diversos mitjans informen que la policia va controlar el 31 de desembre un centenar de persones, molts dels quals, sirians amb papers de les oficines d'asil. ¡°S¨®c siri¨¤, heu de tractar-me b¨¦. La senyora Merkel m'ha convidat¡±, va cridar un dels concentrats, segons recull un informe policial confidencial publicat per l¡¯Spiegel Online.

7. Quantes v¨ªctimes hi ha?

Ara com ara, a Col¨°nia s'han presentat 121 den¨²ncies. En gaireb¨¦ dos ter?os d'aquestes, les v¨ªctimes asseguren haver sofert agressions sexuals. I n¡¯hi ha dues que parlen de violacions. A Hamburg, les den¨²ncies voregen el mig centenar.

8. Com ha reaccionat el Govern?

Amb un missatge de fermesa contra els criminals, i un intent de no estigmatitzar tot un col¡¤lectiu pel seu aspecte. A mesura que passen els dies i la indignaci¨® creix, el discurs s'endureix. El Govern estudia una proposta dels democristians d'agilitar les devolucions, i els socialdem¨°crates admeten aquesta possibilitat en casos d'agressions sexuals. La cancellera Angela Merkel va dir dijous que no creu que els fets a Col¨°nia siguin ¡°fets a?llats¡±.

9. I els moviments en contra dels refugiats?

Els fets d'aquests dies semblen dissenyats per confirmar una per una les tesis que fa mesos que repeteixen el partit populista de dretes Alternativa per a Alemanya (AfD) i el moviment islam¨°fob Pegida. La l¨ªder d¡¯AfD ja ha responsabilitzat del que ha passat a la pol¨ªtica de portes obertes de la cancellera. I a les xarxes socials abunden els missatges d'odi contra els musulmans.

10. Quin efecte tindran els atacs a la wilkommenskultur (cultura de la benvinguda), amb la qual Alemanya ha rebut el mili¨® de refugiats que van arribar el 2015?

?s aviat per dir-ho. Per¨° uns quants es pregunten aquests dies si l'esperit de benvinguda que va cristal¡¤litzar en la imatge de l'estaci¨® de trens de Munic ¨Ca la qual al setembre es dirigia una multitud d'alemanys per portar joguines, roba, menjar i fins i tot diners als nouvinguts¨C quedar¨¤ soterrada per una altra estaci¨® de trens, en aquest cas la de Col¨°nia. El que ¨¦s evident ¨¦s que els fets de la nit de Cap d¡¯Any deixen una empremta profunda al pa¨ªs.