Homenatges

?ltimament, al Pa¨ªs Valenci¨¤, han proliferat els homenatges. Al poeta Estell¨¦s, als cantants Ovidi i Raimon, al fil¨°leg Sanchis Guarner... I aix¨° ¨¦s l¨°gic: aquests personatges han estat tan injustament i deliberadament silenciats pels mitjans de comunicaci¨® i pels governants que hem patit fins fa quatre dies que ara, com en una presa de contenci¨® que s¡¯esberla, l¡¯aigua raja pertot arreu. Qu¨¨ hi ha, en aquest fet ¡ªgenerat per all¨° que en diuen societat civil i ara, per fi, amb el suport d¡¯algunes institucions¡ª, d¡¯estrictament pol¨ªtic o d¡¯inter¨¨s real per l¡¯obra dels homenatjats? O per les disciplines art¨ªstiques o intel¡¤lectuals que representen? Impossible amidar-ho. ??s, la proliferaci¨® d¡¯homenatges, s¨ªmptoma d¡¯un s¨°lid proc¨¦s de valoritzaci¨® i d¡¯aprofundiment en la cultura del pa¨ªs? Ja ho conteste: no. De cap manera. Significa un just reconeixement i, pel cap alt, la consolidaci¨® d¡¯unes icones en l¡¯imaginari del valencianisme. I poca cosa m¨¦s. Foc d¡¯encenalls.

D¨¦u me¡¯n guard de menystindre les aportacions d¡¯aquests i d¡¯altres personatges que sincerament aprecie. No vaig en aquesta direcci¨®. Per¨° un ja acumula prou experi¨¨ncies per afirmar que, el que es diu apostar per la cultura ¡ªl¡¯aposta m¨¦s intel¡¤ligent i rendible, a llarg termini, que pot fer un pa¨ªs¡ª, s¡¯aposta poc, poqu¨ªssim. Als homenatges, la gent aprofita per a retrobar-se, per a fer-se fotos i difondre-les a les xarxes socials, potser fins i tot per a obtindre visibilitat, protagonisme, a costa del nom homenatjat. Cap problema, amb aix¨°. El problema ¨¦s que al darrere, sovint ¡ªi per desgr¨¤cia¡ª, no hi ha res. De qu¨¨ serveix un homenatge a Estell¨¦s, poeta ja desaparegut, si els escriptors valencians vius continuen divagant en la m¨¦s indigna marginalitat medi¨¤tica i econ¨°mica? Si quan, per exemple, et criden per a participar en un club de lectura i el gestor de torn ¡ªque cobra cada mes la seua n¨°mina¡ª t¡¯humilia i et diu que no et paguen res? Quin profit d¨®na un homenatge a l¡¯Ovidi si no podem escoltar m¨²sica aut¨°ctona ¡ªi n¡¯hi ha de molta i bona¡ª en cap mitj¨¤ de comunicaci¨®, i si els programadors de l¡¯administraci¨® auton¨°mica o municipal continuen instal¡¤lats en el marc mental de Madrid?

?S¨®n, els homenatges, un primer pas, previ a una normalitzaci¨® de la cultura? Ja m¡¯agradaria creure-ho. He assistit a un fum d¡¯actes amb aquesta ing¨¨nua esperan?a, i ja me n¡¯he afartat, de tanta pompa i estr¨¨pit i de tan nul¡¤la conseq¨¹¨¨ncia. La cultura del pa¨ªs continua submergida, a merc¨¨ del voluntarisme i d¡¯actituds heroiques. I no diguem ja la cultura no popular, la d¡¯alta volada, la que m¨¦s pot elevar el prestigi d¡¯un pa¨ªs: la cultura que va m¨¦s enll¨¤ de la festa i de l¡¯entreteniment, la que et fa l¨²cidament cr¨ªtic amb tu mateix, com a individu, i amb el teu entorn. D¡¯aquesta, pobra, no n¡¯espereu gaires promocions. Ni tampoc ¡ªni falta que en fan¡ª homenatges.