Hi ha vida despr¨¦s de Mas

Artur Mas se n'ha anat. Un dia tornar¨¤, diuen alguns. Per¨° s¨®n molts els que el donen per enterrat. Ja ho veurem. Els auguris de superviv¨¨ncia formen part de la venda de la seva retirada, facilitada per la pla?a vacant que tenia el nacionalisme convergent: el seu primer expresident, el fundador i pare de la p¨¤tria, no hi ¨¦s, ha desaparegut, s'ha convertit en l'innombrable.

La funci¨® que se li assigna a Mas ¨¦s, com a m¨ªnim, la que tenia Pujol abans de la confessi¨® de juliol del 2014. ?s alguna cosa aix¨ª com el president em¨¨rit. El masisme ¨¦s un pujolisme que prefereix oblidar el seu nom. En tot cas, com m¨¦s b¨¦ li vagin les coses a Puigdemont menys futur tindr¨¤ Mas, o tindr¨¤ un futur m¨¦s em¨¨rit i menys efectiu. Puigdemont ho t¨¦ molt dif¨ªcil, ¨¦s veritat, per¨° com m¨¦s Puigdemont, menys Mas, i viceversa.

Una altra cosa ¨¦s el proc¨¦s, que es troba ara en una inflexi¨® decisiva, la primera de deb¨° des que va comen?ar pr¨°piament, el 2012. Una de les grans virtuts de l'independentisme ¨¦s que viu al dia, molt d'acord amb la societat digital i instant¨¤nia. Al proc¨¦s no hi ha passat ni futur, tot ¨¦s present. I si el present permet sobreviure, hi ha proc¨¦s, amb Mas i sense Mas. La bicicleta nom¨¦s cau si s'atura. No t¨¦ mem¨°ria autobiogr¨¤fica i per aquest motiu no li importa dir i fer avui el contrari del que va fer i va dir ahir o del que dir¨¤ i far¨¤ dem¨¤. L'¨²ltim episodi, el m¨¦s recent, ¨¦s potser el m¨¦s dolor¨®s. Fins a la nit del dijous 7 de gener Artur Mas rebutjava fer un pas al costat perqu¨¨ s'identificava de manera oberta i directa amb el futur del proc¨¦s, i al cap de 72 hores els seus panegiristes ¡ªels mateixos que l'havien conven?ut que ell era el proc¨¦s¡ª?ja estaven explicant que s'equivocaven els que l'identificaven amb el proc¨¦s i en conseq¨¹¨¨ncia donaven el proc¨¦s per perdut.

Molts s¨®n els catalans que pensen que Artur Mas no tan sols ens ha enganyat sin¨® que estava instal¡¤lat en l'engany, per¨° ¨¦s m¨¦s f¨¤cil creure que el primer enganyat ha estat el mateix Artur Mas: l'han enganyat i s'ha enganyat a si mateix. Part de la seva figura sacrificial, de guanyador que sempre perd, t¨¦ a veure amb el patiment de veure's embolicat i enganyat pels que l'han anat al?ant al llarg de la seva carrera pol¨ªtica.

?s un bon moment, per tant, per intentar avaluar com ha quedat tot despr¨¦s de la caiguda de Mas. La pregunta malintencionada ¨¦s si hi ha proc¨¦s despr¨¦s de Mas i la resposta podria ser que s¨ª que n'hi ha, per¨° que ha canviat de naturalesa i de direcci¨®. En primer lloc, per una q¨¹esti¨® de persones. Aparentment, els convergents buscaven un president per evitar les eleccions, guanyar temps ¡ªun any sense possibilitat de dissoldre el Parlament¡ª i refer el partit a fons. Tamb¨¦ lliurar la batalla success¨°ria entre els actuals candidats: Gord¨®, Rull, Turull, Homs, potser Munt¨¦ i ara Puigdemont. O no? El president neutre pot ser un desig, per¨° no existeix: una vegada es troba la persona per a la tasca interina i fins i tot per imaginar el retorn triomfal de Mas, aquesta persona entra en joc amb tota naturalitat i disposa, a m¨¦s, de bases fins i tot m¨¦s serioses que d'altres.

Tamb¨¦ ha canviat el paisatge pol¨ªtic. Mas tenia davant seu la majoria absoluta del PP. Puigdemont ja t¨¦ aliats a Madrid i en el mateix socialisme sense haver-se mogut, nom¨¦s per virtut de les eleccions generals. El Govern i el calendari que rep pertanyen a l'etapa anterior i sobreviuen en l'actual ¨²nicament com a amena?a dissuasiva. Els dirigents del proc¨¦s ho saben i fins i tot ho admeten en privat, per¨° eviten fer-ne doctrina p¨²blica: saben que no hi haur¨¤ independ¨¨ncia, per¨° creuen que nom¨¦s ens mourem cap al refer¨¨ndum o cap al reconeixement de l'Estat plurinacional si mantenen viva la dissuasi¨® mobilitzadora.

Anem cap a la paix des braves, que nom¨¦s es fa entre durs de tots dos b¨¤ndols? Aquesta expressi¨®, la pau dels valents, ¨¦s del general De Gaulle per referir-se a la guerra d'Alg¨¨ria. Encara que Puigdemont ¨¦s un d'ells, quan ha entrat en els detalls ha mostrat un angle de visi¨® estrat¨¨gica una mica m¨¦s obert i menys essencialista que Mas, al qual ning¨² trobar¨¤ a faltar a l'hora de tornar a bastir els ponts, al contrari: la independ¨¨ncia no ¨¦s un objectiu en si mateix, sin¨® que est¨¤ al servei de la gent. I si alg¨² li demostra seriosament que les persones estaran m¨¦s ben servides amb altres f¨®rmules, no t¨¦ perqu¨¨ haver-hi problema.

Costa m¨¦s conv¨¨ncer un convers que un creient de tota la vida.