Cent dies per a Puigdemont

L'aparici¨® presidencial de Carles Puigdemont al capdavant de la Generalitat en certa manera ha vitaminat una alegria sobiranista que s'estava pansint. Alguns dels opinants secessionistes m¨¦s aliens al sentit del rid¨ªcul han considerat que Puigdemont ¨¦s com un miracle que ha salvat els mobles del proc¨¦s independentista. D'altres han subratllat la seva capacitat vision¨¤ria. En un to diferent, hi ha els qui xifren les seves esperances en la simpatia del nou president. Potser ¨¦s una readaptaci¨® vital del c¨¨lebre talante que li va assegurar a Rodr¨ªguez Zapatero un aterratge pl¨¤cid a la Moncloa. Per¨° costa saber quina import¨¤ncia t¨¦ la simpatia en situacions com l'actual. M¨¦s aviat es tractaria de tenir confian?a en la capacitat de lideratge, el respecte al fair play, el sentit institucional, cert coneixement de l'Estat de dret, una efic¨¤cia en la gesti¨® i una claredat no enganyosa en els objectius reals. I si pot ser, certa magnanimitat i afany de grandesa al servei d'una societat polaritzada. Si ¨¦s simp¨¤tic, doncs millor, per¨° la veritat ¨¦s que a ning¨² li interessa saber si Enric Prat de la Riba era simp¨¤tic o no. El que sabem de Prat ¨¦s la seva tenacitat, el seu comprom¨ªs responsable i el fet que no es deixava endur ni per l'¨¨pica ni per l'hagiografia.

A primera vista, Puigdemont pret¨¦n llan?ar successius missatges que aconsegueixin complaure tothom. ?s propi d'aquests cent dies d'estat de gr¨¤cia que es permeten als governants quan inicien el seu mandat. En el seu discurs d'investidura va ser implacable en els objectius i el calendari de la desconnexi¨® amb Espanya. Pocs dies despr¨¦s sembla que ha renunciat al termini sagrat dels divuit mesos i no es mostra disposat a fer una declaraci¨® d'independ¨¨ncia unilateral. Quin Puigdemont ha d'escoltar el ciutad¨¤, sobretot el ciutad¨¤ fart d'ambig¨¹itats i jocs malabars amb la vaixella familiar?

Segons ho veiem, el Puigdemont A es proposa agradar a qui somi? amb la independ¨¨ncia, i el Puigdemont B, als qui no estan per a ruptures. Per¨° no ¨¦s f¨¤cil que convenci tothom. I aqu¨ª rau el valor ¡ªvirtual, segurament¡ª de la seva simpatia. De tota manera, nom¨¦s amb simpatia no es d¨®na un nou impuls a la secessi¨® ni es desarticula, almenys tal com la va formular Mas, amb un partit en tr¨¤nsit d'extinci¨® i l'oposici¨® de m¨¦s de la meitat de l'electorat. Potser aquesta ¨¦s una versi¨® aut¨°ctona dels dos passos endavant i un cap enrere, segons Lenin, o una adaptaci¨® casolana del reculer pour mieux sauter. M¨¦s augural ¨¦s la tesi que Puigdemont ¨¦s un criptomoderat que intentar¨¤ recompondre el que ha descompost la inflexibilitat pol¨ªtica de Mas.

?s significatiu l'acc¨¦s al poder pol¨ªtic i medi¨¤tic de figures vinculades ¡ªcom Puigdemont¡ª a l'Ag¨¨ncia Catalana de Not¨ªcies, que t¨¦ finan?ament p¨²blic encara que els seus ¨¨xits d'¨¤mbit priorit¨¤riament comarcal no els coneguin la gran majoria de contribuents. Hauran de passar els dies ¡ªpotser no gaires¡ª per poder verificar si Puigdemont t¨¦ una nova elit de poder, el seu govern dels millors, amb la intermediaci¨® ostentosa d'ERC. Per¨° ¨¦s que en el mateix curr¨ªculum de Carles Puigdemont no abunden refer¨¨ncies clares ja no per considerar-lo un miracle o un visionari, sin¨® per avalar-lo com a gestor de complexitats o per administrar el dia a dia pressupostari de l'entramat institucional auton¨°mic.

Excepte en vagues promeses socials segons el gui¨® de la CUP, excepte clonar l'argumentaci¨® d'Artur Mas i fer una citaci¨® insondable de Gaziel, el discurs d'investidura del nou president de la Generalitat va deixar Catalunya al marge de les grans q¨¹estions que preocupen la ciutadania, vulgui o no, les que fan refer¨¨ncia al temari conflictiu de la Uni¨® Europea, les perspectives econ¨°miques malgrat la desacceleraci¨® del creixement, noves tecnologies, globalitzaci¨®, nous mercats per a les empreses catalanes, garanties per a l'inversor, el preu del petroli, reforma educativa, la crisi, la postcrisi i, per descomptat, tot all¨° relatiu a aquesta Espanya de la qual Catalunya encara no ha desconnectat.

En realitat, la desconnexi¨® m¨¦s evident amb la investidura de Puigdemont, i amb els riscos de la secessi¨® i la submissi¨® de Converg¨¨ncia a la CUP, ¨¦s la de la classe mitjana catalana, ¨°rfena de lideratge i de representaci¨® pol¨ªtica, desconcertada. Comencen els cent dies de Carles Puigdemont, sempre que la CUP no es reuneixi en assemblea i decideixi el contrari.

Valent¨ª Puig?¨¦s escriptor.