Pudor de Col¨°nia

Que aix¨° anava de deb¨°, les dones ho sabem: la llibertat ¨¦s cara. Unes quantes de nosaltres moren cada any a mans dels seus homes. D'altres s¨®n insultades p¨²blicament, en xarxes socials i bars, per ser visibles i decisives en institucions i organitzacions pol¨ªtiques. I ara, atacs masclistes massius. Flaix: prop d'un miler d'homes es van congregar la nit de Cap d'Any davant l'estaci¨® de tren de Col¨°nia per atacar sexualment o robar ¨Co les dues coses alhora, que la policia encara no ho sap¨C centenars de dones que anaven de festa. No nom¨¦s a Col¨°nia. Els atacs es van perpetrar en 10 ciutats europees al mateix temps i van durar diverses hores.

766 dones han presentat den¨²ncia, la meitat per atacs sexuals. S¨®n xifres nom¨¦s de Col¨°nia. A m¨¦s d'altres ciutats alemanyes ¨CHamburg n'¨¦s una¨C, l'assalt massiu tamb¨¦ es va produir a ?ustria, Su?ssa, Su¨¨cia i Finl¨¤ndia. Encara falta (!) concretar aquesta geografia masclista. Ni xifres precises ni descripcions concretes de fets i llocs. En cinc pa?sos de l'Europa rica que persisteix a veure's a si mateixa com la m¨¦s civilitzada de les Europes que es fan i es desfan. Van ser els atacs un de sol, coordinat?

Dones lliures en una nit de festa. A l'espai p¨²blic, un lloc concorregut i segur, l'estaci¨® de ferrocarril, que per als alemanys ¨¦s el lloc de trobada per antonom¨¤sia, reflexiona l'historiador i periodista Nils Minkmar en un article a Le Monde en el qual parla de la perplexitat alemanya davant l'ensulsiada dels seus dos fetitxes urbans, la policia i l'estaci¨®. Situada davant de la catedral de Col¨°nia, icona de l'oest alemany, l'estaci¨® era fins al 31 de desembre ¡°un lloc on s'est¨¤ en societat: els pares no dubtaven a proposar-lo als seus fills joves per esperar-los o com a punt de trobada amb els amics¡±. Ha passat en ¡°una de les ciutats m¨¦s liberals i cosmopolites, la societat civil de la qual ¨¦s alhora diversa i s¨°lida¡±.

¡°A la ciutat del periodista i escriptor G¨¹nter Wallraff [que fa anys va parlar de la vida dels turcoalemanys] i de la feminista Alice Schwarzer [rellevant polemista i fundadora i directora de la revista Emma], una ciutat tan pr¨°spera com compromesa? A la qual des de l'antiguitat la gent hi arriba de tot arreu per establir-s'hi, i on hi ha des de fa temps una burgesia d'origen turc?¡±, s'interroga l'historiador. ¡°I, a sobre, la policia fracassa, i bastant tr¨¤gicament, no nom¨¦s en la seva missi¨® de protecci¨® dels ciutadans, sin¨® tamb¨¦ en una altra de les seves missions: oferir un informe ver¨ªdic dels fets¡­¡±

Els atacs de diverses hores i llocs no van ser coneguts fins dies despr¨¦s; caram, la policia i el periodisme. M¨¦s preguntes. No hi ha cap morta, cert, per¨°, tot i aix¨°, per qu¨¨ estem reaccionant, pol¨ªticament parlant, amb indifer¨¨ncia? Millor: amb tanta difer¨¨ncia respecte als atemptats de Par¨ªs. S¨®n poques, 766 dones atacades, comptant nom¨¦s les de Col¨°nia i de moment? Qu¨¨ ho mesura? Les bombes? Els morts? El terrorisme? La hipocresia? L'esquerra radical que prefereix tancar els ulls si es tracta de refugiats i migrants del Nord d'?frica i del Pr¨°xim Orient, com sembla ser el cas dels autors d'aquests atemptats?

Aquesta ¨²ltima pregunta ¨¦s la que planteja la reconeguda soci¨°loga feminista algeriana Marieme H¨¦lie-Lucas, fundadora de la Xarxa de Dones sota la Llei Musulmana, en una urgent an¨¤lisi directa i precisa (http://www.sinpermiso.info/textos/los-ataques-machistas-coordinados-en-colonia-y-los-errores-eurocentricos-de-una-izquierda-europea). Europa prossegueix etnoc¨¨ntrica, adverteix. Mira amb condescend¨¨ncia les seves antigues col¨°nies i no en vol aprendre, on des de la descolonitzaci¨® se succeeixen atacs fonamentalistes masclistes en p¨²blic. Massius tamb¨¦ durant els ¨²ltims anys, contra les feministes laiques. Aix¨ª a la pla?a Tahrir cairota el 2011. L'islamisme radical remunta, per¨°, per afrontar-ho, i malgrat la cultura laica que sustenta les seves esquerres i els seus feminismes, Europa es mou ¡°entre el negacionisme i el racisme¡±.

Mal assumpte si, per no saber qu¨¨ fer amb els refugiats, Europa no s'atreveix a investigar els fets de la nit de Cap d'Any perqu¨¨ no ens diguin racistes. Atemptats que, com a hip¨°tesi, poden haver estat obra coordinada d'homes reclutats pel terrorisme isl¨¤mic europeu. Passen els dies, i policia i governs continuen callant. Mentrestant, la pudor de Col¨°nia ens impregna encara que girem els ulls: els drets de les dones s¨®n sacrificats, una vegada m¨¦s, a la pau social.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.