Europa i la soledat

La soledat ha estat un tema recurrent al llarg de tota la hist¨°ria d¡¯Occident. Si mirem enrere ¡ªque ¨¦s l¡¯¨²nic lloc on es pot mirar sense veure-hi miratges¡ª la soledat, a la nostra cultura continental, degu¨¦ arrencar amb les escoles filos¨°fiques gregues amigues de la saviesa i la contemplaci¨®, que ¨¦s el que volia dir, llavors, la paraula theoria. Al m¨®n hebreu hel¡¤len¨ªstic i rom¨¤, seguint sens dubte la lli?¨® dels grecs, els solitaris essenis van continuar a?llant-se tant com van poder, a la vora del mar Mort ¡ªno els fariseus, ni els samaritans, que eren gent de carrer¡ª: eren homes de pau, de recolliment i de silenci, o, en termes ben etimol¨°gics, persones que defugien les multituds, les assemblees i els arreplecs humans: anacoretes. Als primers segles cristians els solitaris van tenir una tirada quasi escandalosa ¡ªho dir¨ªem, per¨° el cert ¨¦s que els solitaris mai han fet soroll¡ª a tancar-se en una cova, tots sols, o a viure sota un tendal, quasi al ras, al mig del desert o dalt una columna: s¨®n els eremites i els estilites. Al seu costat, justament per proveir aquests solitaris radicals d¡¯una mica de pa i formatge, solia haver-hi prototips de vida mon¨¤stica, ¨¦s a dir, reuni¨® d¡¯uns quants ivres de Dieu(¨¦s el t¨ªtol d¡¯un gran llibre de J. Lacarri¨¨re, que Llu¨ªs Izquierdo va traduir al castell¨¤) que es feien relativa companyia. Aquests van oferir un model per a la vida mon¨¤stica medieval, tot i que mai va ser el mateix estar sol com un francisc¨¤ que estar-ho com un mercedari o un templer. El monaquisme encara ¨¦s viu, i tot monestir disposa d¡¯una cova, a la vora ¡ªcom a Montserrat¡ª, on s¡¯instal¡¤len els m¨¦s desitjosos de calma, fam i solitud.

Si el tema de la soledat tamb¨¦ apareix sovint en la poesia del Segle d¡¯Or espanyol i al segle XVI franc¨¨s ¡ªvegeu el gran llibre de Lucien Febvre, Le Probl¨¨me de l¡¯incroyance au XVI¨¨ si¨¨cle. La Religion de Rabelais, o el de Karl Vossler, mestre de Riba, La soledad en la poes¨ªa espa?ola¡ª ¨¦s, sens dubte, gr¨¤cies a la recuperaci¨® human¨ªstica dels grans autors de l¡¯esto?cisme i a la persist¨¨ncia de l¡¯eremitisme antic: Montaigne tira m¨¦s a Plutarc que als Evangelis, per¨° ¨¦s exactament un fill d¡¯aquesta tradici¨®: en comptes de cova, tenia una torre a casa seva, est¨¤lvia de sorolls i multituds.

No em sembla que els segles XVII, XVIII i XIX fossin massa proclius a la soledat, perqu¨¨ s¨®n segles de comer? i despr¨¦s d¡¯ind¨²stria: llavors, qui no comerciava amb b¨¦ns mobles, ho feia amb idees religioses. Ni Erasme, ni Vives, ni Luter van ser solitaris, i encara ho van ser menys els cat¨°lics i protestants que van esbatussar-se durant molts anys a l¡¯¨¨poca moderna.

Per¨° arran, precisament, de la industrialitzaci¨® d¡¯Europa, i despr¨¦s arran de la seva burocratitzaci¨®, van aflorar al continent, quan ja molta gent vivia a les ciutats, una s¨¨rie d¡¯utopies no del tot amigues de la solitud, per¨° s¨ª de constituir unes fratries enemigues de la societat oberta, molt indiferents envers la idea de progr¨¦s que Kant encara havia considerat dest¨ª imparable i comunal del desenvolupament de l¡¯¨¦sser hum¨¤. Ni els d¡¯Ic¨¤ria, ni els dels falansteris ni els amics de Fourier van mai desitjar participar en la vida din¨¤mica del segle XIX, sin¨® m¨¦s aviat donar l¡¯esquena al saeculum i romandre tranquils en petites comunitats, o sols del tot, com ¨¦s el cas de Flaubert, per posar un exemple emblem¨¤tic (r¨¨plica contempor¨¤nia de la solitud intel¡¤ligent de Montaigne).

A mesura que el desenvolupament industrial i les concentracions urbanes van guanyar terreny, cada cop van ser m¨¦s les persones que, si estaven dotades de prou c¨¤rrega intel¡¤lectual, van advocar per la solitud, el contemptus mundi (o ¡°ren¨²ncia del m¨®n¡±, com diu Petrarca) i una cr¨ªtica m¨¦s o menys ferotge contra la massa i el cos sempre poc o molt globalitzat de la conglomeraci¨® social.

Ara arriba a les llibreries una mostra m¨¦s d'aquesta tirada a la solitud, de vegades al nihilisme i tot (Dostoievski, Turgu¨¨niev) de qu¨¨ hem parlat avui: August Strindberg, Tot sol, traducci¨® de Carolina Moreno Tena (Barcelona, L¡¯Aven?, 2015), obra que ja ha estat duta al teatre tres vegades recentment, encara que aquest llibre de Strindberg ¨¦s en prosa narrativa.

El lector hi trobar¨¤ tots els s¨ªmptomes d¡¯aquesta tirada a l¡¯a?llament que, des de mitjan segle XIX fins a mitjan segle XX (?no ¨¦s el cas de Kafka, tamb¨¦, o el de Robert Musil, o el de Beckett?) conforma una de les l¨ªnies recurrents de la narrativa europea. El llibre no s¡¯entendria sense acomodar-lo en el context que hem dibuixat; per¨° havent vist, per sobre, per quines causes la hist¨°ria de la cultura i de les religions europees va acabar creant ¡°enemics del poble¡±, o de l¡¯assemblea, llavors no podr¨ªem llegir un llibre m¨¦s revelador.