El periodisme 007

Ra-ta-ta-ta-ta. Les metralladores davanteres s'entreveuen sota els fars; la pantalla d'acer antibala que cobreix el vidre posterior apareix en pr¨¦mer el tub de fuita. I el s¨²mmum: el sostre s'obre de sobte i expulsa el copilot que amena?a el conductor amb una pistola. ?s l'Aston Martin DB5, fabricat el 1965 per Corgi Toys, joguina de l'any, sis milions d'unitats venudes, lligat a la promoci¨® d'Operaci¨® Tro. Primer gran gadget sobre James Bond. Tengui.

Aviat vaig deixar de ser fan de Bond: entre altres coses pr¨¤ctiques, ell domina sis arts marcials i jo mai vaig aixecar la pota m¨¦s enll¨¤ de 40 cent¨ªmetres del terra; ell controla cinc maneres de matar un home d'un cop: jo, a base de grolleres patacades al teclat per a dues necrol¨°giques, nom¨¦s n'he enterrat vius dos, Torrente Ballester i Cela, i aix¨° perqu¨¨ les seves agonies van ser lentes (que D¨¦u em perdoni). All¨° del sibaritisme tamb¨¦ va acabar malament: els ous Benedict amb salsa holandesa o la llagosta amb ous de guatlla i algues marinades picades ho va aturar d'arrel la meva dona a base de la setmana internacional de la patata bullida, freq¨¹ents al principi de la hipoteca. El Martini amb vodka (¡°shaken, not stirred¡±) em tombava nom¨¦s olorar-lo. Vaig saltar al xampany, ja ho sabeu: Dom Perignon, Taittinger o Bollinger, a no m¨¦s de tres graus. Quan vaig comprar la primera, es va acabar: em vaig empassar el sou d'una jornada.

Tampoc vaig poder reflectir-me en el seu pare, Ian Lancaster Fleming. I aix¨° que anava ben encaminat: periodista (empatats), estava a l'ag¨¨ncia Reuters; va saltar al The Times (b¨¦, m¨¦s o menys), va viatjar per al diari a Moscou (ja no l'atrapo) i alguna cosa va veure perqu¨¨ va comen?ar a informar per al Foreign Office, per acabar fitxant per la Intel¡¤lig¨¨ncia Naval (el CNI no s'ha interessat mai, em sembla, per les meves sagaces anotacions despr¨¦s de les rodes de premsa, posem per cas).

El meu DB5, d¨¨iem. Me'n vaig recordar despr¨¦s de ratificar a Spectre la ru?na del cotxe. Impossible reconstruir-lo. Va ser un acte freudi¨¤: tinc la mem¨°ria al cor i vaig anar a desempolsar la joguina com ara miro el futbol, buscant el nen que el mirava, el nen que vaig ser, per recuperar un m¨®n perdut. Em passa el mateix amb el periodisme. El que m¨¦s em va interessar de Spectre va ser la rebotiga: el dolent vol carregar-se el programa d'agents 00 i implantar un sofisticat sistema inform¨¤tic de vigil¨¤ncia que permet, a uns quants i des d'un centre de control a l'estil d'Enterprise, dominar-ho (i manipular-ho) tot; i tot molt de pressa. El s¨ªmil amb l'ofici, preclar: primer, 140?car¨¤cters twuitterans; despr¨¦s, titulars amb ganxo for?at (els algorismes dels cercadors a la xarxa s¨®n els caps, ara) i t¨¤cites refer¨¨ncies picants, dec¨¤legs (el clic compulsiu exigeix), ¡°par¨¤grafs curts, no tesis doctorals¡± i mai m¨¦s de dos folis; la marca individual sobre la cap?alera col¡¤lectiva, taules centrals omnipotents i la desaparici¨® f¨ªsica de les seccions: teclats calents, com llits de pensions barates. Aqu¨ª passa, aqu¨ª escric, aqu¨ª mato. Intro. Bond t¨¦ l'obsoleta, segons els seus imberbes superiors, llic¨¨ncia per matar per¨°, tamb¨¦ per aix¨°, criteri per saber quan i si fer-ho o no. Avui no importa ni el criteri ni la punteria, nom¨¦s quant trigues a desenfundar...

Com que un dia vam compartir blas¨®, Orbis senar sufficit (El m¨®n mai ¨¦s suficient, llegenda familiar de Bond i ¨²ltima aventura f¨ªlmica del segle XX), vaig revisitar l'amic immarcescible: vaig fer un cop d'ull a la nova Enciclopedia James Bond, de John Cork i Collin Stutz (Planeta C¨®mic), i vaig remirar Casino Royale i Viu i deixa morir, que ECC Ediciones, amb nova traducci¨® i cad¨¨ncia bimestral, recupera ara fins a completar els 14 volums que va escriure Fleming (un Bond m¨¦s masclista i sexual a les novel¡¤les, per¨° tamb¨¦ amb m¨¦s clarobscurs, m¨¦s torturat: M'agrada).

Moment de present continu, nom¨¦s el passat em sembla futur. Aix¨ª ho veu tamb¨¦, vull pensar, Francesc Servent, soci honor¨ªfic del Club Archivo 007 i president del Grup d'Amics de James Bond. Va descobrir el superagent el 1976 amb Des de R¨²ssia amb amor. Just 40 anys despr¨¦s, posa un piset al seu barri de la Guineueta de Barcelona als, calcula, ¡°m¨¦s de 4.000 objectes¡±, pirates o no, que t¨¦ sobre ell. ?s, probablement, el major col¡¤leccionista d'Espanya: des de llumins promocionals, una s¨¨rie limitada de 12 encenedors BIC i nines russes comprades a Praga amb els rostres dels actors Bond fins a l'anell de Spectra del 1963 de Des de R¨²ssia amb amor, passant per la r¨¨plica del biquini de Halle Berry a Mor un altre dia, col¨°nies (impagable la 007 for women), un fotocromo de Goldfinger, clips 007, una maquineta d'afaitar d'edici¨® especial de Gillette, els 134 cotxes a escala de totes les pel¡¤l¨ªcules¡­ I la joia, un ou de Faberg¨¦, el 100 de l'edici¨® numerada sobre 100, del film Octopussy. No hi ha preus: no vol divorciar-se.

Servent troba a faltar, anhela i somia la s¨¨rie de cromos sobre Moonraker del 1979 que anaven amb els pastissets Phoskitos (¡°potser truco a la f¨¤brica, a veure qu¨¨ passa¡±) mentre gaudeix amb l'espectacular reproducci¨® de la Walther PPK 7.65 mil¡¤l¨ªmetres (set bales: la dels oficials alemanys des del 1931, 21 pel¡¤l¨ªcules amb Bond) que, de tan fidel, requereix de notificaci¨® a la Gu¨¤rdia Civil quan la porta en alguna xerrada o exposici¨®. Hi juga Joan Casanovas (baptisme amb Moonraker, amb 13 anys, el 1989, llogada una fins llavors avorrida tarda de dissabte), president del Club Archivo 007. ¡°Despertem c¨¨l¡¤lules adormides de fans¡±, diu sobre la seva tasca i el centenar de socis (92% homes). Al seu web parlen de promulgar els valors de Bond¡­ ¡°Els bons¡±, aclareix: ¡°El triomf del b¨¦ contra el mal; protegir el feble; ser una persona instru?da; l'eleg¨¤ncia, el respecte a l'enemic i fins i tot la defensa de l'amor: el seu primer gran amor se su?cida i maten la seva dona just despr¨¦s de casar-se¡­¡±).

El massatge Bond anima. Una imatge final de Spectre, tamb¨¦. A m¨¦s, el meu DB5 est¨¤ a e-Bay a 880,37 euros (aix¨° s¨ª, amb caixa original). I l'Institut Tecnol¨°gic de Massachusetts (MIT) ja fa proves amb el Terrafugia TF-X, primer cotxe volador totalment aut¨°nom. Digne de Bond, no? ¡°?s millor viatjar ple d'esperances que arribar a la destinaci¨®¡±, escriu Fleming a Nom¨¦s es viu dues vegades. Curi¨®s: de cotxe en cotxe, mitjan?ant periodisme crepuscular, haur¨¤ passat una vida.