I el guanyador ¨¦s... dron!

L¡¯error del concurs per triar el neologisme de l¡¯any ¨¦s fer creure que aix¨° de la llengua ¨¦s una democr¨¤cia. No ¨¦s una dictadura, tampoc. Si de cas, i si hagu¨¦ssim de buscar-li un s¨ªmil amb algun sistema pol¨ªtic, ens haur¨ªem de decantar per un despotisme il¡¤lustrat. Les coses s¨®n com han de ser a trav¨¦s d¡¯un coneixement distingit (el que tenen els que en saben), i a partir d¡¯aqu¨ª no hi hauria d¡¯haver gaires miraments ni concessions a la majoria.

Consti que la proposta d¡¯engegar un concurs per triar una paraula rellevant de tot un any de novetats l¨¨xiques ¨¦s una iniciativa estupenda. ?s una manera d¡¯esperonar l¡¯usuari de la llengua (en el cas del catal¨¤, sempre tan proactiu) a tenir-hi una aproximaci¨® m¨¦s l¨²dica, m¨¦s amorosida, no tant basada en la cl¨¤ssica aspror del que es pot dir i del que no, sin¨® entenent que la llengua ¨¦s una entitat viva, en moviment permanent, i que coses que de bon comen?ament s¨®n no normatives (perqu¨¨ s¨®n estrangerismes, o vulgarismes, o etc¨¨tera) poden perfectament formar part de la llengua.

?s sorprenent, per¨°, el ¡°premi¡± que assoleix la paraula guanyadora. Es tracta d¡¯entrar-la al diccionari normatiu, aix¨° ¨¦s, atorgar-li la catalanitat plena a partir de les votacions de la gent, una mica donant a entendre que, ni que sigui una mica, ¨¦s la gent qui fa el diccionari. I aix¨ª com l¡¯any passat el mot guanyador va ser estelada, aquest any ha estat dron, que per obra i gr¨¤cia del sufragi universal podr¨¤ esmunyir-se entre el prefix dromo- (del grec, que vol dir ¡°cursa¡±, i un drom¨°man podria ser un runner) i dr¨°pax (antic emplastre usat per depilar-se). Celebrem-ho, ja tenim una paraula m¨¦s.

La pregunta que conv¨¦ fer-se ¨¦s: i les altres? Dono per fet que, en tirar-se endavant el concurs, els seus promotors s¡¯han assegurat que les paraules que hi han concorregut eren, de bell antuvi, susceptibles de ser admeses: indepe, gihadisme, viral, i que en cap cas s¡¯hi han presentat mots bords, d¡¯aquells que no entrarien al diccionari per molt que les masses, embravides, en demanessin l¡¯admissi¨® (¨¤rbit, madafaca!). Aix¨ª doncs, si a priori el victori¨®s dron era tan v¨¤lid com cupaire, sobiranista, n¨²vol, tacticisme i les esmentades fa un moment, per qu¨¨ aquestes pobres desgraciades no poden accedir al diccionari? De deb¨° que en queden fora senzillament perqu¨¨ han perdut un concurs?

Efectivament, sembla que aix¨° ¨¦s aix¨ª. Mirant el resultat de les votacions de l¡¯any 2014, constatem que, com s¡¯havia prom¨¨s, estelada ja forma part del l¨¨xic normatiu de la llengua, per¨°, tristament, la resta de candidates, en principi igual de bones, s¡¯han hagut de fotre: medi¨¤tic, interanual, contacontes, estratosf¨¨ric o ca?atalents segueixen sense entrada pr¨°pia al diccionari, per molt que l¡¯¨²s general en validi la pertin¨¨ncia i que les regles internes de la gram¨¤tica les donin igualment per bones o ben formades. Ens trobem doncs davant una paradoxa: el concurs ha acabat servint no tant per incorporar un mot al diccionari sin¨® per barrar el pas indefinidament als perdedors.

I a la inversa: si el 2015 hagu¨¦s guanyat cupaire, deixar¨ªem el flamant dron a la cuneta? No hauria de ser la manera. Que es facin concursos que engresquin els parlants a estimar la llengua ¨¦s motiu de let¨ªcia, per¨° que els resultats d¡¯aquests concursos afectin la validaci¨® de la nova terminologia equival a fer marrada dels principis amb els quals ens hem dotat per a l¡¯elaboraci¨® dels repertoris l¨¨xics. Si gihadisme, ca?atalents o viral mereixen formar part del diccionari, qu¨¨ estem esperant?