Junts pel S¨ª i la CUP inicien el tr¨¤mit de les lleis de ruptura

Junts pel S¨ª i la CUP han iniciat aquest dimecres a la tarda els tr¨¤mits per comen?ar a redactar les tres lleis derivades de la declaraci¨® de ruptura que van aprovar el 9-N i que va anul¡¤lar una sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional. Aquest text es donava el termini d'un mes ¡ªdes de la formaci¨® del Govern¡ª per comen?ar la tramitaci¨® d'una llei sobre la Seguretat Social, una altra sobre proc¨¦s constituent i una tercera sobre la Hisenda p¨²blica, que els seus impulsors consideren necess¨¤ries per a la independ¨¨ncia.

Les dues formacions secessionistes han demanat que es cre?n les pon¨¨ncies per redactar les lleis al Parlament. La Mesa de la Cambra, amb majoria independentista, haur¨¤ d'assignar ara cada pon¨¨ncia a la comissi¨® corresponent. Una vegada creades, tots els partits podran participar en la seva redacci¨®, tot i que la resta de l'oposici¨® ja ha mostrat el seu rebuig a l'aprovaci¨® d'aquestes tres lleis.

"S¨®n els tres pilars perqu¨¨ la rep¨²blica catalana pugui existir. Estem molt contents que ja es facin passos endavant, ¨¦s la demostraci¨® que aquests 18 mesos serveixen per construir la rep¨²blica catalana", ha celebrat el diputat de la CUP Benet Salellas despr¨¦s de registrar la petici¨®. El diputat ha explicat al Parlament que estan complint amb el que es va acordar a la declaraci¨® del 9-N perqu¨¨ ¨¦s el "manifest que regir¨¤ tota la legislatura. El partit anticapitalista ha mostrat la seva "satisfacci¨®" perqu¨¨ considera que aquest pas demostra que la independ¨¨ncia "va de deb¨°".

La f¨®rmula que han utilitzat Junts pel S¨ª i la CUP s'utilitza habitualment en lleis d'import¨¤ncia. Habitualment les normes s¨®n proposades pel Govern o per algun grup parlamentari i, una vegada acceptada la tramitaci¨®, es completen en una pon¨¨ncia. Nom¨¦s en casos de lleis importants s'opta per crear la pon¨¨ncia directament per redactar les lleis. En la legislatura passada es va optar per aquest tr¨¤mit per a les lleis d'igualtat i transpar¨¨ncia. Tamb¨¦ la llei electoral es va intentar tramitar per aquesta via, per¨° despr¨¦s de diverses reunions de la pon¨¨ncia no va haver-hi consens entre els grups.

L'inici del tr¨¤mit d'aquestes tres lleis coincideix en el temps amb l'enc¨¤rrec al l¨ªder del PSOE, Pedro S¨¢nchez, per formar un nou Govern. El socialista exclou de les seves converses els independentistes, que exigeixen la convocat¨°ria d'un refer¨¨ndum per asseure's a negociar suports a la investidura.

Els juristes consultats consideren que l'obertura d'aquestes pon¨¨ncies parlament¨¤ries constitueixen un desenvolupament de la declaraci¨® independentista del 9 de novembre que va anul¡¤lar el Tribunal Constitucional i que, per aix¨°, seran impugnades pel Govern espanyol amb tota probabilitat.

Si l'Executiu en funcions de Mariano Rajoy va anunciar divendres passat que presentaria un incident d'execuci¨® d'aquesta sent¨¨ncia per reclamar al Constitucional que anul¡¤l¨¦s la creaci¨® de la comissi¨® d'estudi sobre el proc¨¦s constituent catal¨¤, els juristes consultats asseguren que hi ha raons encara m¨¦s fundades per impugnar la creaci¨® de les pon¨¨ncies anunciades aquest dimecres.

La declaraci¨® del 9 de novembre assegura que el Parlament "considera pertinent" iniciar la tramitaci¨® d'aquestes lleis secessionistes. Per tot aix¨°, Xavier Arb¨®s, catedr¨¤tic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, creu que "¨¦s molt dif¨ªcil que el Constitucional consideri que aquesta actuaci¨® parlament¨¤ria no ¨¦s un desenvolupament de la declaraci¨® anul¡¤lada".

Davant del possible anunci de recurs que pogu¨¦s fer el Govern espanyol divendres que ve, despr¨¦s del Consell de Ministres, falta per veure ara si s'amplia l'incident d'execuci¨® de sent¨¨ncia ja presentat sobre la comissi¨® d'estudi del proc¨¦s constituent o s'opta per una altra opci¨® processal.