Vivents recalcitrants

L¡¯an¨¨cdota diu que, en la Fran?a de l¡¯ancien r¨¦gime, un ciutad¨¤ acud¨ª a un magistrat perqu¨¨ l¡¯havien donat per mort, i sol¡¤licit¨¤ un canvi en els registres corresponents. El magistrat inquir¨ª els motius de la modificaci¨®. ¡°Senyoria, ¨¦s que jo s¨®c viu¡±, afirm¨¤ el ciutad¨¤. A aix¨°, impert¨¨rrit, el magistrat va replicar: ¡°No en veig pas la necessitat¡±. En Temps de segona m¨¤, Svetlana Aleksi¨¦vitx fa una agud¨ªssima dissecci¨® de l¡¯homo sovieticus a partir d¡¯una pila d¡¯entrevistes a gent que pat¨ª l¡¯amarga transici¨® russa. Llibre extraordinari. Per cert, molts entrevistats sostenen que abans (a l¡¯¨¨poca sovi¨¨tica) la gent llegia molt m¨¦s. ?s el mateix que deien molts intel¡¤lectuals de pa?sos situats rere el tel¨® d¡¯acer, v¨ªctimes d¡¯aquella sinistra dictadura. Llavors, la gent llegia m¨¦s. M¨¦s i millor, o almenys amb m¨¦s fervor. Quan una bona part de la gran literatura russa estava estrictament prohibida i els seus autors exiliats, tancats o assassinats, la quantitat de lectors devots ¡ªde gent per als quals certs llibres podien respondre a q¨¹estions essencials per a ells¡ª es multiplic¨¤.

?s paradoxal i alhora comprensible, no solament perqu¨¨ els llibres prohibits tenen un atractiu superior. L¡¯odi de les dictadures a l¡¯alta cultura ¨¦s, al capdavall, un indici segur del valor d¡¯aquesta i incrementa el desig de posseir-la, de la mateixa manera que ning¨² valora m¨¦s la llibertat que el presoner. Els qui hem conegut el final de la dictadura i la vidriosa transici¨® posterior, sabem que en aquells anys tamb¨¦ es multiplic¨¤ la quantitat, i la qualitat, de lectors entusiastes; de gent per a la qual certs llibres ajudaven a copsar alguna cosa important que se¡¯ns havia ocultat amb mala fe. Igual que la censura contribu¨ª a provocar l¡¯aparici¨® d¡¯un sens fi de cin¨¨fils devots que omplien els cineclubs com qui acudeix a una lit¨²rgia salvadora. Aquella mena de cin¨¨fil, i de lector, no ha tingut relleus, o no prou substantius.

De fet, l¡¯alta cultura sempre ha sigut minorit¨¤ria, i supose que arreu la lectura devota va de baixa, perqu¨¨ ha de competir amb passatemps menys exigents. Tamb¨¦ ¨¦s paradoxal i comprensible que els grans lectors disminuesquen precisament quan la tecnologia permet una difusi¨® incomparable de les lletres, sense filtres ni frens. Amb tot, diria que els pa?sos que no han hagut de patir llargues dictadures, tampoc han conegut unes oscil¡¤lacions tan cridaneres del desig lector. Ac¨ª, la minva ¨¦s evident. En els lectors i en el valor que s¡¯atorga al llegit.

Ara mateix, els nostres governants han evacuat una llei segons la qual els escriptors jubilats hauran de triar entre cobrar la pensi¨® pels anys de treball o rebre cap emolument per la seua obra. ?s a dir, quan un autor t¨¦ per fi el temps i l¡¯experi¨¨ncia necessaris per escriure la gran obra que ens deu ¡ªla que podria explicar el nostre temps, o almenys ens donaria consol per haver-lo de viure¡ª, no rebr¨¤ cap compensaci¨® per l¡¯esfor? que li costi, perqu¨¨ ning¨² s¡¯atrevir¨¤ a prescindir d¡¯una pensi¨® raqu¨ªtica a canvi dels molt hipot¨¨tics quatre euros que rendeix l¡¯alta cultura a Espanya. No ¨¦s gaire incentivador. Per¨° ¨¦s que no es tracta d¡¯incentivar, sin¨® de desestimar. De grans lectors, ja n¡¯hi ha pocs, i els grans escriptors sobren. Dels uns i els altres, els nostres legisladors pensen el mateix que el magistrat franc¨¦s: no en veuen pas la necessitat.