S¨¢nchez i l¡¯esm¨°quing d¡¯Iglesias

L¡¯enc¨¤rrec reial a Pedro S¨¢nchez que intenti formar govern i les dificultats de l¡¯operaci¨® han provocat rius de tinta. Fem un rep¨¤s, de moment, a diferents opinions de la premsa escrita (hi haur¨¤ temps per a tot).

Nou Govern. La Raz¨®n (10 de febrer) titula l¡¯editorial dient que la por d'un govern radical perjudica la confian?a econ¨°mica. Amb tot, en la pe?a afirma que el culpable de la caiguda de l¡¯Ibex ¨¦s la por d'una recessi¨® mundial. Fernando Onega (La Vanguardia, 6 de febrer) defensa que la soluci¨® te¨°rica rau en la ¡°generositat¡± del PP o del PSOE a facilitar el Govern del seu rival, com va demanar Felipe Gonz¨¢lez. ¡°De moment, ni Rajoy ni S¨¢nchez¡± han ofert cap mena de s¨ªmptoma de voler-ho fer. Manuel Castells, el mateix dia i al mateix diari, des d¡¯una altra posici¨®, creu que S¨¢nchez i Iglesias ¡°estan condemnats a entendre¡¯s¡± si no volen fer-se l¡¯harakiri. La seva recepta: ¡°S¨¢nchez hauria d¡¯acceptar Iglesias i altres al Govern, acordar immediatament la posada en pr¨¤ctica d¡¯un programa d¡¯urg¨¨ncia econ¨°mica i social i deixar aparcat el refer¨¨ndum catal¨¤ al qual Podem no pot renunciar de de cap manera¡±.

El Mundo (3 de febrer) adverteix que S¨¢nchez no ha de creuar les l¨ªnies vermelles per ser president. El diari veu com a desitjable un govern de PP, PSOE i Ciutadans, ¡°per¨° Rajoy i S¨¢nchez haurien de renunciar a ser candidats a presidir-lo, ja que la seva animadversi¨® personal frega la patologia¡±. Bieito Rubido (Abc, 3 de febrer) nom¨¦s veu dues possibilitats: S¨¢nchez amb els populistes o Rajoy president d¡¯un Executiu d¡¯ampli espectre. La primera, per¨°, demostraria que S¨¢nchez ¨¦s incapa? de recon¨¨ixer el guanyador de les eleccions. Per tant, nom¨¦s n¡¯admet una. Enric Hern¨¢ndez (El Peri¨®dico, 5 de febrer) pensa que no ¨¦s inversemblant que en la segona sessi¨® d¡¯investidura, S¨¢nchez porti amarrat el suport de Rivera o d¡¯Iglesias i llanci a l¡¯altre un desafiament final: o s¡¯abst¨¦ per enderrocar Rajoy, o se suma, potser en solitari, al no del PP. ¡°Gosar¨¤ l¡¯interpel¡¤lat a pr¨¦mer el bot¨® nuclear de les eleccions?¡±. Carlos Herrera t¨¦ m¨¦s clar qu¨¨ passar¨¤: S¨¢nchez ja t¨¦ acordat amb Podem m¨¦s del que sembla. I amb el vot del PNB, n¡¯hi ha prou de conv¨¨ncer els independentistes catalans ¡°que vagin a orinar en bloc el dia de la votaci¨®¡±. Jim¨¦nez Losantos (5 de febrer) s¡¯imagina ¡°Pdr Snchz¡± presentant un govern amb Ciutadans. Posaria contra les cordes el PP perqu¨¨ si obliga a anar a unes noves eleccions seria S¨¢nchez qui s¡¯hauria sacrificat per formar un govern nacional. Rajoy quedaria fatal, com un egoista, i Susana D¨ªaz no podria expulsar S¨¢nchez perqu¨¨ hauria fet el que li demana, no pactar amb Podem.

Qui va fer el que calia fer va ser Felip VI (Victoria Prego)

Ignacio Camacho (Abc, 3 de febrer) no se¡¯n refia, dels pol¨ªtics, i pensa que aquestes negociacions es fan pensant que s¡¯hauran de tornar a posar les urnes. Les negociacions nom¨¦s serien sinceres si, com passa amb les municipals, no es poguessin repetir. La Raz¨®n (6 de febrer) titula clarament en el seu editorial ¡°El gran problema de S¨¢nchez ¨¦s que no t¨¦ suports, nom¨¦s fum¡±. Tres dies abans ja havia advertit en un altre editorial la seva oposici¨® a un pacte de perdedors. I afirmava que calia fer servir l¡¯aritm¨¨tica: governar contra el PP ¨¦s bloquejar legislativament la vida parlament¨¤ria. El Mundo (4 de febrer) creu que la millor opci¨® ¨¦s un govern de les tres forces constitucionalistes, ¡°tant se val qui s¨®n les persones¡±. Una sortida que tamb¨¦ defensa el seu director, David Jim¨¦nez (7 de febrer).?Abc (4 de febrer) critica el veto de S¨¢nchez al PP i que ara ell demani que no hi hagi vetos per a la seva investidura. En un altre editorial (6 de febrer) veu un S¨¢nchez sense projecte, oferint-se a tot i amb una ¨²nica idea: fer fora el PP. A Isabel San Sebasti¨¢n (Abc, 4 de febrer) li fa por que PSOE i Podem pactin i creu que l¡¯¨²nic capa? d¡¯evitar-ho ¨¦s Rajoy, sacrificant el seu cap i la primogenitura del seu partit. Aix¨° vol dir: ¡°abstenir-se per permetre que governi l¡¯home que el va titllar d¡¯indecent, amb 32 diputats menys que els aconseguits pels de la gavina i amb el suport condicionat de Ciutadans¡±. Aix¨ª salvaria Espanya dels ¡°podemites¡±.

Luis Mar¨ªa Ans¨®n (El Mundo, 4 de febrer) es decanta per una sortida semblant: abstenci¨® del PP davant d¡¯una proposta de govern PSOE-Ciutadans. El problema, per¨°, ¨¦s que a S¨¢nchez li agrada m¨¦s el Front Popular, encara que suposi una dif¨ªcil negociaci¨® amb Iglesias, arribar a acords amb el PNB i aconseguir l¡¯abstenci¨® d¡¯ERC. La Raz¨®n (4 de febrer), que tamb¨¦ defensa un acord entre els tres partits constitucionalistes, adverteix Ciutadans ¡°que ha d¡¯evitar el cord¨® sanitari contra el PP¡±. A Xevi Xirgu (El Punt Avui, 7 de febrer) li crida l¡¯atenci¨® que Rajoy, el rei de l¡¯estrat¨¨gia de no fer res, ¡°ara resulta que mena pressa a S¨¢nchez¡± perqu¨¨ resolgui la situaci¨®.

Precisament la inhibici¨® t¨¤ctica de Rajoy fa que algun diari subratlli positivament la decisi¨® del Rei d¡¯encomanar a S¨¢nchez la formaci¨® de govern. Victoria Prego (El Mundo, 4 de febrer) escriu que qui va fer el que calia fer va ser Felip VI. No seria admissible, diu, que el Rei accept¨¦s no moure fitxa perqu¨¨ Rajoy pensa que, obligant el PSOE a una espera eterna, aquest canviar¨¤ d¡¯opini¨®. El mateix diari (9 de febrer) apunta a un conflicte entre el Rei i Rajoy i demana en l¡¯editorial que es reformi l¡¯article 99 de la Constituci¨® que no diu res sobre convocat¨°ria d¡¯eleccions si no hi ha acord entre partits. La Vanguardia (3 de febrer) tamb¨¦ ho esmentava en un editorial, assenyalant que la decisi¨® de Felip VI presenta una virtut fonamental: desbloqueja un proc¨¦s pol¨ªtic empantanegat.

La decisi¨® de S¨¢nchez d¡¯acceptar l¡¯enc¨¤rrec es valora com a beneficiosa per a ell. Antoni Puigverd veu un S¨¢nchez amb un perfil arriscat i vist¨®s davant de l¡¯immobilisme de Rajoy. Un S¨¢nchez en el qual ning¨² no creia, ni els del PSOE. ¡°Semblava un pol¨ªtic d¨°cil als notables del partit, per¨° s¡¯aferra a la possibilitat de sobreviure amb un ardor d¡¯animal salvatge¡± (La Vanguardia, 3 de febrer). El mateix articulista (8 de febrer) recorda en un altre text que S¨¢nchez era un home mort l'endem¨¤ de les eleccions (ho va proclamar la seva companya de partir Susana D¨ªaz), per¨° ha aprofitat l¡¯espai que deixava un Rajoy atrofiat i intenta el triple salt mortal. ¡°Sempre que David s¡¯enfronta a Goliat (un altre exemple m¨ªtic de gosadia) genera un gran corrent de simpatia social¡±. Jos¨¦ Antonio Zarzalejos sost¨¦ (La Vanguardia, 7 de febrer) que tant Rajoy com S¨¢nchez intenten salvar el seu futur i, solament de forma subsidi¨¤ria, formar govern.

La veritable disfressa d¡¯Iglesias ¨¦s vestir amb m¨¤nigues de camisa (Pedro G. Cuartango)

Sobre la repercussi¨® a Catalunya, Ara (3 de febrer) es pregunta si S¨¢nchez est¨¤ realment disposat a repensar l¡¯Estat i abordar de deb¨° la realitat plurinacional. Aix¨° al marge de la dificultat de formar un govern amb Ciutadans i Podem. ¡°Ho t¨¦ francament dif¨ªcil. I alhora ha sigut francament h¨¤bil. Perqu¨¨ si l¡¯invent no li surt [...] podr¨¤ fer valer l¡¯esfor? d¡¯haver-ho intentat¡±. Sebasti¨¤ Alzamora (Ara, 3 de febrer), d¡¯entrada, demana a la gent del PSC que es posi d¡¯acord entre ells mateixos. I recorda que Meritxell Batet va manifestar que preferia un govern amb Ciutadans i Miquel Iceta afirmava que el seu soci preferent era Podem.

Anton Losada (El Peri¨®dico, 3 de febrer) considera que l¡¯opci¨® d¡¯intentar sumar els nacionalistes catalans li pot provocar a S¨¢nchez un bon embolic al seu partit. Per¨°, m¨¦s aviat que tard, caldr¨¤ dir en veu alta ¡°que no es pot buscar una soluci¨® per a Catalunya sense els partits nacionalistes catalans¡±. Vicens Villatoro (Ara, 5 de febrer) opina que l¡¯exclusi¨® d¡¯ERC, Democr¨¤cia i Llibertat i En Com¨² Podem de la ronda de negociacions planteja una paradoxa: si se¡¯ls vol espanyols han de poder participar en la governaci¨® de l¡¯Estat, encara que en vulguin marxar. ¡°Si no se¡¯ls vol com a ciutadans amb tots els drets, se¡¯ls ha de deixar marxar¡±. El Punt Avui (8 de febrer) editorialitza que sigui quin sigui el desenlla? del trencad¨ªs espanyol, els partits catalans al Congr¨¦s "es freguen les mans perqu¨¨ encara que ho vulgui Espanya no els pot donar l¡¯esquena¡±. Per a aquest diari (3 de febrer) no ¨¦s previsible que passi res de bo quan S¨¢nchez acabi la feina. Mentrestant, escriu M. Dolores Garc¨ªa (La Vanguardia, 7 de febrer), Converg¨¨ncia, que s¡¯ha situat en un punt on li ¨¦s molt dif¨ªcil conv¨¨ncer els seus votants que n¡¯hi ha prou amb una reforma constitucional, pensa que d¡¯aqu¨ª a un any i mig es convocaran a Catalunya unes noves eleccions plebiscit¨¤ries amb l¡¯objectiu de superar el 50% de vots secessionistes¡±. Neus Tom¨¤s (El Peri¨®dico, 3 de febrer) creu que si l¡¯opci¨® dels diputats d¡¯ERC i CDC ¨¦s la d¡¯inhibir-se al Congr¨¦s, ¡°d¡¯esborrar-se de la partida¡±, hauria estat m¨¦s coherent fer com la CUP i no presentar-se a les generals. Pilar Rahola (La Vanguardia, 9 de febrer) afirma que el sobiranisme nom¨¦s pot abstenir-se si S¨¢nchez es manifesta contra un judici pel 9-N. El Punt Avui (9 de febrer) considera que el jacobinisme de S¨¢nchez tanca la via autonomista.

La gran avaria d¡¯ahir ¨¦s motiu d¡¯editorial a diferents diaris. Qui n¡¯¨¦s el responsable?

Esm¨°quing. S¨¢nchez va anar a la gala dels Goya sense corbata i Iglesias... amb esm¨°quing. La Raz¨®n (8 de febrer) recorda que el l¨ªder de Podem es va presentar davant del Rei amb m¨¤nigues de camisa. I interpreta l¡¯esm¨°quing fent dues hip¨°tesis. O es creu m¨¦s atractiu que Dar¨ªn o ¨¦s m¨¦s actor que no pas pol¨ªtic. Jos¨¦ Maria Carrascal (Abc, 8 de febrer) considera que els dos pol¨ªtics volen semblar el que no s¨®n i que Iglesias ja ¨¦s casta. Bieito Rubido (Abc, 8 de febrer) veu S¨¢nchez amb un vestit inadequat i Iglesias provocant de forma epid¨¨rmica i incongruent. Pedro G. Cuartango (El Mundo, 8 de febrer) creu que l¡¯esm¨°quing ¨¦s una declaraci¨® de principis. ¡°La veritable disfressa d¡¯Iglesias ¨¦s vestir amb m¨¤nigues de camisa¡±. M¨¤rius Carol (La Vanguardia, 8 de febrer) suposa que quan Iglesias es posi corbata per negociar la investidura haur¨¤ tingut un sobtat atac de respecte a la governabilitat d¡¯Espanya.

Trens. La gran avaria d¡¯ahir ¨¦s motiu d¡¯editorial a diferents diaris. Qui n¡¯¨¦s el responsable? L'Ara (10 de febrer) critica Adif perqu¨¨ en lloc de demanar excuses i oferir solucions va desviar responsabilitats als Mossos dient que ja havia avisat de la situaci¨® de l¡¯estaci¨® origen del foc el mes d¡¯octubre. Per a El Punt Avui (10 de febrer) la situaci¨® nom¨¦s es pot arreglar de dues maneres: ¡°o canviant la llei ferrovi¨¤ria espanyola o amb la independ¨¨ncia¡±. Segons El Peri¨®dico (10 de febrer), la Generalitat nom¨¦s t¨¦ compet¨¨ncies sobre la gesti¨®, mentre que Foment, Renfe i Adif formen un galimaties competencial que afegeix confusi¨® a l¡¯hora de demanar responsabilitats. Per La Vanguardia (10 de febrer) no se'n pot culpar directament ning¨², per¨° la renovaci¨® de la xarxa ¡°¨¦s una gran assignatura pendent¡±. La Raz¨®n, en una nota an¨°nima, escriu que la Generalitat, com fa sempre, culpa Madrid de tot.