L¡¯ascendent americ¨¤ sobre el proc¨¦s

Fran?a i Alemanya tenen m¨¦s immigrants catalans que els Estats Units. El Regne Unit i Su?ssa compten amb un nombre similar d'aquests. En tots aquests pa?sos, molts des expatriats catalans s¨®n persones altament qualificades. La difer¨¨ncia ¨¦s que als EUA s'ha consolidat una tend¨¨ncia: catalans que s¨®n una influ¨¨ncia en la pol¨ªtica catalana, i amb l'afegit que les seves veus m¨¦s destacades s¨®n properes a CDC.

Andreu Mas-Colell ¨¦s el primer nom contemporani que va fer el salt dels EUA a la pol¨ªtica catalana: de la universitat de Harvard ¨Con va ser professor entre el 1981 i el 1996¨C a Comissionat d'Universitat i Recerca amb Jordi Pujol. El segon cas destacat va ser la ling¨¹ista Mary Ann Newman, tot i que no ho va fer per donar suport a CiU. Newman va tenir un paper important en la campanya electoral de Pasqual Maragall del 2003 i va ser coordinadora institucional de l'Institut Ramon Rull. El 2014 va crear el Farragut Fund, una entitat sense ¨¤nim de lucre que patrocina activitats culturals i que vol ¡°estr¨¨nyer els lla?os entre els Pa?sos Catalans i els Estats Units¡±. Newman ¨¦s membre del jurat del Premi Internacional de Catalunya de la Generalitat. Una altra excepci¨®, per no estar directament vinculada a CDC, ¨¦s Liz Castro. Amb una ¨¤mplia traject¨°ria en llenguatge inform¨¤tic als EUA, els seus vincles personals amb Catalunya la van motivar a implicar-se activament amb la causa independentista. Castro va ser la candidata m¨¦s votada a les darreres eleccions de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Va assumir la responsabilitat de supervisar la difusi¨® internacional del proc¨¦s. El 2013 va coordinar un llibre en angl¨¨s per explicar la independ¨¨ncia que va ser prologat per Artur Mas. Castro ¨¦s columnista del diari ARA.

Sala i Mart¨ªn, el referent

La cara m¨¦s visible del 'lobby sobiranista' als EUA ¨¦s l'economista Xavier Sala i Mart¨ªn. Professor a la Universitat de Columbia i investigador del F¨°rum de Davos, Sala i Mart¨ªn dedica bona part del seu temps a participar en programes de TV3, Catalunya R¨¤dio i Rac-1. Tamb¨¦ ofereix confer¨¨ncies i ha publicat treballs sobre la viabilitat econ¨°mica d'una Catalunya independent. Sala i Mart¨ªn ¨¦s membre del patronat de la Fundaci¨® Catalunya Oberta (FCO), una entitat propera a CDC que va ser fundada per Llu¨ªs Prenafeta. Sala i Mart¨ªn va ser membre del consell assessor del desaparegut Centre d'Estudis Jordi Pujol. Tamb¨¦ encap?ala el Col¡¤lectiu Wilson, un grup d'economistes i polit¨°legs amb una dilatada carrera als Estats Units que t¨¦ com a missi¨® fer front ¡°a les campanyes de desinformaci¨® que tenen com a objectiu atemorir als ciutadans de Catalunya i evitar que exerceixin lliurement el seu dret a decidir¡±. Els altres representants del Col¡¤lectiu Wilson s¨®n Pol Antr¨¤s ¨Ccatedr¨¤tic d'Economia a Harvard¨C, Carles Boix ¨Ccatedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica a Princeton¨C i Jordi Gal¨ª ¨Cdirector del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), depenent de la Generalitat i la Universitat Pompeu Fabra. Gal¨ª ha estat professor a les universitats de Columbia i de Nova York, i ¨¦s investigador associat a l'Oficina Nacional de Recerca Econ¨°mica dels EUA (NBER). Gal¨ª tamb¨¦ est¨¤ adherit a la FCO. Boix ¨¦s membre del Consell Assessor per a la Transici¨® Nacional (CATN) i ¨¦s articulista a l'ARA.

Sala i Mart¨ªn va organitzar una confer¨¨ncia de Mas a Nova York el 2015. El discurs, a l'Institut Europeu de la Columbia, va ser el plat fort d'un viatge en qu¨¨ l'aleshores president de la Generalitat tamb¨¦ va participar en un sopar privat, sobretot per a representants de la comunitat catalana als EUA, en qu¨¨ s'hi trobava Sala i Mart¨ªn o Jordi Graupera, un altre nom popular dels catalans americans. Col¡¤laborador de 'La Vanguardia' i de Rac-1, estrella del debat pol¨ªtic a Twitter, Graupera ¨¦s professor adjunt de Pensament Social a la Universitat de Nova York. ?s president del Catalan Institute of America (Ciofa),va ser membre del jurat del Premi Ramon Trias Fargas de la Fundaci¨® de CDC CatDem i ¨¦s membre adherit de la FCO. Entre d'altres accions, el Ciofa fa proselitisme sobre el dret a decidir. La seva p¨¤gina web ofereix abundant informaci¨® sobre la situaci¨® pol¨ªtica a Catalunya des del punt de vista sobiranista. El Ciofa tamb¨¦ va crear un Fons d'Acci¨® Ciutadana ¡°per donar suport al proc¨¦s democr¨¤tic en marxa a Catalunya¡±.

Icones americanes per la independ¨¨ncia

?s habitual al discurs dels dirigents independentistes d'establir paral¡¤lelismes entre el proc¨¦s i la lluita contra la segregaci¨® racial als EUA. Mas i Jordi Turull s'han caracteritzat per citar Martin Luther King. Tamb¨¦ ¨¦s habitual esmentar Rosa Parks, com han fet Sala i Mart¨ªn o el cap de files d'ERC al Congr¨¦s, Gabriel Rufi¨¢n. La influ¨¨ncia pol¨ªtica i cultural nord-americana al proc¨¦s no acaba aqu¨ª: un concepte que prov¨¦ de la Declaraci¨® d'Independ¨¨ncia, utilitzat per ide¨°legs de CDC per¨° tamb¨¦ per ERC o la CUP, ¨¦s ¡°el dret a la felicitat¡±. El Col¡¤lectiu Wilson deu el seu nom al president dels EUA Woodrow Wilson, que en el seu fam¨®s ¡°discurs dels 14 punts¡± del 1918 defensava, entre d'altres drets humans, el dret d'autodeterminaci¨® de les minories nacionals. Paradoxalment, Wilson ha tornat a ser protagonista de l'actualitat perqu¨¨ la Universitat de Princeton va crear a finals del 2015 un comit¨¨ d'an¨¤lisi per determinar si ha de retirar els nom de l'expresident de les seves institucions acad¨¨miques pel seu llegat com a defensor de la segregaci¨® racial.

¡°Contes de fades¡±

La comparaci¨® entre l'estat de Massachusetts i Catalunya ha aparegut recurrentment a l'ideari d'Artur Mas: ¡°Catalunya seria la Massachusetts d'uns Estats Units d'Europa¡±, va dir l'expresident el 2012. Joan Ramon Resina ¨¦s professor de Literatura Comparada i Estudis Ib¨¨rics a la Universitat de Stanford. Actiu comentarista de l'actualitat pol¨ªtica catalana, Resina va firmar el manifest de cient¨ªfics que van demanar el vot per a Junts Pel S¨ª a les eleccions del 27-S. Resina ¨¦s cr¨ªtic amb algunes de les comparacions que s'estableixen amb els EUA: ¡°No hi ha paral¡¤lelismes amb els Estats Units si no ¨¦s al m¨®n de les met¨¤fores maldestres; ?Catalunya ser¨¤ la Massachusetts europea?, i similars contes de fades. Per¨° com a naci¨® fundada en l'esperit de llibertat individual i de responsabilitat individual, els Estats Units s¨®n un exemple molt potent per una part de la societat catalana¡±. Resina assegura que ¡°hi ha una correlaci¨® estad¨ªstica entre maduresa intel¡¤lectual i sobiranisme¡± i que, per tant, ¨¦s normal que als EUA, on hi ha una alta poblaci¨® de catalans altament qualificats, l'independentisme sigui m¨¦s fort. Resina tamb¨¦ considera que l'estructura pol¨ªtica i social dels EUA esperona l'activisme independentista: ¡°Un cop s'ha tastat la llibertat com a actitud incorporada a les relacions de tota mena, el respecte a les difer¨¨ncies, i el valor contractual dels compromisos resulta impossible acceptar l'statu quo espanyol i encara menys el tracte infamant que hi reben els catalans¡±.

Joan Massagu¨¦, director del Centre d'Oncologia Sloan-Kettering de Nova York, no s'ha significat per participar en el debat pol¨ªtic tot i que ¨¦s un dels firmants del manifest de cient¨ªfics de Junts pel S¨ª. Massagu¨¦ no t¨¦ const¨¤ncia que la comunitat catalana als EUA estigui m¨¦s implicada pol¨ªticament amb el proc¨¦s. ¡°Si aix¨° fos aix¨ª, si haig d'especular, potser hi influeix la forta tradici¨® al dret de votar que els immigrants troben als EUA, i conseq¨¹entment la sorpresa que els causa les traves que Espanya ha posat als refer¨¨ndums que un sector de Catalunya voldria fer¡±. Jordi Gal¨ª no t¨¦ const¨¤ncia que hi hagi m¨¦s acad¨¨mics catalans vinculats als EUA que es mullin pel proc¨¦s, en comparaci¨® amb els d'altres pa?sos. Gal¨ª afegeix que si en destaquen m¨¦s podria ser per la influ¨¨ncia de la hist¨°ria dels EUA¡±: ¡°La hist¨°ria del pa¨ªs, incloent la seva fundaci¨®, est¨¤ molt present en la societat dels EUA i es transmet als nouvinguts. No hem d'oblidar que els qui es van fer la revolta militar i pol¨ªtica contra el domini angl¨¨s ¨C¨°bviament en violaci¨® de totes les lleis!¨C el 1776 s¨®n els ?American patriots? que tenen la consideraci¨® m¨¦s alta per part dels americans ¨Cespecialment a la costa Est i, encara m¨¦s, a Nova Anglaterra, on viuen molts d'aquests catalans¡±.