Democr¨¤cia de carrer

L'acudit ¨¦s m¨¦s vell que anar a peu, per¨° sobretot a Madrid. El carrer que avui porta el nom (des de fa molts anys) de Jos¨¦ Ortega y Gasset ¨¦s senyorial i molt del seu barri de Salamanca, per¨° l'acudit diu que tots la nomenen amb la picada d'ullet c¨°mplice d'avisar que era ¡°abans Lista¡±, pel venerable Alberto Lista, i perqu¨¨ de pas s¡¯enduia una nata Ortega y Gasset, menys llest que l'antic titular del carrer. Brillant, sens dubte, i la primera vegada que ho vaig sentir tamb¨¦ vaig fer el bot habitual davant les tonteries m¨¦s grosses i vaig regurgitar una riallada sorollos¨ªssima.

Va de riure la cosa, suposo, perqu¨¨ estem estudiant a consci¨¨ncia quins carrers treure i posar o, per ser exactes, quins noms de carrers treure i posar d'acord amb el grau d'exemplaritat que cada titular aporti ¡ªcom ha dit Ricard Vinyes¡ª al pa¨ªs, o com a m¨ªnim a la capital d'Espanya i a la capital de Catalunya. Totes dues semblen ara embarcades en un reciclatge de rajoles culturals i a mi em sembla m¨¦s que b¨¦ perqu¨¨ cada tram de la nostra vida a peu o amb autob¨²s (com Pla) cont¨¦ les seves dosis de mem¨°ria hist¨°rica i la lenta aclimataci¨® a all¨° que hem estat com a comunitat aclaparada i potser tamb¨¦ al que volem ser com a individu i com a col¡¤lectivitat.

Per aix¨° ¨¦s tan admirable que Barcelona tingui un parc ben bonic que vaig trepitjar furtivament en la meva adolesc¨¨ncia anomenat Cervantes i ho ¨¦s que el carrer m¨¦s petit del casc urb¨¤, a la zona vella, porti el nom de l'escriptor, segurament per mostrar simb¨°licament els dubtes que ens assalten sobre si va estar o no va estar a Barcelona. Millor petit, per si no hi va estar mai (i perqu¨¨ les crueltats que fan alguns catalans en diversos dels seus llibres poden resultar inc¨°modes o poc exemplars).

La mateixa l¨ªnia seguim, per sort, amb altres titulars de carrer, encara que siguin absents. ?s exemplar que Barcelona no tingui carrer dedicat a Salvador Dal¨ª perqu¨¨ nom¨¦s faltaria que un pintor del seu talent i comercialitat hagu¨¦s de gaudir, a sobre, de la modesta evocaci¨® d'una placa de carrer. Que fos un escriptor extraordinari no arregla res, entre altres coses perqu¨¨ ni tan sols se sap massa b¨¦ el que escrivia en castell¨¤, el que escrivia en catal¨¤ i el que escrivia en angl¨¨s i franc¨¨s. De vegades, com en les seves cartes, barrejava fins i tot les quatre lleng¨¹es. I feia faltes d'ortografia a bastament, i aix¨° sembla no quadrar amb cap exemplaritat. Sense carrer.

Que jo s¨¤piga, Ortega y Gasset no va escriure cap ratlla en catal¨¤ i a m¨¦s es va situar en el pitjor dels llocs en el debat pol¨ªtic de l¡¯Estatut el 1932. Tamb¨¦ t¨¦ un missatge exemplificant la seva abs¨¨ncia de la llista de carrers ¡ªque acabo de comprovar, perqu¨¨ no m'ho creia¡ª. No sembla raonable passar per alt aquest error pol¨ªtic i pretendre a canvi fer valer que va escriure molt i molt bo (bo), o que de vegades va dir coses amb sentit. Fins i tot va ajudar a pensar molts individus ¡ªning¨² va tenir tants lectors lleials i fidels a Catalunya com Ortega y Gasset, des d¡¯Alexandre Plana o Eugeni d¡¯Ors fins a Gaziel¡ª. Tampoc ¨¦s tan important que diagnostiqu¨¦s les formes noves de sociabilitat de masses ni em sembla que caldria exagerar la seva capacitat per difondre a Espanya i Catalunya la integritat de la cultura moderna, europea, laica, cient¨ªfica i human¨ªstica a trav¨¦s dels seus assajos i a trav¨¦s de les seves empreses editorials. No n¡¯hi ha per a tant. Jo tamb¨¦ em quedo amb el veto de no haver ent¨¨s de qu¨¨ anava i qu¨¨ passava amb l¡¯Estatut del 1932. Res d'aix¨° ¨¦s exemplar, i, per tant, al carrer (b¨¦, a l'inrev¨¦s: fora de la llista de carrers).

I de Ridruejo ¨¦s millor no recordar-se¡¯n perqu¨¨ haver estat el principal impulsor i pedagog a la resta d'Espanya del significat de la Catalunya social i cultural des de mitjan anys cinquanta i fins a la seva mort el 1975, com cap altre espanyol no catal¨¤, no esborrar¨¤ que fos el principal ide¨°leg del feixisme en la seva primera joventut. Aquest parany de madurar i canviar, d'entendre i ponderar, de millorar i rectificar no servir¨¤ tampoc: aquesta poca vergonya d'envoltar-se de catalans per tapar el seu passat culpable no ens l¡¯empassem. Tampoc t¨¦ carrer, per descomptat, i ¨¦s natural que sigui aix¨ª. I me¡¯n torno a casa.