Dues entrevistes a Rajoy

Dues entrevistes a Rajoy

Rajoy ¨¦s llicenciat en Dret i registrador de la propietat. Per arribar a aquesta categoria professional d'elit, amb la seva generos¨ªssima retribuci¨®, va haver de superar unes dures proves de coneixements jur¨ªdics que comencen amb els primers articles del Codi Civil, en qu¨¨ es regula la nacionalitat. Tanmateix, en una inoblidable entrevista amb Carlos Alsina, va escenificar la imatge de l'alumne sorpr¨¨s en la seva ignor¨¤ncia. Va dir, amb la seguretat de l'ignorant, que si els catalans s'independitzen perdran la nacionalitat espanyola. I quan Carlos Alsina va puntualitzar el que era pertinent, obstinat encara en el seu error, va provar de defensar la seva afirmaci¨® amb una memorable repregunta: ¡°I l'europea?¡± com dient ¡°aix¨° no m'ho negar¨¤s¡±. Creia, o ho feia veure, que realment hi ha una nacionalitat europea, m¨¦s enll¨¤ de la simple pertinen?a a la Uni¨® Europea com a nacionals d'un Estat membre de la UE.

Hauria de saber que a cap espanyol d'origen no se¡¯l pot privar de la seva condici¨® d'espanyol, ni tan sols si ¨¦s catal¨¤ independentista i pret¨¦n esborrar-se de la nacionalitat espanyola. En cap cas se'l pot convertir en ap¨¤trida, perqu¨¨ nom¨¦s poden ser privats de la nacionalitat espanyola ¡°els espanyols d'origen que hi renunci?n expressament, si tenen una altra nacionalitat i resideixen habitualment a l'estranger¡±. Aix¨ª de clar ho diu l'article 24.3 del Codi Civil. I aix¨ª ho proclama la Constituci¨®: ¡°Cap espanyol d'origen no podr¨¤ ser privat de la seva nacionalitat¡±.

Rajoy va tornar a posar de manifest la seva qualitat de jurista d'elit amb motiu de la querella admesa a tr¨¤mit contra el PP, en l'assumpte de l'esborrament dels discos durs dels ordinadors de B¨¢rcenas. La malifeta de l'esborrament significava una destrucci¨® de proves d'elevada rellev¨¤ncia judicial, perpetrada en el centre neur¨¤lgic del PP. Era el contrari a l'obligada col¡¤laboraci¨® amb la just¨ªcia, tan insistentment proclamada per Rajoy. Per aix¨° el PP va ser imputat. Quan Ana Rosa Quintana li va preguntar sobre aquesta imputaci¨® en una entrevista, el president del Govern espanyol va dir: ¡°No s¨¦ si el partit est¨¤ imputat... no s¨¦ com est¨¤ aquest assumpte. A la interlocut¨°ria no ho posa. No ho s¨¦, perqu¨¨ no he vist la interlocut¨°ria i no li ho puc dir exactament¡±. O sigui: que no havia vist la interlocut¨°ria judicial i per aix¨° no sabia com estava l'assumpte, per¨° afirmava que s¨ª que sabia que a la interlocut¨°ria no hi posa que el PP est¨¤ imputat, i dubtava que ho estigu¨¦s. Impert¨¨rrit, ignorava, sabia i dubtava, tot alhora.

Tanmateix, hauria de saber que una recent¨ªssima llei, promoguda i firmada per ell, regula la inculpaci¨® als partits pol¨ªtics, en qualitat d'investigats, que ¨¦s com s¡¯anomena ara aquells als quals abans es deia imputats. Si el jutge ha adm¨¨s a tr¨¤mit la querella contra el PP i l'ha citat a declarar com a investigat, el partit del qual forma part Rajoy, i que tamb¨¦ presideix, adquireix la categoria d'organitzaci¨® delictiva, presumpta. Sobre aix¨° no hi ha dubtes. Ho sap fins i tot l¡¯advocat m¨¦s inexpert. Quan el PP es va veure obligat a compar¨¨ixer com a acusat davant del jutge, el seu representant, en nom del partit, es va acollir al dret de no declarar. Aix¨° ¨¦s el que fan, sovint, els delinq¨¹ents m¨¦s avesats, els habituals, els professionals, per evitar que de la seva declaraci¨® s'obtinguin dades que els inculpin. Just el contrari a la col¡¤laboraci¨® amb la just¨ªcia que seria d¡¯esperar de qui desitja que resplendeixi la seva innoc¨¨ncia. Som, evidentment, davant d'una obstrucci¨® redoblada a la just¨ªcia.

Sembla que hi ha un fil conductor entre la repregunta memorable i vergonyosa a Carlos Alsina (¡°i l'europea?¡±), i l¡¯assumpci¨® imp¨¤vida de la seva condici¨® de president d'una organitzaci¨® presumptament delictiva, escenificada davant d'Ana Rosa Quintana. Hi ha els que creuen que aquestes actituds de Rajoy no s¨®n les del jurista inexpert o desafortunat, sin¨® les del pol¨ªtic descarat, indiferent davant l'evid¨¨ncia dels seus disbarats jur¨ªdics. Sospiten que, en el cas dels catalans, nom¨¦s pretenia fer-los por brandint l'apatr¨ªdia, malgrat que ell sabia que ¨¦s jur¨ªdicament impossible. Tamb¨¦ sospiten que en el cas de l¡¯obstrucci¨® redoblada a la just¨ªcia ell va saber, i probablement va decidir, la seva repetida actitud obstructiva. ?s sabut que no ¨¦s la primera ni l'¨²ltima vegada que han practicar una estrat¨¨gia processal semblant de picaplets.

D'altres, m¨¦s mal¨¨vols, prefereixen pensar que totes aquestes sospites s¨®n injustes perqu¨¨, simplement, Rajoy no ¨¦s res m¨¦s que el que sembla a la tele.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal en cap del TSJC.