¡°Si assumeix pagar contrapartides, S¨¢nchez podr¨¤ ser president¡±

Francesc Homs (Barcelona, 1969) ¨¦s subsecretari General de Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya i arriba al Congr¨¦s com a portaveu de Democr¨¤cia i Llibertat (DiL). Defensa el proc¨¦s sobiranista a Catalunya i el reconeixement del dret a decidir en les converses per a la investidura de president del Govern espanyol. La seva posici¨® ¨¦s que Pedro S¨¢nchez t¨¦ al seu abast ser investit president.?

Pregunta. Quin ¨¦s el seu pron¨°stic sobre la formaci¨® de govern?

Resposta.?Que aix¨°, almenys per al 5 de mar?, perqu¨¨ el 2 ja es veu que no hi haur¨¤ majoria absoluta, est¨¤ en mans del senyor Pedro S¨¢nchez. De manera que si ell assumeix pagar contrapartides, podr¨¤ ser president del Govern.

Seria catastr¨°fic per a Espanya que hi hagu¨¦s un president del PP

P.?Amb Podem i abstencions i suports de partits com el seu?

R. Amb Podem i abstencions i suports de grups m¨¦s petits, aix¨° ¨¦s el que aritm¨¨ticament pot sumar.

P. ?s a dir, que si el PSOE pacta amb Podem, incloent el dret a decidir, DiL facilitaria aquest Govern?

R. Si aix¨° fos aix¨ª¡­ Tinc la precauci¨® de dir que jo no anticipar¨¦ una posici¨® fins que no conegui el contingut del pacte, fins llavors no podr¨¦ jutjar-lo ni valorar-lo. Per¨° ¨¦s cert que si damunt de la taula es considera que a Catalunya es pugui votar, nosaltres ho haurem de valorar. Ho tenim aix¨ª al nostre programa, que si es proposava un refer¨¨ndum per a Catalunya estar¨ªem expectants, que ¨¦s una manera elegant de dir que ho valorar¨ªem. Que es voti a Catalunya ha estat la nostra principal mobilitzaci¨® i el nostre proc¨¦s, que ja s'ha iniciat, sempre comptar¨¤ amb la pura l¨°gica democr¨¤tica i estarem encantats que es voti.

P. Els valdria el comprom¨ªs d'abordar una reforma Constitucional i estatut¨¤ria, que requeriria un refer¨¨ndum a tot Espanya i un altre a Catalunya?

R. ?s que plantejar les coses aix¨ª ¨¦s com dir ¡°t'ofereixo un refer¨¨ndum si el PP m'ho permet¡±. Hem de passar les propostes pel traductor de la realitat. Li vaig dir a Pedro S¨¢nchez que hi ha dues maneres d'explicar-ho: la negaci¨® de la q¨¹esti¨® catalana i limitar-se a judicialitzar-la, amb una interpretaci¨® restrictiva de les lleis, que ¨¦s la del PP aquests anys, que ha fet que cada vegada hi hagi m¨¦s independentistes, o la via Cameron [primer ministre brit¨¤nic], ¨¦s a dir, els conflictes pol¨ªtics s'aborden des de la pol¨ªtica, es discuteixen pol¨ªticament i es posa a votaci¨®, amb cadasc¨² defensant la seva leg¨ªtima posici¨®.

P.?Per¨° el Tribunal Constitucional ha dit reiteradament que no ¨¦s possible el dret a decidir i, per tant, no hi pot haver un refer¨¨ndum a Catalunya.

R. Com ¨¦s possible que en un pa¨ªs democr¨¤tic i amb una Constituci¨® democr¨¤tica com Espanya realment sigui impossible consultar el poble de Catalunya sobre el seu futur pol¨ªtic? Aix¨ª ho deia Francisco Rubio Llorente i tantes altres persones que no s¨®n precisament independentistes. Si no es pot per intentar canalitzar una determinada posici¨® fent una consulta i preguntant on s¨®n les majories i minories, que m'expliquin com es pot arbitrar tot aix¨°.

P. Per¨° vost¨¨s ja han passat aquesta fase de la consulta i ja estan en la desconnexi¨® i la independ¨¨ncia.

R. El proc¨¦s l'hem iniciat perqu¨¨ tenim una majoria absoluta al Parlament de Catalunya que ens d¨®na el mandat d'iniciar aquest proc¨¦s i aplicar el programa del 27-S, per¨° tamb¨¦ hem adm¨¨s que per culminar aquest proc¨¦s encara no tenim la majoria necess¨¤ria. Tenim majoria per aplicar un programa, per¨° no per culminar-lo, perqu¨¨ si no hi ha com a m¨ªnim d'una forma clara i precisa el 50% m¨¦s un vot de les urnes a favor de la independ¨¨ncia no es pot culminar el proc¨¦s. Aix¨° ho ha dit el president?de la Generalitat i tothom. Aix¨° ha de tornar a passar en el seu moment per les urnes i treballarem per ampliar la base sobiranista.

P. Vost¨¨ prefereix un president del PP o un del PSOE?

Veig en les propostes de Pablo Iglesias una visi¨® una mica bolivariana

R. Tinc clar que un del PP ha estat catastr¨°fic per a Catalunya i per al conjunt d'Espanya i com que vull el millor per a Espanya, crec sincerament que un president del PP ¨¦s catastr¨°fic i em vaig comprometre en campanya per fer el possible perqu¨¨ no hi hagu¨¦s un president del PP. Aix¨° vol dir que m'haig de posar a roda d'un president socialista? No, i l'aritm¨¨tica m'ho permet. Per¨° tinc molt clar que el PP, que t¨¦ una pres¨¨ncia molt important en la societat espanyola, i el seu president fan un mal servei a Espanya.

P.?I si del seu vot depengu¨¦s que hi hagu¨¦s un president del PP o del PSOE, tot i que fos sense dret a decidir?

R. En aquest cas ja es veur¨¤ el que votem.

P. Aix¨° vol dir que no ho descarta.

P. Jo ho descarto en aquests moments.

P. En aquests moments?

R. S¨ª, en aquests moments i en els propers 15 dies, el 5 de mar?. No vull generar expectatives, perqu¨¨, com explicar¨¦ que facilito un Govern que es diu progressista i de canvi sense que assumeixi que s'ha de preguntar sobre la voluntat del poble de Catalunya? Aix¨° no ¨¦s estar a favor de la independ¨¨ncia. Em costa entendre que a un Govern progressista i de canvi li faci por con¨¨ixer la voluntat del poble de Catalunya. A la pol¨ªtica espanyola li veig un dramatisme paralitzant.

P. Hi ha qui pot entendre que s¨ª que hi ha dramatisme en el fet que una part del que fins ara ha estat Espanya es pugui desconnectar.

R. Si ho veuen aix¨ª ¨¦s perqu¨¨ no atenen les raons, que n'hi ha, de la gent que plantegem aix¨°. Alg¨² s'hauria de preguntar per qu¨¨ fa nom¨¦s 10 anys est¨¤vem implicats a fer un nou Estatut, ERC va donar suport a Jos¨¦ Montilla i qu¨¨ ha passat, que ens hem tornat tots bojos? No, per qu¨¨ no ens donem l'oportunitat d'un debat ser¨¨ i preguntem l'opini¨® als ciutadans? Si ja existeix la possibilitat de fer un refer¨¨ndum per aprovar un Estatut, no ¨¦s una figura nova a Catalunya.

P. A vost¨¨s ja no els val un nou Estatut, nom¨¦s la independ¨¨ncia.

R. Separaria la manera de resoldre els debats i contradiccions que ¨¦s votant la posici¨® de cadasc¨². En democr¨¤cia es permet que hi hagi partits independentistes que defensin models contraris a la Constituci¨®, per¨° no es permet organitzar un refer¨¨ndum. Com a m¨ªnim ¨¦s una gran contradicci¨®.

P. CDC demana un refer¨¨ndum, que per vost¨¨s ¨¦s un instrument per aconseguir la independ¨¨ncia, a alg¨² que est¨¤ en contra d'aquesta independ¨¨ncia, no ¨¦s aix¨° parar-li una trampa?

R. No, jo tinc un ideal que nom¨¦s puc defensar en un context democr¨¤tic. Fa molts anys alg¨² va dir all¨° de ¡°si no hi ha viol¨¨ncia es pot parlar de tot¡± i ara veiem que era una mentida, una punyetera excusa. Per qu¨¨ hi ha por de preguntar a la ciutadania de Catalunya i que els pol¨ªtics espanyols facin una proposta seductora a Catalunya?

Pedro S¨¢nchez t¨¦ una visi¨® sobre Catalunya molt tancada

P. Vost¨¨s ja estan sedu?ts per la independ¨¨ncia.

R. Nosaltres s¨ª, per¨° jo no s¨®c el poble de Catalunya, s¨®c el representant d'una part del poble de Catalunya i defensar¨¦ el que ¨¦s el millor. Ja es veur¨¤. Crec que la independ¨¨ncia ¨¦s la millor soluci¨® per a Catalunya i tamb¨¦ per a Espanya. Tots els meus interlocutors de tots els partits em reconeixen que l'origen ¨¦s la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional i sense ella no estar¨ªem amb aquest debat a Catalunya. Qui ha generat el conflicte? Aquesta sent¨¨ncia.

P.?Compliran les sent¨¨ncies que anul¡¤len o suspenen resolucions cap a la independ¨¨ncia?

R. Nosaltres sempre actuarem en un marc de seguretat jur¨ªdica i de compliment de la llei. Aquests dies hem tingut un exemple que situa l'absurd d'aquest debat: se suspenen pel recurs del Govern central les compet¨¨ncies de la Conselleria d'Exteriors sense que el Constitucional entri en el contingut i al mateix temps hi ha una llei d'acci¨® exterior de Catalunya vigent que genera drets i deures al Govern de la Generalitat. Alg¨² em pot explicar com es resol? Per cert, que el Constitucional va aixecar al juliol la suspensi¨® d'aquesta llei i est¨¤ vigent i obliga el Govern a actuar. Aix¨° ¨¦s un embolic!

P. Hi ha altres casos m¨¦s evidents, com l'anul¡¤laci¨® de la declaraci¨® del Parlament. S'ha de seguir endavant amb les lleis que en dimanen?

R. El debat pol¨ªtic s'ha de poder continuar, perqu¨¨ no l'alterava la resoluci¨® del Constitucional. Sobre aquestes lleis ja s'han pres decisions per poder facilitar aquest debat pol¨ªtic sense conseq¨¹¨¨ncies jur¨ªdiques immediates que entrarien en contradicci¨® amb la resoluci¨® del Constitucional. L'esfor? ¨¦s fer les coses sense violar les regles del joc. I hi haur¨¤ un moment que caldr¨¤ passar per les urnes per saber si es consuma.

P. Hi ha actuacions judicials en marxa per desobedi¨¨ncia i alguna l'afecta personalment. T¨¦ por que es concreti en alguna cosa?

R. No, amb tota humilitat. Si em condemnen per haver ajudat a posar unes urnes en un proc¨¦s participatiu, havent reconegut que la consulta que vol¨ªem fer no la pod¨ªem fer i que vam posar urnes de cartr¨® per a un proc¨¦s participatiu, no em genera cap tipus de temor, m¨¦s aviat el temor seria pensar que estem supeditats a un Estat que ho ¨¦s tot menys democr¨¤tic.

P. Quina opini¨® i relaci¨® t¨¦ amb Pedro S¨¢nchez?

R. ?s un pol¨ªtic fresc en el sentit d'aportar iniciativa diferent, per¨° que en el tema de Catalunya mant¨¦ una posici¨® molt poc innovadora, dels vuitanta, molt incomprensiblement tancada.

P.?I Pablo Iglesias?

R. T¨¦ una enorme habilitat comunicativa, per¨° m'ha sorpr¨¨s aquesta obsessi¨® pel c¨¤rrec. Tots els pol¨ªtics volem transformar la realitat d'acord amb els nostres principis i per aix¨° necessites c¨¤rrecs, per¨° acostumes a explicar per qu¨¨ i quins canvis i aix¨° ¨¦s el prioritari. Ha causat aquesta sensaci¨®, que el m¨¦s important ¨¦s el c¨¤rrec i sense c¨¤rrec no hi ha canvi possible.

P. Ha llegit les propostes de Podem?

R. No he tingut ocasi¨® d'entrar-hi detalladament, per¨° del que he pogut llegir hi ha coses que no les puc compartir de cap manera, veig una visi¨® una mica bolivariana en l'an¨¤lisi de com ha de ser el sector p¨²blic, la missi¨® de l'Estat¡­ t¨¦ una confusi¨® en la separaci¨® de poders, projecta el que han estat errors evidents i calamitosos amb una esmena total al sistema¡­ algunes expressions que no s¨¦ si s¨®n conseq¨¹¨¨ncia de visi¨® extremista i populista o simplement de desconeixement i falta d'experi¨¨ncia.

P. Vost¨¨s s¨®n de dretes?

R. No. Entenc que se'ns vulgui encasellar perqu¨¨ els que ho fan saben que a Catalunya aix¨° t¨¦ poc marge electoral. La ra¨® de ser de Converg¨¨ncia ¨¦s b¨¤sicament la defensa de l'autogovern i la realitat catalana. Si algun dia aix¨° es canalitz¨¦s de forma satisfact¨°ria, el que jo represento com a formaci¨® pol¨ªtica tindria poc recorregut, fixi's si s¨®c poc de dretes i poc d'esquerres. Hi ha una part significativa de la societat catalana que el debat d'autogovern t¨¦ una intensitat molt gran que necessita instruments pol¨ªtics que el defensin. Aix¨° ens permet interlocutar amb tothom, amb ERC i la CUP i abans amb el PP.

P. A la Generalitat i a Converg¨¨ncia s'han cobrat comissions per contracte, adjudicacions i obres p¨²bliques?

R. No.

P.?I els sumaris que parlen de 3%?

R. Doncs s'han de provar, dictar sent¨¨ncies i acreditar, perqu¨¨ si en la vida els judicis es fan per indicis, aix¨° no seria ni just ni just¨ªcia. Jo no he cobrat mai cap comissi¨®, ¨¦s evident, ni els meus companys de partit. I si alg¨² ha fet, perqu¨¨ hi haur¨¤ alguna persona segur i hi ha hagut algun cas, alguna cosa irregular, com el senyor Pujol, a Converg¨¨ncia prenem decisions que cal prendre.

P. Li sembla cre?ble i assumeix la versi¨® de Jordi Pujol sobre la seva her¨¨ncia?

R. Fins que no es demostri el contrari jo l'assumeixo. El que em sap greu ¨¦s el que ell mateix va recon¨¨ixer: que darrere d'aquesta her¨¨ncia i aquests diners no s'havia declarat a Hisenda, com era obligat. I aquesta ¨¦s una posici¨® que no es pot compartir i Converg¨¨ncia ha pres decisions que han estat molt doloroses, per¨° les hem pres. Si es demostr¨¦s que l'origen dels diners ¨¦s un altre, ja es veur¨¤, per¨° a priori haig de creure'm el que em diu.