Dos homes i un nomencl¨¤tor

El passat 12 de febrer saltava la not¨ªcia: la resoluci¨® de l¡¯Ajuntament de Barcelona de rebatejar la pla?a dedicada a Antonio L¨®pez y L¨®pez, eliminant la seva est¨¤tua o b¨¦ retocant-la ¡°art¨ªsticament¡±, per esborrar el fil de mem¨°ria que queda d¡¯ell, de la seva tasca com a prohom de la ciutat en un bon nombre d¡¯empreses catalanes. La decisi¨® s¡¯emmarca en el Programa de Mem¨°ria de Barcelona, el comissionat del qual, el professor Ricard Vinyes, diu que L¨®pez no va tenir, ¡°en el context actual, una conducta exemplar¡±. L¡¯est¨¤tua del seu consogre, soci i amic, Juan G¨¹ell Ferrer, situada a la Gran Via, cantonada rambla de Catalunya, tamb¨¦ perilla. Coneixent la tradicional f¨²ria catalana per acabar amb el poc que hem fet, sorpr¨¨n que el proc¨¦s s¡¯hagi allargat tant de temps; es va per fases fins a l¡¯aniquilaci¨® total. L¡¯orgia de puresa hist¨°rica que vivim se centra ara en dos homes de negocis que van ser decisius per al desenvolupament de la Catalunya financera, industrial i cultural de la segona meitat del segle XIX. Els nostres erudits han insistit tossudament en la reivindicaci¨® d¡¯escriptors mediocres mentre s¡¯ha tingut en una ignor¨¤ncia gaireb¨¦ absoluta els que van ser aut¨¨nticament europeus. Ara, aquell oblit s¡¯ha transformat en una ca?a de bruixes: no pas d¡¯europeus, aquesta gent eren negrers.

Antonio L¨®pez y L¨®pez (1817-1883) i Juan G¨¹ell Ferrer (1800-1872) van ser dos homes del seu temps, fills modest¨ªssims de fam¨ªlies sense recursos, tots dos nascuts en pobles costaners familiaritzats amb la pesca i l¡¯emigraci¨®; perqu¨¨ nom¨¦s la noblesa i les classes benestants podien presumir, a l¡¯¨¨poca, de viure a la mateixa parcel¡¤la de terra que els seus ancestres. L¡¯aristocr¨¤cia es vantava de ser la propiet¨¤ria del present i del passat, per¨° la veritat ¨¦s que a principis del XIX ja no hi havia necessitat d¡¯imitar els arist¨°crates si es volia prosperar; sorgia una altra manera de fer-se un lloc propi, que era possible a for?a de molt sacrifici, aud¨¤cia i una dosi imprescindible de sort. Es tractava d¡¯un espai social incert, per¨° din¨¤mic i canviant, fet a la manera de l¡¯efervescent revoluci¨® industrial que floria a Europa. Tant G¨¹ell com L¨®pez ho sabien (o ho intu?en); tan sols cal llegir la poca correspond¨¨ncia que han deixat per comprendre la seva ambici¨®, les seves ¨¤nsies d¡¯un futur pr¨°sper que els tragu¨¦s de la injusta pobresa.

Antoni L¨®pez y L¨®pez ¡ª¡°un arbre altiu que ombra donava a la marina sencera¡±, en paraules del seu empleat m¨¦s c¨¨lebre, Jacint Verdaguer¡ª va n¨¦ixer al poble llavors pobr¨ªssim de Comillas, sense gaireb¨¦ con¨¨ixer el seu pare, per¨° amb una mare plena de vigor que es guanyava la vida fent enc¨¤rrecs, cobrint a peu els 50 quil¨°metres de Comillas a Santander. Maria L¨®pez Conde (coneguda com ¡°la condesuca¡±) va inculcar al m¨¦s gran dels seus fills la necessitat d¡¯anar-se¡¯n lluny i de fer-se un avenir. Per la seva banda, l¡¯espavilat i agut Juan G¨¹ell Ferrer va n¨¦ixer a Torredembarra com el primog¨¨nit d¡¯un matrimoni jove, modest i amb ganes de prosperar. L¨®pez i G¨¹ell van seguir el model patern de fer les Am¨¨riques, per¨° amb m¨¦s fortuna que els seus progenitors. I ¨¦s que ambd¨®s joves estaven dotats d¡¯una intel¡¤lig¨¨ncia excepcional per als negocis ¡ªque nom¨¦s aqu¨ª, en un pa¨ªs tan miserable amb la seva gent, s¡¯¨¦s capa? de menysprear¡ª. Als cinc anys Joanet ja llegia en veu alta les cartes que enviava el seu pare des d¡¯algun port americ¨¤ ¡ªperqu¨¨ la mare, una altra dona formidable, era analfabeta¡ª. Tots dos es van embarcar sent unes criatures i als trenta anys eren homes rics, posse?dors de terres i negocis a Cuba. All¨¤ tot just van coincidir f¨ªsicament, ja que quan Juan G¨¹ell va tornar a Barcelona el juliol de 1835 (just el dia de la crema dels convents, experi¨¨ncia que el va marcar), Antonio L¨®pez no era m¨¦s que el dependent d¡¯una sederia de l¡¯Havana. El seu assentament a Santiago de Cuba tindria lloc el 1843; va ser all¨¤ on va con¨¨ixer l¡¯hisendat Andr¨¦s Bru Pu?et (de la Selva, Girona), amb la filla del qual, Mar¨ªa Luisa, es casaria a Barcelona, cinc anys despr¨¦s. Sens dubte aquest matrimoni va marcar un abans i un despr¨¦s en la vida de L¨®pez, ja que li va permetre abordar operacions comercials de certa envergadura, en les quals sempre va comptar amb el suport del seu germ¨¤ Claudio (el professor Mart¨ªn Alharilla ho ha estudiat exhaustivament).

Quin va ser el seu pecat nefand, l¡¯origen de l¡¯oprobi que cau sobre ells en els darrers anys? El de bona part dels indians espanyols tornats de fer-se la vida als ports de l¡¯Am¨¨rica hispana ¡ªCaracas, Buenos Aires, Lima, Santo Domingo i, per sobre de tots, Cuba, l¡¯illa preferida per les facilitats que oferia¡ª. Tot i la manca de documentaci¨® ¡ªtant G¨¹ell com L¨®pez van deixar enrere els papers que podien acreditar l¡¯¨ªndole dels seus negocis, i cap de les dues fam¨ªlies posseeix arxius patrimonials¡ª, hi ha pocs dubtes que algunes de les seves empreses van ser t¨¨rboles, ja que el seu enriquiment va ser molt r¨¤pid. Per¨°, van ser negrers? Com va escriure Eusebio G¨¹ell Bacigalupi (fill de Juan G¨¹ell) el 1886: ¡°En el passat, un dels principals mitjans d¡¯explotar la riquesa de les nostres Antilles va ser la ignominiosa tracta d¡¯esclaus negres, per¨° aquest immoral comer? es va extingir fa ja molts, molts anys¡±.

Pel que fa a Antonio L¨®pez, sabem que va fundar la seva naviliera el 1850 per dedicar-se al transport mercant entre ports cubans i entre aquests i els ports del sud dels Estats Units. I que amb aquest objectiu va encarregar la construcci¨®, a les drassanes de Filad¨¨lfia, del primer vaixell espanyol propulsat per h¨¨lixs, al qual va batejar General Armero. No hi ha const¨¤ncia que tingu¨¦s vaixells dedicats al tr¨¤fic negrer, per¨° ¨¦s m¨¦s que probable que els seus vaixells transportessin esclaus com a mercaderia. Cal dir, per¨°, que ho feia en una ¨¨poca en qu¨¨ l¡¯esclavitud era legal en alguns pa?sos (Cuba, els Estats Units, el Brasil, Jamaica i gaireb¨¦ totes les Antilles), encara que no ho era el tr¨¤fic, generant-se aix¨ª una situaci¨® paradoxal i insostenible que nom¨¦s resoldria l¡¯abolici¨® total de l¡¯esclavitud. El mateix Thomas Jefferson, pare fundador dels EUA, ¨¦s un exemple d¡¯aquesta ambival¨¨ncia moral que va con¨¨ixer l¡¯¨¨poca: com a estadista va lluitar contra ella, per¨° la seva plantaci¨® de Monticello, a Virg¨ªnia, funcionava amb esclaus, i ¨¦s gaireb¨¦ segur que va mantenir una relaci¨® amb l¡¯esclava Sally Hemings, de la qual van n¨¦ixer sis fills (mai reconeguts). Malgrat aix¨°, Jefferson ¨¦s, en el m¨®n anglosax¨®, una refer¨¨ncia moral indiscutible.

Quatre anys despr¨¦s, el 1854, Antonio L¨®pez comen?aria a liquidar els seus negocis a l¡¯orient cub¨¤ a causa d¡¯una epid¨¨mia de c¨°lera desencadenada pel funest terratr¨¨mol que assol¨¤ Santiago de Cuba. La seva esposa va tornar a Barcelona a corre-cuita, embarassada del seu quart fill. La instal¡¤laci¨® del matrimoni a la ciutat comtal seria ja definitiva, i el 1856 L¨®pez donava forma al seu projecte: la creaci¨® d¡¯una empresa naviliera dedicada a l¡¯explotaci¨® de vaixells de vapor. Un any despr¨¦s fundava A. L¨®pez y C¨ªa, germen de la futura Compa?¨ªa Transatl¨¢ntica, en un dels vaixells de la qual Jacint Verdaguer escriuria L¡¯Atl¨¤ntida, poema ¨¨pic dedicat al seu patr¨®. Amb la naviliera es condensaria al port de Barcelona gaireb¨¦ tot el moviment maritimocolonial de la marina espanyola.

Tornant al tema, l¡¯origen de la seva llegenda negra est¨¤ en el pamflet escrit pel seu cunyat, l¡¯esbojarrat Francisco Bru, titulat La verdadera vida de Antonio L¨®pez y L¨®pez (1885), un text pensat per extorsionar la fam¨ªlia L¨®pez i que nom¨¦s es va atrevir a publicar un cop mort el navilier, quan totes les empreses van quedar en mans d¡¯un home dubitatiu, Claudio L¨®pez Bru, que desitjava servir D¨¦u m¨¦s que no pas els homes. En aquest pamflet, Bru confessa el seu odi declarat cap al navilier per l¡¯¨²s que va fer de l¡¯her¨¨ncia del seu pare, una ra¨® de pes per considerar el contingut de les acusacions com altament sospit¨®s. Algunes d¡¯elles no tenen la l¨°gica m¨¦s elemental, com la d¡¯acusar Claudio L¨®pez de ser un home ferotge i sense escr¨²pols, quan la correspond¨¨ncia entre els dos germans posa en evid¨¨ncia la fragilitat del seu car¨¤cter. Pancho Bru volia fer mal, clavar un cop definitiu al nom del totpoder¨®s marit de la seva germana. I a fe que ho va fer.

Juan G¨¹ell Ferrer ¨¦s un puntal imprescindible de la ind¨²stria catalana el XIX. El seu primer viatge a Am¨¨rica va tenir lloc als nou anys, quan es va reunir amb el seu pare a Santo Domingo i va treballar en el seu petit negoci de colonials. Va estudiar a la Llotja barcelonina amb gran profit i durant un temps va fer com el seu pare, viatges d¡¯anada i tornada d¡¯Am¨¨rica (se n¡¯anava amb una c¨¤rrega d¡¯aiguardent, embotits i fruits secs i tornava amb sucre, caf¨¨ i tabac). Als vint anys va decidir instal¡¤lar-se a Cuba i en menys de deu crearia a l¡¯Havana una casa comercial, la Casa G¨¹ell y C¨ªa., que controlaria el mercat de la importaci¨® i exportaci¨®. Els pocs documents disponibles donen fe d¡¯una activitat mercantil imparable, per¨° no existeix cap prova, cap, que el relacioni amb l¡¯esclavisme, tot i que, com he dit, era un fet amb el qual convivia la societat cubana, constitu?da tan sols per amos i esclaus. Va tornar a Barcelona amb una gran fortuna. Les seves observacions en arribar no van ser bones, i aix¨ª ho recorda en un apunt posterior: ¡°En el a?o 1835 el obrero espa?ol vest¨ªa y com¨ªa mal, y lo mismo los empleados del Estado. Pobre el pan, pocos los consumidores, la propiedad rural ten¨ªa escaso valor, lo mismo que la urbana; la industria era mezquina, de las artes y los oficios mejor no hablar. Todas las clases, en fin, reflejaban la pobreza y la decadencia de la naci¨®n. ?Qu¨¦ hacer?¡±.

Abans d¡¯instal¡¤lar-se definitivament a Barcelona, G¨¹ell viatj¨¤ a Fran?a i la Gran Bretanya. Necessitava ampliar el marc de la seva experi¨¨ncia i fou en aquest viatge quan comprengu¨¦ que la veritable riquesa la genera la producci¨®, no el comer?. Obsessionat pel b¨¦ com¨² i per la idea de progr¨¦s com a fonament de la felicitat dels pobles, ning¨² va lluitar com ell en favor de mesures proteccionistes per tal d¡¯aconseguir que la incipient ind¨²stria catalana pogu¨¦s enlairar-se: escrigu¨¦ profusament d¡¯economia pol¨ªtica quan enlloc d¡¯Espanya es coneixia aquesta disciplina; va conv¨¨ncer d¡¯altres fabricants de la necessitat de crear ind¨²stria pesant (La Barcelonesa, La Maquinista Terrestre y Mar¨ªtima) per tal de no dependre dels enginyers anglesos; fund¨¤ la f¨¤brica t¨¨xtil El Vapor Vell, dedicada a la fabricaci¨® de panes i velluts (un teixit que oferia especials dificultats); fou accionista del Canal d¡¯Urgell, i un dels primers empresaris a l¡¯hora de demostrar que els erms lleidatans eren conreables. La seva preocupaci¨® cabdal era fer que la millora del camp fren¨¦s la sagnia demogr¨¤fica i la sempiterna pobresa del pag¨¨s. Tamb¨¦ particip¨¤ en la fundaci¨® de diaris econ¨°mics a Barcelona i a Madrid¡­ El seu error principal el va cometre en publicar, poc abans de morir (d¡¯una hemorr¨¤gia cerebral) el llibret Rebeli¨®n cubana (pds.lib.harvard.edu), que es pot considerar il¡¤lustratiu de les idees que sostenien els empresaris catalans, amb interessos a la Gran Antilla, en relaci¨® amb el moviment independentista.

Certament, G¨¹ell mostr¨¤ una incomprensi¨® manifesta en rebutjar el dret dels cubans a la independ¨¨ncia i per extensi¨® a qualsevol reforma de l¡¯statu quo, incl¨°s segurament el r¨¨gim esclavista (ell no en fa refer¨¨ncia). Ho hi veia el terratr¨¨mol que desestabilitzaria greument la vida econ¨°mica espanyola. Tant ell com L¨®pez anaven, en tot cas, errats, per¨° la pregunta ¨¦s: amb quins criteris s¡¯est¨¤ jutjant els nostres avantpassats? ?s possible actuar avui en la ignor¨¤ncia dels valors pels quals se¡¯ns jutjar¨¤ en el futur? Per m¨¦s que admirem la traject¨°ria biogr¨¤fica d¡¯alg¨², sempre hi haur¨¤ alguna cosa trista, que estimar¨ªem m¨¦s no saber. Es pot escopir a les est¨¤tues de L¨®pez i G¨¹ell perqu¨¨ les seves conductes no van ser pures, per¨° cada vegada que un estudiant es trobi davant el repte de comprendre el desenvolupament de Barcelona i de Catalunya, amb les respectives llums i ombres, es topar¨¤ amb aquells homes auda?os, fundadors de les primeres ind¨²stries, dels primers bancs i companyies de navegaci¨® que va tenir la nostra doble naci¨®, i sense les quals la capital catalana no seria com ¨¦s, i el modernisme catal¨¤ no existiria, perqu¨¨ ells i els seus fills finan?aren les obres dels millors artistes del seu temps. Aix¨ª, fou el fill de Juan, Eusebio G¨¹ell Bacigalupi (home melanc¨°lic, m¨¦s interessat en el mecenatge que en els negocis), qui descobr¨ª el talent d¡¯Antoni Gaud¨ª i el va treure de la fusteria d¡¯Eudald Punt¨ª; i fou Antonio L¨®pez, i el seu fill Claudio, els que varen portar a Comillas els principals artistes catalans, tot creant un espai arquitect¨°nic ¨²nic arreu del m¨®n. De la ind¨²stria pesant impulsada per G¨¹ell van sortir els ferros forjats que Gaud¨ª utilitzaria en els seus dissenys revolucionaris. ?s a dir, parlem de gent que va saber crear riquesa i cultura al seu voltant. Ara es poden esborrar els seus noms, per¨° aquesta acci¨® demolidora de la hist¨°ria nom¨¦s parlar¨¤ de nosaltres i de la nostra incapacitat per enfrontar-nos de manera raonable al passat. Parlar¨¤ de nosaltres com una societat ind¨°mita, no d¡¯ells com a individus que ho van donar tot, bo i dolent, per un somni.

I aix¨ª ho veieren els seus contemporanis. En l¡¯edici¨® de la tarda del 23 de novembre de 1872, el Diario de Barcelona donava compte de l¡¯impressionant enterrament d¡¯aquell mateix mat¨ª. M¨¦s d¡¯un quart d¡¯hora havia tardat en sortir del domicili de Juan G¨¹ell, al final de la Rambla, la llarga comitiva: 600 operaris de la seva f¨¤brica de Sants, tots de negre i amb les atxes enceses, el ta¨¹t portat a les espatlles dels seus col¡¤laboradors m¨¦s propers. Presidia el dol el seu fill Eusebi, atordit, acompanyat del seu sogre, Antonio L¨®pez, de parents i marmessors, de sacerdots i de representants de l¡¯Instituto Industrial, de la Sociedad Econ¨®mica Barcelonesa de Amigos del Pa¨ªs, de l¡¯Instituto Agr¨ªcola Catal¨¢n, del Fomento de la Producci¨®n Nacional, del C¨ªrculo Hispano Ultramarino¡­ ?s a dir, de les institucions que havia fundat i/o n¡¯havia format part. A l¡¯esgl¨¦sia de Santa M¨°nica hi havia ¡°cuanto notable encierra Barcelona en la industria, el comercio, las ciencias y las artes en un n¨²mero extraordinario, nunca visto en la ciudad¡±. Els cents de treballadors que precedien el ta¨¹t restaren a les portes de l¡¯esgl¨¦sia, estenent-se per la Rambla, atape?da de gent que no cabia al temple. M¨¦s de vuitanta carruatges amb crespons negres cobrien la Rambla, des de Santa M¨°nica fins al palau Comillas. I ¨¦s que tamb¨¦ la Rambla es va tenyir de dol per acompanyar a Juan G¨¹ell Ferrer en el darrer acte de la seva vida.

Ara anem contra ells, sense proves, nom¨¦s amb el ressentiment ideol¨°gic, classista i sectari. Reescriguem la hist¨°ria a voluntat.