L¡¯¨¨xit del Mobile i el paper de Colau

Colau i el Mobile. Tot sembla que ha acabat b¨¦. R¨¨cord d¡¯assistents i satisfacci¨® dels dirigents del Congr¨¦s, per¨° la vaga de TMB ha portat cua aquests dies. Tanta, que la pr¨°pia alcaldessa va intervenir des de Facebook. ¡°A la gent decebuda perqu¨¨ ¡®jo abans era a l¡¯altre costat¡¯ o a la gent feli? d¡¯haver confirmat que ¡®el poder canvia les persones, ja ho deia jo¡¯ m¡¯agradaria explicar-los que el dia que vaig decidir fer el pas i presentar-me com a candidata a la batllia, aquest pas el vaig fer sense cap ingenu?tat: era molt conscient que hauria d¡¯enfrontar-me a tota mena de l¨ªmits i de contradiccions¡±.

Al web es multiplicaven els comentaris. Per a Toni Aira (El M¨®n), ¡°La CUP ahir li retreia que all¨° que ara defensa des de la poltrona del poder en la seva negociaci¨® amb els sindicalistes ho hauria criticat d'haver fet el mateix un govern de Converg¨¨ncia, per exemple. S¨®n banderes de demag¨°gia i d'oportunisme pol¨ªtic i de superioritat moral que als de Barcelona en Com¨² ja no els quedaran¡±. A El Plural recollien una antologia de vinyetes penjades a Twitter recordant el passat de Colau, solid¨¤ria amb els treballadors de TMB.

Carmelo Jord¨¤ (Libertad Digital) sostenia que la culpa de la vaga no era de Colau. ¡°?s dels i les colaus¡± per als qui qualsevol cosa amb l¡¯etiqueta de ¡°treballadors¡± ¡°social¡± o ¡°gent¡± troba justificaci¨®. La majoria de mitjans, al marge de la seva opini¨® sobre Colau, han qualificat la vaga del transport p¨²blic de xantatge. No tots. A Ladirecta es subratllava que la plantilla del metro considera els serveis m¨ªnims un sabotatge institucional al dret de vaga i, en front de les dades salarials dels treballadors filtrades per TMB, assegurava que els sous dels 300 directius de l¡¯empresa van dels 60.000 als 140.000 euros anuals. Aquest mateix mitj¨¤ explicava que aquest any s¡¯havien aixecat els vetos a activistes socials per a ser contractats en el marc del Mobile World Congress (MWC). "A diverses persones que l'any passat est¨¤vem a les llistes negres ens han anat trucant els ¨²ltims dies per anar a signar el contracte i comen?ar a treballar".

Per a Vicent Partal, ¡°la vaga ¨¦s un frac¨¤s negociador de l¡¯ajuntament i TMB. Per aix¨° aquesta vaga d¡¯ahir quedar¨¤ com ¡®la vaga de Colau¡¯, la que no van saber evitar. Els sindicats no ho han fet f¨¤cil, ¨¦s cert, per¨° en situacions semblants, amb els ajuntaments anteriors, sempre s¡¯havia arribat a un acord¡±. Eddy S¨¢nchez, a P¨²blico, dedica el seu article als treballadors del metro i escriu que Colau es queda sense referents pol¨ªtics i te¨°rics i es veu obligada a ¡°emplenar aquest buit amb la ideologia realment dominant, que no ¨¦s altra que l¡¯empresarial¡±. Per a Jordi Bast¨¦, aquests dies han volat les castanyes de dretes i d¡¯esquerres. ¡°El mal no ¨¦s que Colau hagi fet el que tocava. El problema ¨¦s no haver-ho fet abans¡±. Colau, deia Bast¨¦ dimarts, ara mana i coneix tota la hist¨°ria. Des de fora, nom¨¦s n¡¯havia conegut una part. El problema, tamb¨¦ va dir, ¨¦s que en pol¨ªtica es vol guanyar ¡°i despr¨¦s ja veurem com governem¡±. El seu davantal es va tancar amb cr¨ªtiques a l¡¯altivesa feudal del responsable del Mobile, John Hoffman, un Mr. Marshall que no va acompanyar les autoritats a la passejada inaugural.

A la tert¨²lia dels matins de TV3, mentre Antoni Puigverd criticava el sindicalisme del xantatge que ¡°ja coneix¨ªem amb les vacances i els avions¡±, Mart¨ª Saballs en feia responsable l¡¯Ajuntament que no ha sabut prevenir el problema amb un desastre de gesti¨® plena de sectarismes. Per al periodista, ¡°Barcelona es degrada¡±.

Pilar Rahola (La Vanguardia, 23 febrer) qualificava la vaga com un bany de realitat en tota regla ¡°que ha deixat nua la reina del populisme¡±. ¡°On s¨®n els seus tuits en suport els actuals vaguistes quan protestaven contra Trias?¡±. Jordi Mercader (El Peri¨®dico, 23 febrer), retreia a Colau que s¡¯hagu¨¦s presentat a la taula de negociacions. ¡°Va creure que els sindicats cedirien pel privilegi de poder parlar dels seus problemes amb ella¡±. Potser, escriu, no va calcular que l¡¯error no estava en el resultat sin¨® en el gest. Si hagu¨¦s tingut una f¨®rmula alterativa per evitar el conflicte ¡°la podia haver explicat a la presidenta de l¡¯empresa per posar-la sobre la taula negociadora¡±. Per a l¡¯editorial de l¡¯Ara (22 febrer) segurament ¡°la mediaci¨® de l¡¯alcaldessa Ada Colau ha arribat massa tard, quan hi havia poc marge de maniobra. Inexperi¨¨ncia? Imprevisi¨®?¡±. Francesc-Marc ?lvaro, (La Vanguardia, 22 febrer) escrivia que ¡°la narrativa del governant, a difer¨¨ncia de la narrativa de l¡¯activista, ¨¦s m¨¦s gris i complexa¡±. I en aquest conflicte, els d¨¨bils no eren els treballadors de TMB ni els congressistes, ho eren els ve?ns que necessiten el metro. Tant La Raz¨®n, en una nota sense firma, com El Mundo, en un editorial, han criticat que Colau decid¨ªs fer p¨²blics els sous dels treballadors de TMB perqu¨¨, segons aquest darrer, nom¨¦s va servir per enfurismar-los.

Avui, als editorials de balan?, els diaris comenten aquest ¨¨xit del congr¨¦s i el problema de la mobilitat. Ara considera que la capital catalana es consolida com a ¡®hub¡¯ d¡¯atracci¨® de talent i de grans empreses. L¡¯editorial d¡¯El Peri¨®dico es titula ¡°MWC: un nou balan? d¡¯¨¨xit¡±, per¨° adverteix que Barcelona ha d¡¯extreure una lli?¨®: ¡°no es pot tornar a exposar a un risc aix¨ª, sota pena que l¡¯MWC trenqui el comprom¨ªs que la ciutat sigui la seva seu fins al 2013¡±. I recorda que de candidats no en faltarien, ¡°com ha demostrat de manera impertinent la presidenta de la Comunitat de Madrid¡±. Enric Hern¨¤ndez escriu que la vaga ha trencat l¡¯aura pol¨ªtica d¡¯Ada Colau. La q¨¹esti¨® ¨¦s si una l¨ªder pol¨ªtica procedent de l¡¯activisme social, combativa i solid¨¤ria amb tota mena de vagues ¡°est¨¤ en condicions de governar i exercir de patrona d¡¯una empresa, p¨²blica en aquest cas, com TMB. ?Activista o alcaldessa¡±. I acaba: ¡°a l¡¯alcaldessa li falta rodatge¡±.

La Vanguardia critica Colau, la Generalitat (que va mostrar pocs reflexos per assegurar des del principi uns serveis m¨ªnims de metro), la utilitzaci¨® inadequada del dret de vaga i el regidor de la CUP, conductor de TMB, que va aprofitar la posici¨® com a edil per defensar els vaguistes. I conclou demanant que ¡°les autoritats catalanes treballin des d¡¯ara mateix amb l¡¯objectiu de millorar el Mobile i es comprometin que la pr¨°xima edici¨® es desenvolupi sense contratemps i amb un renovat afany d¡¯excel.l¨¨ncia¡±.

El pacte. Dijous, tots els mitjans es pronunciaven sobre l¡¯acord entre S¨¢nchez (PSOE) i Rivera (Ciutadans). Per al diari Ara, ¡°l¡¯acord entre PSOE i Ciutadans no ofereix cap soluci¨® per a les aspiracions de Catalunya¡±. Per a Puntavui, que ¡°el document inclogui el vet a la celebraci¨® de qualsevol refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨® contradiu l¡¯esperit de di¨¤leg i consens amb qu¨¨ els seus autors asseguren haver-lo confeccionat¡±. Per a La Vanguardia, ¡°l¡¯abs¨¨ncia d¡¯alternatives resulta decebedora. No solament per a Catalunya. Tamb¨¦ per a tot Espanya¡± que t¨¦ dos problemes centrals, la recuperaci¨® econ¨°mica i l¡¯encaix de Catalunya. Per al diari, la posici¨® de Ciutadans no sorpr¨¨n, ¡°per¨° el PSOE podria haver fet m¨¦s perqu¨¨ aquest pacte permet¨¦s anar articulant una sortida a l¡¯actual situaci¨® catalana¡±. Pilar Rahola, el mateix dia i al mateix diari, tracta de lerrouxista Ciutadans i afirma que ¡°si qualla l¡¯estima entre S¨¢nchez i Rivera, Iceta haur¨¤ de ballar molt encara que ni Queen el salva¡±. Fernando Onega, al mateix mitj¨¤, en canvi, considera el pacte ¡°suggestiu i bell¡± i subratlla que ¨¦s el primer d¡¯¨¤mbit estatal en tota la democr¨¤cia, ll¨¤stima, per¨°, ¡°que ¨¦s est¨¨ril¡±¡¤ Onega fa n¨²meros i admet que els dos partits no sumen escons suficients, per¨° amb nou milions de vots s¡¯ha governat el pa¨ªs en d¡¯altres ocasions. El Peri¨®dico valora positivament el pacte encara que no t¨¦ for?a suficient per tirar endavant la investidura. En tot cas, si hi ha eleccions, ¡°S¨¢nchez t¨¦ molts n¨²meros per guanyar l¡¯opci¨® de repetir com a candidat del PSOE i, juntament amb Rivera, tindran l¡¯actiu, almenys, d¡¯haver intentat l¡¯acord¡±.

El Mundo publicava ahir una informaci¨® sobre dirigents socialistes que estan en contra el pacte perqu¨¨ no volen suprimir les diputacions. A l¡¯editorial, defensava que el PP tindr¨¤ dificultats per explicar per qu¨¨ no s¡¯afegeix ¡°a un programa que reuneix quasi tots els requisits per tirar endavant aquest pa¨ªs¡±. Ben diferent s¡¯ho mirava La Raz¨®n. El diari retreu a Rivera que doni suport a S¨¢nchez amb un pacte ¡°en contra dels seus votants¡± i que es converteixi en una crossa dels socialistes. A una nota sense firma, titula que Rajoy va desemmascarar, durant ¡°una brillant entrevista de Susanna Griso a Antena 3¡±, el pacte que no va enlloc. I Pilar Ferrer, a prop¨°sit de Rivera, treu la definici¨® de ¡°chaquetero¡±: aquell que d¨®na la volta a aquesta pe?a de vestir segons li conv¨¦. L¡¯editorial de l¡¯Abc diu que l¡¯acord ¨¦s per arraconar el PP. Vol ¡°desmantellar¡± la legislatura de Rajoy i titlla el pla de govern d¡¯esquerr¨¤ i intervencionista. Ara, conclou, li toca avaluar al PP els costos de la posici¨® que fixi davant aquest acord que solament intenta debilitar-lo. De totes maneres, Isabel San Sebasti¨¢n no se¡¯n refia. Creu que quan nom¨¦s quedin hores per dissoldre les Corts, S¨¢nchez ressuscitar¨¤ el Front Popular amb l¡¯excusa que no t¨¦ altra sortida.

Dimecres, Federico Jim¨¦nez Losantos (El Mundo) sostenia que el PSOE ha cedit m¨¦s amb Ciutadans del que ho hauria fet amb el PP i Rivera ha aconseguit que S¨¢nchez doni suport al programa del PP del 2011: baixar impostos, combatre l¡¯atur, defensar la unitat nacional i acabar amb la polititzaci¨® de la Just¨ªcia. ¡°Votar¨¤ el PP no al PP de 2011?. Pot ser. Per¨° Rivera s¡¯haur¨¤ assegurat el rebot per al proper Govern¡±. Al mateix diari,. Casimiro Garc¨ªa-Abadillo creu que l¡¯acord est¨¤ dissenyat per guanyar l¡¯abstenci¨® del PP.

Amb tot aix¨°, aquest cap de setmana, S¨¢nchez consulta a la milit¨¤ncia socialista la seva opini¨® sobre l¡¯acord. I?aki Gabilondo es pregunta: S¡¯imaginen l¡¯embolic si els militants diuen que no? El periodista recorda que quan S¨¢nchez va proposar la consulta es va interpretar com una manera de trobar suports en ¡°les bases m¨¦s progressistes¡± en front de les retic¨¨ncies de l¡¯aparell. I ara aquestes bases es troben amb un pacte amb Ciutadans, ¡°a la zona t¨¨bia i ambigua del centrisme¡±. Com el rebran, com una prova de realisme, responsabilitat i sentit d¡¯Estat o com una claudicaci¨®?¡±.

Per a Enric Sopena (Elplural), fa un quart de segle es va necessitar un timoner i va ser Felipe Gonz¨¢lez. Ara es diu Pedro S¨¢nchez. ¡°Temps al temps i com m¨¦s abans, millor¡±. Carlos Alsina (Onda Cero) contempla com, per a Podem, el PSOE passa de ser progressista a dret¨¤. Per al PP, Ciutadans passa de ser de centre moderat a filo-socialista. I per a S¨¢nchez i Rivera, el PP i Podem passen de ser uns partits que podent afavorir un canvi saludable per a Espanya, una segona transici¨®, s¡¯atrinxeren en les seves postures egoistes per for?ar noves eleccions.

El Mundo (26 febrer) considera que el format de la investidura, que el PP ha amena?at d¡¯impugnar, ¨¦s un problema menor i demana un debat que serveixi per crear consens sobre les reformes que Espanya necessita, al marge del resultat per a S¨¢nchez. La Raz¨®n, a l¡¯editorial (26 febrer) defensa un govern tripartit amb la presid¨¨ncia per al partit guanyador.?

Umberto Eco. La mort de l¡¯escriptor i semi¨°leg itali¨¤ ha propiciat articles elogiosos de tota mena. Ignacio Camacho (Abc, 21 febrer) escriu que el diari La Repubblica va encertar amb el t¨ªtol ¡°L¡¯home que ho sabia tot¡± perqu¨¨ el seu talent solament cabia en una hip¨¨rbole. Alguns articulistes recordaven visites seves a Barcelona. Milena Busquets (El Peri¨®dico, 21 febrer) afirma que gr¨¤cies a El nom de la rosa ¡°la petita editorial de la meva fam¨ªlia va poder subsistir¡± i que quan va decidir crear la seva pr¨°pia editorial li va donar suport donant-li el llibre Sobre literatura. Jordi Amat (La Vanguardia, 21 febrer) recorda que l¡¯any 1967 va participar en un col¡¤loqui del Gruppo 63 itali¨¤ amb referents del catalanisme progressista (els Bohigas, Castellet i companyia) buscant noves estrat¨¨gies per combatre el poder des de l¡¯art. Miquel de Moragas (Ara, 21 febrer) explica que Eco es movia amb comoditat per la Barcelona de la resist¨¨ncia franquista, ¡°sempre disposat a signar els manifestos en favor de la democr¨¤cia¡±. Era normal trobar-lo a Bocaccio, per¨°, tip de recepcions, preferia viure els ambients de la ciutat. Josep Maria Fonalleras (El Peri¨®dico, 22 febrer) subratlla el seu afany d¡¯entendre la cultura no solament com un calaix que es va omplint de coneixement i saviesa ¡°sin¨® com el pot d¡¯un joc de m¨¤gia d¡¯on surten serpentines de colors¡±. Una nota clamorosament discrepant. Juan Manuel de Prada (Abc, 22 febrer) no li perdona que amb El nom de la rosa, ¡°un pastitx¡±, fes una ¡°refutaci¨® pamflet¨¤ria de l¡¯ordre c¨°smic i hum¨¤ postulat pel cristianisme, aix¨ª com una caracteritzaci¨® de la hist¨°ria de l¡¯Esgl¨¨sia com una conspiraci¨® de br¨¨tols¡± (sic)?