Una altra cultura ¨¦s possible?

Deu mesos despr¨¦s de l¡¯arribada a l¡¯Ajuntament de Barcelona de l¡¯equip que lidera Ada Colau, les seves prioritats en l¡¯¨¤mbit de la cultura passen per un canvi radical en el funcionament de les institucions i centres municipals. La recepta: menys intervenci¨® p¨²blica i m¨¦s coresponsabilitat ciutadana amb una participaci¨® activa, proximitat al territori i sostenibilitat dels equipaments. Tot aix¨° per gestionar el 7% del pressupost municipal, que ¨¦s el que l¡¯Ajuntament destina a la cultura davant del 0,7% de la Generalitat. Pel cam¨ª, han desaparegut conceptes fins ara fonamentals, com ara la marca Barcelona i la projecci¨® internacional de la cultura de la ciutat. Un canvi de model que aborden Jaume Asens, tercer tinent d¡¯alcalde, i la comissionada de Cultura, Berta Sureda, en una llarga conversa amb EL PA?S. Tots dos adverteixen que es tracta d¡¯una transformaci¨® estructural i que, per aix¨° mateix, trigar¨¤ a prendre forma: no abans de mitjan 2017. Any en el qual, per exemple, l¡¯organitzaci¨® i el disseny dels continguts del Grec ja no els haur¨¤ de fer l¡¯Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). Sobre aquestes q¨¹estions, aquest diari ha convocat pol¨ªtics i experts del sector: Ferran Mascarell (exconseller de la Generalitat i exregidor de Cultura de l¡¯Ajuntament de Barcelona), Jaume Ciurana (regidor i tinent d¡¯alcalde de Cultura amb Xavier Trias), Jaume Collboni (regidor socialista del consistori), Josep Ramoneda (fil¨°sof i primer director del CCCB), Gemma Sendra (vicepresidenta del CoNCA), Artur Duart (gestor cultural i muse¨°leg) i Joan Maria Soler, vicepresident de la Federaci¨® d¡¯Associacions de Ve?ns (FAVB).

Quin ¨¦s el model cultural de l¡¯Ajuntament de Barcelona?

Jaume Asens i Berta Sureda defensen un model de democr¨¤cia cultural, en el qual el fonamental ¨¦s convertir els barcelonins de consumidors a emissors, agents actius i dissenyadors de la pol¨ªtica cultural. En aquest prop¨°sit, un dels seus reptes ¨¦s descentralitzar i aproximar la cultura als barris. No obstant aix¨°, en opini¨® de Jaume Ciurana el problema ¨¦s que ¡°no hi ha pol¨ªtica cultural des d¡¯un punt de vista ideol¨°gic i de fons, perqu¨¨ ha desaparegut del discurs de la ciutat i de les taules on es prenen les grans decisions, les pressupost¨¤ries¡±. El problema ¨¦s, insisteix, ¡°d¡¯origen, com demostra que no hi hagi una regidoria de Cultura¡±. Josep Ramoneda considera que ¨¦s dif¨ªcil tenir una opini¨®: ¡°Falta alg¨² que d¡¯una manera clara la representi. Fa la sensaci¨® d¡¯estar en interinitat i pendent de pactes de futur. Potser per aix¨° tot resulta conf¨²s¡±.

Jaume Collboni resumeix que, de moment, no passa de generalitats i vaguetats: ¡°Hem passat de quatre anys d¡¯un projecte cultural al servei de la ¡®causa¡¯, amb el Born i el Tricentenari com a nord, a un altre al qual, de moment, li falta definici¨®. El que preocupa ¨¦s que no parlin gens de la capitalitat cultural de Barcelona, aquesta vocaci¨® sembla que ha desaparegut¡±. ¡°De moment hi ha poca percepci¨®, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯enunciat d¡¯aproximar la cultura als barris i d¡¯apostar per la participaci¨®¡±, apunta Gemma Sendra, que afegeix que en els ¨²ltims anys s¡¯ha deixat de banda sectors culturals per ¡°falta de recursos i equips desdibuixats¡±. Ferran Mascarell, prudent, creu que ¡°encara estan en fase de construir la pol¨ªtica cultural¡±, tot i que avisa que no s¡¯ha de confondre ¡°m¨¨tode amb contingut¡±. Per a Joan Maria Soler, de la Federaci¨® d¡¯Associacions de Ve?ns de Barcelona (FAVB), de moment el que hi ha ¨¦s ¡°una pol¨ªtica de gestos interessant que demostra una tend¨¨ncia, per¨° l¡¯aposta cultural ¨¦s un cam¨ª llarg. No ¨¦s la cultura de l¡¯espectacle, sin¨® la din¨¤mica que sorgeixi dels barris i les entitats¡±. Artur Duart sost¨¦ que ¨¦s evident l¡¯inici d¡¯una nova etapa. No nom¨¦s perqu¨¨ hi ha un canvi pol¨ªtic al govern municipal, sin¨® perqu¨¨ el model ha evolucionat. ¡°Cal reflexionar imaginativament sobre les noves l¨ªnies de gesti¨®, interpretaci¨® i consum de la cultura. Segur que els nous gestors s¨®n conscients d¡¯aquestes necessitats i adequaran les seves prioritats a les noves tend¨¨ncies¡±, explica.

Per qu¨¨ hi ha la sensaci¨® de par¨¤lisi cultural?

Des de l¡¯Ajuntament defensen que ¡°qualsevol canvi de model porta un per¨ªode de transici¨®. Per exemple, els concursos [ja s¡¯han convocat els de la Virreina i Fabra Coats i es convocaran per a Museu Picasso, Grec, Mercat de les Flors, Born i Museu de les Cultures / Etnol¨°gic]tenen un preu: tot ¨¦s m¨¦s lent que si nomenes a dit¡±. Segons Sureda, ¡°l¡¯oposici¨® ha ajudat al fet que s¡¯instal¡¤li aquest discurs de par¨¤lisi; ha fet molt soroll, per¨° s¡¯estan fent coses. Precisament Ciurana reconeix que ¡°que no caur¨¤ en la temptaci¨® de dir que Barcelona est¨¤ paralitzada culturalment, perqu¨¨, per sort, bona part de l¡¯activitat no ¨¦s atribu?ble a l¡¯administraci¨®, per¨° l¡¯est¨ªmul, acompanyar els creadors i la ind¨²stria, s¡¯est¨¤ deixant de fer, i aix¨° em preocupa¡±. Duart ent¨¦n que en tots els pa?sos del nostre entorn la cultura institucional ¡°ha estat una v¨ªctima col¡¤lateral d¡¯aquesta crisi global. I Barcelona no n¡¯ha estat una excepci¨®. Els canvis en les seves ¨¤rees de gesti¨® s¨®n complexos. El m¨®n de la cultura ¨¦s un gran generador d¡¯expectatives. Per¨° tamb¨¦ ho pot ser de frustracions¡±.

Per Ramoneda la sensaci¨® de par¨¤lisi ¨¦s una realitat: ¡°Si sembla que l¡¯Ajuntament no t¨¦ iniciativa pol¨ªtica en el camp de la cultura, ¨¦s perqu¨¨ potser est¨¤ preparant coses o perqu¨¨ busca aliances. El que ¨¦s clar ¨¦s que no hi ha una emerg¨¨ncia concreta d¡¯estrat¨¨gies i idees¡±. La FAVB creu que, despr¨¦s de nou mesos, alguna cosa s¡¯hauria de comen?ar a notar. Sendra atribueix la falta d¡¯acci¨® ¡°que s¡¯est¨¤ treballant de portes endins¡±. I coincideix amb Mascarell a creure que aquest proc¨¦s de treball ¡°tard o d¡¯hora es coneixer¨¤¡±.

La cultura ¨¦s dependent de les institucions? S¡¯ha de promoure la cultura de proximitat?

Hi ha un sector que t¨¦ una percepci¨® d¡¯exc¨¦s de verticalitat i dirigisme de la cultura¡±, expliquen Asens i Sureda, que posen com a exemple de la no-intervenci¨® municipal q¨¹estions recents, com ara el pol¨¨mic poema de Dolors Miquel durant el lliurament dels Ciutat de Barcelona, o el projecte de Frederic Amat per a la fa?ana del Liceu, a l¡¯espera d¡¯informes t¨¨cnics. Per Sureda, la independ¨¨ncia cultural passa per ¡°trobar altres recursos que no siguin institucionals, creant una oficina d¡¯acompanyament als creadors i productors¡±. Despr¨¦s de negar que l¡¯ICUB s¡¯hagi dividit en dos (l¡¯¨¤rea de Mem¨°ria Hist¨°rica ¡ªen la qual hi ha equipaments com el Monestir de Pedralbes, el Born o el Muhba¡ª i la resta de centres) i afirmar que segueix amb la mateixa estructura que fins ara, afegeix que ¡°el que li toca a l¡¯ICUB ¨¦s ser intermediari i no destinar tots els recursos a l¡¯activitat pr¨°pia¡±. En posa un exemple: el Grec d¡¯aquest any ja est¨¤ tancat, i el 2017 el seu contingut el definir¨¤ ¡°alguna estructura jur¨ªdica que li doni independ¨¨ncia, tipus cooperativa, que sigui sostenible¡±.

Ramoneda considera que la cultura d¡¯una ciutat no ha de dependre de les institucions i que hauria de recolzar en un projecte educatiu potent i en una demanda cultural forta. ¡°Per¨° la demanda no existeix si no s¡¯estimula, i aix¨° ho ha de fer el poder p¨²blic¡±. A Ciurana l¡¯estranya que BCom¨² digui que hi ha una forta institucionalitzaci¨® cultural ¡°perqu¨¨, altrament, portaria a un sistema mercantilista de la cultura¡±. El pol¨ªtic defensa que ¡°perqu¨¨ la cultura ambicioni l¡¯excel¡¤l¨¨ncia, o l¡¯avantguarda, cal que la instituci¨® garanteixi el treball dels creadors al marge de la seva rendibilitat econ¨°mica. I, si no, ho far¨¤ el mercat i no sempre en pro de cultura i s¨ª d¡¯altres interessos¡±. Una idea semblant ¨¦s la que mant¨¦ Collboni, que afegeix: ¡°No s¡¯ha de confondre impuls de projectes i activitats que no serien rendibles amb dirigisme¡±. Una altra ferma defensora del suport p¨²blic ¨¦s Sendra: ¡°Per a les apostes que no s¨®n rendibles i per impulsar projectes d¡¯innovaci¨®, contemporanis i educatius. M¨¦s enll¨¤ d¡¯aix¨°, s¡¯ha de garantir la plena independ¨¨ncia dels centres, cosa que no passa ara, perqu¨¨ l¡¯Ajuntament t¨¦ un control absolut¡±. Pel que fa a la cultura de proximitat, Sendra afirma que s¨®n els centres culturals els que l¡¯han d¡¯exercir: ¡°Si el Macba est¨¤ a Ciutat Vella, ha de tenir aliances amb les entitats i, sobretot, els col¡¤lectius art¨ªstics¡±. Des de l¡¯¨°ptica dels ve?ns, la clau ¨¦s modificar el focus on es fa la cultura: ¡°Cal una gesti¨® molt m¨¦s descentralitzada i que tingui m¨¦s en compte els barris¡±. La proximitat ¨¦s important tamb¨¦ per a Duart, per¨° sense renunciar a la seva capacitat d¡¯internacionalitzar-se. No hi ha cultura sense persones, per¨° desgraciadament s¨ª que hi ha persones sense acc¨¦s a la cultura. Per acabar amb aix¨°, creu que s¡¯ha de superar l¡¯etern enfrontament entre la cultura institucional i la popular. Mascarell, per la seva banda, defensa que ¡°en termes generals hi ha molt poca depend¨¨ncia institucional de la cultura, m¨¦s aviat al rev¨¦s¡±. A m¨¦s, assegura que ¡°si alguna cosa ha caracteritzat significativament el model cultural de Barcelona ¨¦s que ¨¦s mixt, com demostra l¡¯ICUB o l¡¯ICEC, tots dos amb participaci¨® del sector. Barcelona ha estat pionera en participaci¨®¡±.

El model participatiu ¨¦s aplicable a Barcelona?

¡°N¡¯estem conven?ud¨ªssims. Ser¨¤ un proc¨¦s d¡¯assaig, error i, a m¨¦s, lent¡±, reconeix Sureda. Processos que per als gestors municipals no s¨®n un impediment per al bon funcionament cultural de la ciutat. ¡°Sumen, aporten i legitimen¡±, explica. ¡°I empoderen, ja que converteixen els barcelonins en un element actiu i comprom¨¨s, no passiu. Barcelona ¨¦s una de les ciutats punta de llan?a en implicaci¨® ciutadana. Els ciutadans no s¡¯han de veure com a enemics. Vull que m¡¯interpel¡¤lin i em pressionin¡±, repta Asens. Pel que fa a les ciutats que apliquen aquest model, Sureda nom¨¦s cita la Corunya i cap referent a Europa, tot limitant-se a recordar que l¡¯Agenda 21 [un document que descriu les directrius de desenvolupament cultural de les ciutats aprovat en el marc del F¨°rum de les Cultures de 2004] ¡°insta els governs locals a realitzar processos participatius¡±. I qui gestiona els processos? ¡°Hi ha un oficina t¨¨cnica que va canviant de personal segons el tema, per¨° sempre compta amb t¨¨cnics de l¡¯ICUB i personal extern del Pla de Cultura¡±, destaca Sureda.

La participaci¨® ser¨¤ positiva o no, segons els protocols de funcionament, en opini¨® de Ramoneda. ¡°Una gran capital ¨¦s compatible amb un model de gesti¨® de participaci¨®, per¨° l¡¯important ¨¦s saber com s¡¯executa, perqu¨¨ si les cartes estan marcades, no serveix¡±. En qualsevol cas, considera que s¨®n els directors dels centres els que han d¡¯assumir la responsabilitat i als qui se¡¯ls ha d¡¯exigir.

Segons Ciurana, ¡°els centres culturals i c¨ªvics tenen consells de participaci¨® des de fa temps, tamb¨¦ els museus. Per¨° una cosa ¨¦s que s¡¯ampli? el seu per¨ªmetre de participaci¨® i una altra ¡°que no estiguin clares les pol¨ªtiques. El proc¨¦s participatiu no pot ser excusa per no prendre decisions. I estem veient durant aquests mesos que la inefic¨¤cia i el desconeixement del que cal fer s¡¯amaga sota la bandera de la participaci¨®. Hi ha persones que estan en un lloc perqu¨¨ van ser escollides per prendre decisions, i aix¨° ¨¦s el que falla¡±. En termes semblants es manifesta Mascarell: ¡°Els processos participatius no s¨®n suficients. Les pol¨ªtiques culturals s¨®n tamb¨¦ a mitj¨¤ i llarg termini. Per aix¨° cal tenir programes, ideals i projectes. Si nom¨¦s hi ha ideals ¨¦s mala pol¨ªtica, antiga i populista¡±. Per Collboni, ¨¦s la mateixa indefinici¨® d¡¯objectius el que els porta a obrir processos participatius que ¡°de vegades es converteixen en una coartada per no fer res. L¡¯important ¨¦s tenir clares les prioritats i no anar als processos amb el full en blanc¡±.

Sendra ho resumeix aix¨ª: ¡°?s necessari tenir clar en quina lliga vols jugar. I Barcelona, en els ¨²ltims anys, no ha propiciat l¡¯impuls perqu¨¨ els grans centres culturals estiguin en la lliga internacional. Tenim grans equipaments i infraestructures culturals, per¨° no amb els continguts suficients i, a m¨¦s, no estan connectats amb els espais d¡¯avantguarda. La participaci¨® est¨¤ molt b¨¦, per¨° tampoc ha de ser un mantra¡±. Un rotund s¨ª ¨¦s la resposta de Duart, que est¨¤ conven?ut que la participaci¨® ¨¦s positiva per a la cultura i per a la ciutat. ¡°Cal superar un dels problemes end¨¨mics del m¨®n de la cultura: l¡¯exc¨¦s de zel en els seus ¨¤mbits de decisi¨® i la manca de participaci¨® procedent d¡¯¨¤mbits no considerats estrictament culturals".

Una participaci¨® a tots els nivells, no es pot convertir en un impedient, en un fre?

Per Ciurana, els processos no han de ser un impediment per a la cultura. ¡°El que reclamem ¨¦s que es prenguin decisions, que les apliquin i que no s¡¯amaguin darrere dels processos per no prendre decisions¡±. El pitjor per ell ¨¦s que ¡°si s¡¯instal¡¤la un model a la ciutat de Barcelona en qu¨¨ el creador o la ind¨²stria cultural no se senti acompanyat o compr¨¨s, ¨¦s evident que la creativitat pot canviar de lloc. Avui aqu¨ª, dem¨¤ a Berl¨ªn¡±. El que est¨¤ en perill, explica, ¡°¨¦s que la cultura sigui un signe d¡¯identitat de Barcelona¡±.

Collboni ent¨¦n que els qui haurien de ser els agents m¨¦s actius en la participaci¨® dels projectes i centres culturals s¨®n els creadors i el teixit industrial: ¡°Cal dissenyar pol¨ªtiques que enforteixin la ind¨²stria cultural i els creadors, perqu¨¨ sense ells no hi haur¨¤ consum cultural¡±. Segons l¡¯opini¨® de Ramoneda, perqu¨¨ funcioni un centre cultural cal un projecte i un responsable clar: ¡°A partir d¡¯aqu¨ª, es pot plantejar la participaci¨®, per¨° el primer ¨¦s el primer¡±. La FAVB admet que els processos de participaci¨® fan la gesti¨® m¨¦s lenta, ¡°per¨° no ha de frustrar les noves din¨¤miques¡±. Duart subratlla que, per norma general, es vol associar el concepte de ¡°participaci¨® amb la idea de caos, i aix¨° ¨¦s fals. La participaci¨® efectiva t¨¦ diversos nivells d¡¯implementaci¨®. Probablement no tots poden decidir la programaci¨® d¡¯un museu. Per¨° s¨ª que es poden generar espais comuns de di¨¤leg per debatre i incidir sobre la responsabilitat social de l¡¯equipament, els valors que representa i el seu futur¡±.

Una ciutat que ha fet de la cultura una de les seves marques, pot donar per tancat el seu mapa de centres culturals?

¡°Partint de la base que la resta de les administracions, Estat i Generalitat en percentatges iguals, s¡¯han anat retirant dels centres culturals compartits, des de l¡¯Ajuntament hem de fer nous esfor?os¡±, explica Asens. ¡°No ens neguem a fer nous equipaments, per¨° la prioritat ¨¦s que els que tenim funcionin; tot dep¨¨n dels pressupostos¡±, prossegueix. Malgrat aix¨°, se¡¯ls ha recriminat que una de les seves primeres mesures va ser anunciar la compra del Principal i l¡¯antiga Foneria de Canons, tots dos a la Rambla. ¡°Aqu¨ª hi va haver una cosa molt especial. S¨®n on s¨®n, i per evitar que no es converteixin en la seu d¡¯una gran cadena, cal recuperar espais, cal actuar¡±, assegura Sureda, que vol deixar clar, que ¡°no estem en contra d¡¯un museu de l¡¯arquitectura, per¨° construir ara un edifici nou potser seria una irresponsabilitat¡±. Ramoneda est¨¤ d¡¯acord que, en l¨ªnies generals, el mapa d¡¯equipaments culturals est¨¤ acabat, per¨° que en els continguts hi ha molt de camp: ¡°Cal millorar-los i potenciar-los i donar-los una autonomia real en tots els sentits, especialment del poder pol¨ªtic¡±. Per a Mascarell, en canvi, ¡°un projecte cultural d¡¯una ciutat no est¨¤ mai acabat. Mai. La idea de democratitzar els equipaments la comparteixo, per¨° una ciutat i capital l¨ªder no es pot donar mai per acabada, perqu¨¨ la ciutat no ¨¦s nom¨¦s una ciutat, sin¨® un projecte cultural¡±. Collboni est¨¤ d¡¯acord que ara cal parlar m¨¦s dels continguts, i no tant dels continents: ¡°Ara toca generar p¨²blics que vagin als llocs, i per aix¨° cal professionalitzar els creadors¡±. Sendra creu que l¡¯assignatura pendent s¨®n els projectes, ¡°que siguin innovadors, arriscats, d¡¯aposta contempor¨¤nia i d¡¯avantguarda, i crear xarxes internacionals d¡¯iniciatives, com ha fet en els ¨²ltims anys el Mercat de les Flors. Duart apunta que els actuals equipaments cal valorar-los pels seus resultats, especialment pels qualitatius, i per la seva vocaci¨® de servei p¨²blic. Una cosa inassumible sense una gesti¨® transparent, social i conscient que la cultura som (i la fem) entre tots. Un mapa que, quan sigui possible, pugui cr¨¦ixer en aquells ¨¤mbits en qu¨¨ es detectin noves necessitats. Ciurana nega que el mapa estigui acabat: ¡°Una ciutat que vulgui jugar a la primera divisi¨® culturalment no pot deixar de tenir l¡¯ambici¨® de cr¨¦ixer¡±.