Sobre el ¡®donanatge¡¯ i el masclisme fet gram¨¤tica

La indignaci¨® entre ling¨¹istes i gent de la lletra es propaga com un incendi enfurit davant de cada ocurr¨¨ncia ling¨¹¨ªstica procedent de l¡¯espectre ideol¨°gic de l¡¯esquerra. Al criticat i ridiculitzat femen¨ª cupaire s¡¯ha afegit aquests darrers dies un neologisme sortit del servei de premsa de l¡¯Ajuntament de Barcelona que flirteja amb el rid¨ªcul, en mirar de designar el que seria un homenatge a una dona amb el terme donanatge. Les cr¨ªtiques han fet tota la sang possible d¡¯una expressi¨® inventada que hem d¡¯acceptar que l¡¯erra en el registre, per¨° que dif¨ªcilment hauria estat tan atonyinada si hagu¨¦s aparegut en poesia o en ludollengua.

Sigui el donanatge un exc¨¦s o no, cal admetre la incomoditat que ha de comportar conviure sistem¨¤ticament amb un mascul¨ª plural que actu? com a g¨¨nere no marcat. Vull dir que aix¨° d¡¯haver de fer anar sempre el mascul¨ª encara que els homes siguin minoria en un grup deu ser una aut¨¨ntica nosa per a moltes parlantes (m¡¯invento el femen¨ª conscientment, suposo que per coher¨¨ncia amb l¡¯article), i fins a cert punt entenc els esfor?os per emprar f¨®rmules alternatives. De fet, jo mateix m¡¯he trobat amb dificultats comunicatives justament a causa d¡¯aquest ¨²s mascul¨ª gen¨¨ric, i he acabat emprant per¨ªfrasis rid¨ªcules per fer-me entendre.

L¡¯exemple real t¨¦ a veure amb la paraula pares. Si dic una frase de l¡¯estil ?els pares ens hem d¡¯implicar m¨¦s a l¡¯escola dels fills?, el mascul¨ª gen¨¨ric f¨¤cilment ens duu a pensar que la implicaci¨® reclamada amb l¡¯escola inclou pares i mares, en l¡¯¨²s que l¡¯angl¨¨s resol amb parents. I en canvi, en aquest cas concret, jo em referia nom¨¦s als pares (en angl¨¨s, fathers), en un plural que, en puritat gramatical, no hauria de generar ambig¨¹itats, tot i que igualment ning¨² hi cau. I acabes dient frases idiotes de l¡¯estil ?els pares homes o els pares pares ens hem d¡¯implicar m¨¦s a l¡¯escola dels fills?. Personalment agrair¨¦, doncs, l¡¯extensi¨® en l¡¯¨²s de l¡¯expressi¨® pares i mares a fi de poder recuperar el plural propi.

Els ling¨¹istes sempre addu?m, i amb tota la ra¨®, que la llengua va com va, que no l¡¯hem inventat nosaltres, i que si l¡¯estrat¨¨gia emprada per la mateixa llengua ¨¦s servir-se del mascul¨ª per al plural gen¨¨ric, doncs no hi podem fer res. Per¨° tamb¨¦ som molt de recordar que una llengua condensa un mode de veure el m¨®n, i per tant, ens agradi o no, d¡¯alguna manera haurem d¡¯acceptar que en aquesta formaci¨® del plural mascul¨ª gen¨¨ric alguna cosa hi ha de tenir a veure el sistema patriarcal dels ¨²ltims 5.000 anys, que poc o molt s¡¯ha incrustat en la llengua i ha acabat essent etimol¨°gic. No ¨¦s casual que patrimoni (riquesa, b¨¦ns, propietat...) vingui de pater, i, en canvi, matrimoni (casa, fam¨ªlia, fills...) vingui de mater.

No em sembla doncs gens forassenyat suposar que aquest ¨²s del mascul¨ª ¨¦s fruit d¡¯una cultura en qu¨¨ l¡¯home exerceix el control sobre la dona, ni pensar que aquest masclisme ha acabat gramaticalitzat i incorporat al que considerem un ¨²s normal i ling¨¹¨ªsticament correcte. I per b¨¦ que, com ha assenyalat recentment la ling¨¹ista Carme Junyent, perden el temps els qui creuen que canviant la llengua canvien el m¨®n, hem d¡¯admetre que el m¨®n est¨¤ canviant, i que aquests canvis, poc o molt, han de deixar la seva empremta en la llengua. Ni s¡¯han d¡¯aplicar receptes arbitr¨¤ries que forcin la gram¨¤tica i els registres, ni s¡¯han de posar objeccions filol¨°giques a canvis que s¡¯estan produint davant nostre mateix.

Potser cal arribar a un pacte interg¨¨neres que trobi solucions que no destrossin l¡¯idioma ni facin vergonya aliena. Per¨° tots moros o tots cristians, o totes mores o totes cristianes. Cada cop que hi ha una cat¨¤strofe ?causada per l¡¯acci¨® de l¡¯home?, o b¨¦ un incendi forestal ?provocat per la m¨¤ de l¡¯home?, em pregunto: i la dona qu¨¨?