¡°El p¨²blic de les llibreries ¨¦s infidel, per¨° aix¨° est¨¤ b¨¦¡±

Aquell 6 de mar? del 1996 era un dimecres, Garc¨ªa M¨¢rquez feia 69 anys i l'olor del vern¨ªs de la fusta a terra es feia notar, per¨° no plovia, que ¨¦s el gran enemic dels llibreters. ¡°Encara que feia tres dies que Aznar havia guanyat i ens vam dir ¡®Ens anir¨¤ b¨¦, serem un refugi intel¡¤lectual per al malestar¡¯¡±, recorden Marta Ramoneda (Olot, 1965) i Antonio Ram¨ªrez (Medell¨ªn, 1959) 20 anys despr¨¦s de la fundaci¨® a Barcelona de La Central, avui una de les grans llibreries de refer¨¨ncia a Espanya per la seva personalitat, amb sis establiments i 95 treballadors.

¡°Vam comen?ar amb poc espai i poca pasta¡±, fixen d'entrada: eren 160 metres quadrats en una part del carrer Mallorca ¡°d'aire parisenc, sense gaire comer?, per¨° ten¨ªem la idea que no necessit¨¤vem ser en una zona de pas, sin¨® convertir-nos en una destinaci¨®¡±. Gr¨¤cies a un pare putatiu, Oriol Serrano, de la distribu?dora Les Punxes, que va ser el gran inversor i el que va conv¨¨ncer Ram¨ªrez perqu¨¨ segu¨ªs en el gremi llibreter despr¨¦s de deixar tant ell com Ramoneda la llibreria Laie, els llavors tres socis (amb la parella hi havia Maribel Guirao) tenien les idees molt clares: ¡°Vol¨ªem una llibreria formalment molt cl¨¤ssica, amb prestatgeries molt cartesianes, negres; el terra, de fusta, i fins i tot el nom, companyia La Central, volia donar un aire artesanal¡±. Amb tot aix¨°, un risc coherent: ¡°No vol¨ªem best-sellers ni piles de llibres, busc¨¤vem potenciar t¨ªtols que passaven desapercebuts, intent¨¤vem aportar el valor de descobrir¡±. La raresa, accentuada: esperaven fer de La Central una llibreria especialitzada en assaig i filosofia; la literatura quedaria en un segon pla i la poesia no seria una secci¨® gaire potent. ¡°Ara ja no ¨¦s aix¨ª¡±, s'afanya a matisar l'eixerida Ramoneda: ¡°La gent s'ha acabat congregant pel que llavors no esper¨¤vem i ens hi adaptem¡±.

Vam passar de botiga especialitzada a especial¡±, resumeixen els fundadors, Marta Ramoneda i Antonio Ram¨ªrez

La idea no era tan esbojarrada: al final dels noranta la tesi imperant era que les llibreries s'haurien d'especialitzar per sobreviure davant del que llavors semblava la imparable implantaci¨® de les cadenes de llibreries. ¡°Quan vam comen?ar contrad¨¨iem la l¨°gica de les llibreries grans del moment, que proposaven una oferta immensa sota la premissa que aqu¨ª podrien trobar qualsevol llibre o b¨¦ sota el format de tot tipus de producte cultural que pot necessitar un consumidor jove i inquiet¡±. Aquest ¨²ltim model, tipus Fnac o Crisol, ¨¦s el que, segons el parer del bon analista Ram¨ªrez, ¡°es va carregar llibreries com la Francesa o Cinc d¡¯Oros, a m¨¦s de la impossibilitat de mantenir uns lloguers tan alts al centre comercial de la ciutat¡±. L'evoluci¨® dels temps ha estat tan radical que s¨®n ara les cadenes les que es troben al punt de mira: ¡°La for?a de compra globalitzadora que t¨¦ Amazon els va fer entrar en crisi a mitjan de la d¨¨cada passada i avui sembla que torna el factor hum¨¤, el consum personalitzat¡­ Nosaltres estem entre aquests dos models, per¨° m¨¦s tirant cap a la llibreria independent, de llibreria especialitzada hem passat a llibreria especial¡±.

Pel cam¨ª, no obstant aix¨°, han deixat alguna part del seu credo. Aix¨ª, quan van arrencar el 40% de la seva oferta era de llibres estrangers, en cinc idiomes diferents. ¡°Vol¨ªem recollir l'esperit de la Herder o la Francesa o la madrilenya Miessner, per mi de les millors d'Espanya a mitjan vuitanta¡±, enumera Ram¨ªrez. Avui, aquesta oferta pluriling¨¹e a La Central ha baixat al 25%. ¡°La culpa ¨¦s de Google: fins al 2003-2005 ¨¦rem una porta d'informaci¨®; vam ser realment bons en aix¨°; les p¨¤gines web van castigar aquesta opci¨®¡±, resumeix. ¡°Quan arribava un llibre demanat a l'Escola Francesa de Damasc la llibreria era una festa¡±, rememora Ramoneda; ¡°Amazon va acabar de donar el cop de gr¨¤cia¡±.

Venem productes simb¨°lics, que ajuden a construir vides; aquesta ¨¦s la clau

Pocs ho recorden, per¨° La Central no nom¨¦s venia llibres, sin¨® que tamb¨¦ els editava. ¡°Tot just un mes despr¨¦s de n¨¦ixer ja en vam treure un, de Juan Eduardo Cirlot, Las variaciones fonovisuales, en vam fer mil i en vam vendre 80; i m¨¦s tard, una col¡¤lecci¨® de llibrets d'art, una dotzena, que tamb¨¦ va ser una ru?na; aqu¨ª la Marta em va cridar a l'ordre i em va dir que no ens distragu¨¦ssim del nostre veritable ofici¡±. D'aquesta tirada editorial nom¨¦s ha quedat un diari que, des del 2012 i tres vegades l'any, ofereix un cat¨¤leg de recomanacions. S¨ª que han crescut els cursos de literatura o escriptura, nascuts per oferir una alternativa a les presentacions cl¨¤ssiques de llibres ¨C¡°que nom¨¦s mobilitzen quatre de l'editorial i un p¨²blic molt lligat a l'autor¡±¨C,?que des del 2008 s'han anat convertint en una font d'ingressos gr¨¤cies a una mitjana d'ocupaci¨® d'un 85%, ¡°i m¨¦s alta com m¨¦s elevat ¨¦s el nivell; ¨¦s p¨²blic minoritari per¨° que busca qualitat¡±, constata Ramoneda.

Per plasmar el retrat robot del client de La Central, Ram¨ªrez parla de ¡°diverses comunitats¡±: primer, d'uns pocs lectors, molt exigents, a qui no pots fallar, que recorren la llibreria de dalt a baix, que no necessiten ajuda i dels quals estudiem fins a l'¨²ltim gest sense dir-nos res, aprenem d'ells; com a m¨¤xim, parles amb un de pol¨ªtica nom¨¦s per veure quins t¨ªtols porta sota el bra?¡­ Potser en s¨®n cada vegada menys¡±. Una segona comunitat la conformen ¡°els desencantats de les universitats, gent a la qual la instituci¨®, culturalment, els ha girat l'esquena¡±, que oscil¡¤la ¡°entre els 30 i 40 anys¡± i que ¨¦s semblant al ¡°p¨²blic productor¡± del sector: s¨®n traductors, editors, escriptors o periodistes¡±, que ¡°fins i tot ens utilitzen per deixar-se enc¨¤rrecs entre ells¡± i que en els ¨²ltims anys ¡°compren menys per la crisi¡±. Completa el quadre ¡°gent de fora de Barcelona o d'Espanya fins i tot que no troba tot aix¨° en el seu lloc d'origen¡±.

Van comen?ar amb una oferta d¡¯un 40% de llibres en cinc lleng¨¹es estrangeres; Internet
ho ha deixat avui al 25%

Amb xifres d'entre el 20 i el 25% anual, La Central ha anar creixent: el 1998 van adquirir el pis de dalt i avui La Central de Mallorca ofereix uns 500 metres quadrats. El 2002 van entrar com a socis de Grup 62 a l'antiga capella de la Miseric¨°rdia: vuit mesos d'obres i un mili¨® d'euros es van traduir el 2003 en La Central del Raval; i el 2005 els van proposar portar les regnes de la llibreria del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid. ¡°No va ser fruit d'un pla, va ser una oportunitat; vist amb perspectiva, va ser molt atrevit¡±, admeten. Per¨° el 2005, Roberto Calasso escrivia en la premsa italiana que la millor llibreria del m¨®n existia, era a Barcelona i es deia La Central. I el zenit va arribar el 2011, el mateix any en qu¨¨ van acordar amb la italiana Feltrinelli una joint venture d'expansi¨® del seu model per diverses zones d'Espanya, que va culminar el 2012 amb l'obertura de La Central del Callao, a Madrid, la primera aqu¨ª de "car¨¤cter civil¡±, pr¨°pia, un reflex dels dos vaixells ins¨ªgnies de Barcelona: Mallorca i Raval.

Per¨° la crisi es va manifestar llavors en tota la seva virul¨¨ncia en el sector i el creixement es va quedar aqu¨ª. I no es reprendr¨¤ ¡°almenys fins al 2017¡±, apunta Ram¨ªrez. La conseq¨¹¨¨ncia va ser una certa frenada i de vuit establiments que va arribar a gestionar La Central, en bona part llibreries de centres culturals, que va requerir unes 130 persones en la seva estructura, s'ha passat a sis (seus de Mallorca, Raval i el Museu d'Hist¨°ria, a Barcelona; i Callao, Reina Sofia i la de la Fundaci¨® Mapfre, a Madrid) i s'ha estabilitzat la n¨°mina en 95 persones, una mica m¨¦s de la meitat, llibreters. ¡°La via d'expansi¨® per centres culturals l'hem deixat per centrar-nos en el nucli del negoci; en aix¨° d'altres com la Laie ho estan fent molt b¨¦¡±.

Per celebrar l¡¯efem¨¨ride preparen, a La Central del Raval, l¡¯ampliaci¨® de les aules i un jard¨ª per a la zona de la cafeteria

El model de llibreria La Central segueix ben viu a partir de generar una agradable experi¨¨ncia f¨ªsica de compra personal i intransferible. ¡°En el terreny digital no tenim res a fer; l'aposta va contra direcci¨®, en la trobada f¨ªsica, a crear ambients, espais sensibles, colors, aconseguir les mateixes raons per les quals alg¨² escull un bar: pel tracte dels cambrers, l'ambient, la m¨²sica¡­ doncs el mateix, amb llibres; nosaltres no podem ser una cadena: cada llibreria nostra ha de ser un prototip, per¨° han de tenir un aire semblant¡±. Per ajudar a crear aquesta experi¨¨ncia van sorgir les cafeteries restaurants i la venda de productes paraliteraris, com determinades llibretes, jocs intel¡¤lectuals, plomes¡­ ¡°Sempre que siguin productes coherents segueixen sent un complement: una introducci¨® equivocada pot tenir efectes devastadors, com s'ha vist en algunes cadenes d'Alemanya, per exemple, per evitar la caiguda en la venda de llibres¡­ En el nostre cas, s¨®n el 15% de les vendes¡±, quantifica Ram¨ªrez.

Ni ell ni Ramoneda tenen por del fet que a Barcelona floreixin llibreries d'autor (Calders, La Impossible, Nollegiu¡­) que s'assemblen una mica a La Central: ¡°Tant de bo ens copiessin el model; el p¨²blic de llibreries ¨¦s infidel, passeja per unes i altres¡­ Per¨° aix¨° est¨¤ b¨¦, i si creem un cl¨²ster, millor. Barcelona t¨¦ certa tradici¨® d'escola de llibreters: aqu¨ª hi ha la Laie, l'Alta?r¡­¡±, citen. I en aquesta l¨ªnia, demanarien m¨¦s suport municipal per trencar la uniformitat comercial que s'imposa per la globalitzaci¨®. ¡°A Barcelona hi tenen cabuda encara un parell de grans esdeveniments literaris, per¨° haurien de facilitar la creaci¨® de comer?os creatius com galeries, determinada gastronomia o apostes de roba¡­ Aix¨° ens ajuda a crear un determinat clima i el nostre sector no necessita tant subvencions com permetre que hi intervinguem directament els que ja som aqu¨ª, facilitant la cessi¨® de l'espai p¨²blic i, en canvi, eximint parcialment d'impostos, com l'IBI¡­ I que les biblioteques p¨²bliques fixin un percentatge de les seves compres per a llibreries de proximitat¡±.

Ramoneda i Ram¨ªrez diuen d'ells mateixos: ¡°Ja no som La Central; aix¨° va ser aix¨ª fins fa uns 10 anys; ara som tamb¨¦ els nostres clients i, sobretot, la gent que treballa amb nosaltres, ens han canviat molt; ara tenim c¨°mic, novel¡¤la il¡¤lustrada i provem coses que ens suggereixen¡±. Hi ha amb ells uns principis compartits, amb una sola premissa: ¡°Entendre que venem productes simb¨°lics, que ajuden a construir vides¡±; i aix¨ª comencen a passar el testimoni, ¡°ho anem fent¡±, admeten amb discreci¨® i veu baixa, de la mateixa manera com anuncien que celebraran aquestes dues d¨¨cades: preparen, a La Central del Raval, l'ampliaci¨® de les aules i un jard¨ª per a la zona de la cafeteria. Aquest dia tampoc hauria de ploure.