Caputxinada: tancats per for?a

"El 9 de mar? de 1966 es va celebrar (al convent dels Caputxins de Sarri¨¤) una reuni¨® de catedr¨¤tics i estudiants sense autoritzaci¨® governativa i la for?a p¨²blica va encerclar el convent i les possibles sortides, tot comunicant al prior de l¡¯orde la suspensi¨® de la reuni¨®. No varen sortir els reunits en les hores seg¨¹ents i el mat¨ª del dia 11, executant ordres superiors, la for?a va entrar al local per tal de desallotjar-los¡±. Aquests s¨®n els fets de la Caputxinada, narrats pel Tribunal Suprem. Cal afegir-hi els assistents. Els convidats (professors i intel¡¤lectuals) van ser 33; els estudiants, no se sabr¨¤ mai amb precisi¨®. La policia va retenir els carnets de 358 nois i 77 noies. En total: 435. Per¨° hi va haver un grup amb problemes pel servei militar que va marxar el primer dia saltant la tanca que separava el convent del Liceu Franc¨¨s. Algunes fonts parlen de 21 casos. Tamb¨¦ hi va haver un estudiant molt jove que, quan el va parar la policia, va dir: ¡°Jo no tinc carnet, per¨° el senyor Creix em coneix¡±. ¡°Ah, s¨ª?¡±, va replicar el policia. ¡°S¨ª, em va detenir fa 15 dies¡±.

El 9 de mar? de 1966, a primera hora de la tarda, uns 450 universitaris van entrar a la sala d¡¯actes del convent dels Caputxins de Sarri¨¤. Sabien el que feien. Eren gent pol¨ªticament conscienciada, la major part delegats de curs i simpatitzants o militants del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Pretenien fundar el Sindicat Democr¨¤tic d¡¯Estudiants Universitaris de Barcelona (SDEUB), despr¨¦s de setmanes d¡¯haver debatut a les facultats tant els estatuts del futur sindicat com un document, el Manifest per una universitat democr¨¤tica, redactat en bona part pel fil¨°sof Manuel Sacrist¨¢n, que era tamb¨¦ al convent. Aquell curs ja no era a la universitat, que no li va renovar el contracte.

Fundar un sindicat estudiantil pot semblar avui una cosa f¨¤cil i innocent. No ho era el 1966. Ja hi havia el SEU (Sindicato Espa?ol Universitario), oficial i obligatori. Els seus primers nivells eren electes, per¨° els dirigents eren nomenats des d¡¯inst¨¤ncies governamentals.

Hi ha dos relats autobiogr¨¤fics vibrants d¡¯aquells fets escrits per estudiants. Un ¨¦s de Montserrat Roig, i es va publicar 10 anys m¨¦s tard a Triunfo. L¡¯altre, de Francisco Fern¨¢ndez Buey, per a la revista Hispania nova. Tots dos inclouen la mateixa afirmaci¨®, que all¨° no era una tancada: ¡°Ens varen tancar¡±. Falta el subjecte: la policia. Els estudiants no pretenien tancar-se, sin¨® aprovar els documents que donarien vida a la nova organitzaci¨® sindical. Joan Botam, que era el provincial dels caputxins, ho explica: ¡°Els estudiants acceptaven sortir i donar el seu nom, per¨° la policia exigia el carnet, i aix¨° era il¡¤legal. No ho varen admetre i jo els vaig dir: ¡®A partir d¡¯aquest moment sou els nostres hostes¡¯. All¨ª va comen?ar realment la Caputxinada¡±. I tamb¨¦ el seu ress¨°: si la policia els hagu¨¦s deixat sortir, la repercussi¨® hauria estat menor.

La policia sabia que els estudiants tenien la intenci¨® de fer l¡¯assemblea constituent, per¨° ignorava on. El lloc nom¨¦s el coneixien unes 20 persones, que van convocar els delegats de facultats i escoles a llocs diversos de Barcelona. El catedr¨¤tic de Filosofia del Dret Juan Ram¨®n Capella recorda que ell mateix va organitzar la trobada dels delegats de Dret i Econ¨°miques en un bar, La Bodeguilla, al passatge Marimon. La policia va optar per seguir els delegats m¨¦s coneguts, de manera que aviat va descobrir on es feia la trobada.

S¡¯ha arribat a dir que seguien tamb¨¦ el Mercedes del pintor Antoni T¨¤pies. No ¨¦s cert. T¨¤pies va fer servir el cotxe per dur-hi dues personalitats: Salvador Espriu i Jordi Rubi¨® i Balaguer. Al vehicle hi anava una quarta persona, que els va indicar l¡¯adre?a exacta, Xavier Folch, llavors un jove professor d¡¯Econ¨°miques.

Les forces policials franquistes eren for?a destraleres. Ni ho sabien tot, ni entenien algunes de les coses que sabien, ni l¡¯efic¨¤cia era el seu fort. Tot i que volien impedir l¡¯assemblea, la presa de decisions, una vegada conegut el lloc de la reuni¨®, va suposar ben b¨¦ una hora. Quan van reaccionar, els estudiants ja eren dins, i els documents, pr¨¤cticament aprovats per unanimitat. Tamb¨¦ havien entrat els convidats, que esperaven a la casa de l¡¯advocat i escriptor Maurici Serrahima, situada molt a prop del convent.

Aquells estudiants volien una universitat democr¨¤tica en una societat democr¨¤tica. I ho volien perqu¨¨ no tenien cap de les dues coses. Exigien poder ¡°organitzar activitats culturals¡±, recordava Fern¨¢ndez Buey, com ara ¡°representacions d¡¯obres de Sartre, lectures de poetes representatius de la cultura republicana a Espanya, pel¡¤l¨ªcules com Viridiana¡±, que no es podia veure. El sindicat negociava coses tan prosaiques, per¨° ¨²tils, com una rebaixa als autobusos urbans per a estudiants, explica Pau Verri¨¦, que estudiava Enginyeria i militava al PSUC.

Les assemblees fetes durant tot aquell curs a les facultats reclamaven un sindicat lliure i, tamb¨¦, el retorn a les aules de Manuel Sacrist¨¢n i de diversos professors expulsats de la Universitat de Madrid, Jos¨¦ Luis L¨®pez Aranguren, Enrique Tierno Galv¨¢n i Agust¨ªn Garc¨ªa Calvo. Tamb¨¦ el de Jos¨¦ Mar¨ªa Valverde, que va dimitir en solidaritat. Garc¨ªa Calvo, per cert, va ser a la Caputxinada.

Aquell curs era rector de la Universitat de Barcelona Francisco Garc¨ªa Valdecasas, intolerant de mena. Va obrir centenars d¡¯expedients a estudiants i professors i va ser el responsable directe de la sortida de Sacrist¨¢n de la Universitat. Com que altres professors de Filosofia van rebutjar substituir-lo, va aconseguir que ho fes Francisco Canals, un tomista ultramunt¨¤ conven?ut que quasi tothom era comunista. El primer dia de classe, els estudiants el van escridassar. Ell va posar els bra?os en creu i els va dir: ¡°A Crist tamb¨¦ el van crucificar¡±. Sorprenentment, no creia que Crist fos comunista.

La repressi¨® no era suau. Aix¨ª ho explicava Fern¨¢ndez Buey: ¡°La majoria dels delegats del SDEUB ja hav¨ªem passat per la Model tres o quatre vegades i ten¨ªem oberts diversos sumaris al Tribunal d¡¯Ordre P¨²blic (TOP) per desafecci¨® a la dictadura i altres c¨¤rrecs¡±. Per si de cas, els delegats van ser expulsats de la universitat per tres o quatre anys i la majoria de nois van acabar fent el servei militar a ?frica.

Tamb¨¦ van ser expulsats 69 professors. La justificaci¨®, explica Folch, no va ser tant per la pres¨¨ncia d¡¯alguns a la mateixa Caputxinada com per haver signat molts d¡¯ells, posteriorment, un manifest de protesta per l¡¯entrada de la policia al convent.

Poca conya! El r¨¨gim sabia que all¨° era l¡¯inici d¡¯un moviment que sotragava els seus fonaments i no estava disposat a consentir-ho. I on no arribava l¡¯efic¨¤cia ho feia la for?a. Es van excedir (deliberadament) amb un dels detinguts: Joaquim Boix. El van atonyinar de valent. El resultat va ser una segona resposta al r¨¨gim: la manifestaci¨® de protesta d¡¯un centenar de sacerdots l¡¯11 de maig. Quedava clar que una part de l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica comen?ava a donar l¡¯esquena a la dictadura. No la jerarquia, per¨° s¨ª les bases.

El r¨¨gim s¡¯esquerdava, per¨° els policies que van dur a terme els interrogatoris tenien un sentit molt personalitzat de la hist¨°ria. M¨¦s que el context, estaven interessats en les q¨¹estions personals: les trames d¡¯amor i de sexe que hi pogu¨¦s haver hagut dins el convent. El que m¨¦s els preocupava era que all¨¤ hi havia hagut, de nit!, nois i noies junts. V¨¦s a saber qu¨¨ devien fer! I no es van conformar amb imaginar-ho: els ho van preguntar. A tots. Les conclusions devien de ser espaterrants.

Es va llegir un editorial del diari Arriba a la televisi¨® p¨²blica (l¡¯¨²nica que hi havia) i a Radio Nacional. Parlava de l¡¯¡°espuri matrimoni d¡¯un grup heterogeni de revoltosos¡± i qualificava d¡¯indignant que ¡°les t¨¨rboles incitacions a l¡¯avortament puguin produir-se en un convent¡±. Ni una paraula sobre les confer¨¨ncies que va fer Rubi¨® i Balaguer sobre els joglars i la poesia trobadoresca.

Rubi¨® era llavors un home de 79 anys, hereu del catalanisme republic¨¤, i la seva assist¨¨ncia va resultar impactant per als estudiants. Tamb¨¦ per als professors i convidats. Espriu va transmetre la seva admiraci¨® per Rubi¨® a Folch quan el va anar a buscar amb T¨¤pies. I T¨¤pies, a les seves mem¨°ries, assenyala que la pres¨¨ncia de Rubi¨® feia que sent¨ªs al darrere el poble de Catalunya. Andreu Mas-Colell, estudiant i dirigent del PSUC, tamb¨¦ va queda impressionat per la figura de Rubi¨®.

Algunes de les persones afectes a la dictadura que s¡¯estimaven Rubi¨® van moure¡¯s per tal d¡¯aconseguir que se¡¯l deix¨¦s sortir sense repres¨¤lies, juntament amb Espriu, de salut feble. Mart¨ª de Riquer va parlar amb el comissari Antonio Juan Creix, que, finament, hi va accedir: ¡°D¡¯acord, que surtin el vell i el poeta¡±, va dir. De fet, hi havia altres poetes, per¨° no estaven malalts. Mart¨ª de Riquer va ser autoritzat a entrar al convent i a parlar amb els tancats. Tant Rubi¨® com Espriu es van negar a sortir: o tots o ning¨². Mart¨ª de Riquer no va saber com seguir, per¨° va tenir un gest que volia ser solidari: va donar a Rubi¨® la seva pipa i el tabac que duia.

Com que all¨° no havia de ser una tancada, la gent no anava preparada. No duien ni tabac, i el caputxins no tenien un rebost que permet¨¦s alimentar prop de 500 boques durant tres dies. I la policia no va deixar entrar ni sortir persones ni queviures i va tallar el tel¨¨fon, a m¨¦s de controlar el correu. Els estudiants del Liceu Franc¨¨s van llan?ar per damunt la t¨¤pia entrepans i paquets de tabac, i els frares van racionar i repartir el que els quedava com van poder.

A l¡¯exterior hi havia grups de suport, instal¡¤lats al despatx de l¡¯advocat Salvador Casanovas i a casa de l¡¯inquiet Pere Portabella. Un grup gestionava els aspectes legals. Disposaven d¡¯una r¨¤dio que captava les freq¨¹¨¨ncies policials; aix¨ª van saber que el ministre de la Governaci¨®, Camilo Alonso Vega, va donar l¡¯ordre de desallotjament, rebuda directament de Franco. L¡¯altre grup, en general vinculat al PSUC, tramava el que podia. Entre d¡¯altres coses, projectava enviar aliments a l¡¯interior del convent. Tenien dos projectes: un, utilitzar una avioneta per deixar caure provisions a l¡¯hort dels caputxins, tot aprofitant que un estudiant tenia acc¨¦s a l¡¯aer¨°drom de Sabadell; i l¡¯altre, subornar el conductor d¡¯una grua que treballava en una obra propera per tal de fer arribar els aliments als tancats. La intervenci¨® de la policia, a migdia del divendres dia 11, va fer in¨²tils els esfor?os imaginatius.

La Caputxinada va tenir continu?tat: la Taula Rodona Democr¨¤tica, primer organisme unitari contra la dictadura. I tamb¨¦ un seguit de cartes, en bona part plenes d¡¯insults, als caputxins. Cap d¡¯elles va tenir la for?a del que va dir Rubi¨® als estudiants poc abans de ser desallotjats per la policia: ¡°M¡¯heu tornat l¡¯esperan?a¡±.