Qu¨¨ se n¡¯ha fet, de la Bullipedia?

Ferran Adri¨¤, acompanyat dels millors cuiners d'Espanya, presentava el mar? del 2013 el seu projecte m¨¦s ambici¨®s, la Bullipedia. Adri¨¤ va calcular aleshores que aquesta enciclop¨¨dia digital de la gastronomia veuria la llum el gener del 2016. Qu¨¨ se n'ha fet de la Bullipedia? Qu¨¨ fan a elBulliLab de Ferran Adri¨¤? ¡°El New York Times va ser aqu¨ª quatre dies i no va aconseguir explicar-ho b¨¦¡±, adverteix Adri¨¤. La culpa, diu Adri¨¤, no ¨¦s de cap diari sin¨® de la complexitat de la cosa. ¡°A vegades tampoc ho entenem nosaltres¡±, ironitza. Per¨° la Bullipedia ¨¦s all¨¤, a l'antiga nau industrial del carrer de M¨¨xic de Barcelona, reconvertida en oficines i on fins a 70 persones recullen dades i dissenyen esquemes de les maneres d¡¯explicar, des de totes les vessants possibles, qu¨¨ hi ha darrere d'un esp¨¤rrec o de l'alf¨¤brega. ¡°Volem obrir les portes perqu¨¨ ara estem en condicions d'explicar-nos b¨¦¡±, anuncia el rei Mides de la cuina.

Adri¨¤ reitera que la Bullipedia ara nom¨¦s ¨¦s una part del que fan a elBulliLab: ¡°No vam valorar la complexitat del que inici¨¤vem¡±. Qu¨¨ fan a elBulliLab? Desenvolupar un esquema que es pugui aplicar a qualsevol disciplina de coneixement, a qualsevol producte, per explicar cadascun dels processos que estan implicats en la seva creaci¨®, reproducci¨®, comunicaci¨®, comercialitzaci¨®, fabricaci¨®, infraestructures, gesti¨®, control i experi¨¨ncia. La columna vertebral del projecte es diu Sapiens; aquest ¨¦s un mapa ple de m¨°duls, c¨¤psules, seq¨¹¨¨ncies i probabilitats de connexi¨® entre si que han d'explicar cadascun dels processos esmentats abans. ¡°Volem explicar la nostra disciplina ¡ªla gastronomia¡ª, des dels inicis¡±, diu David L¨®pez, responsable tecnol¨°gic d'elBulliLab. En paper, davant dels murals que identifiquen com es desenvolupa cada proc¨¦s, no s'ent¨¦n gaireb¨¦ res. L¨®pez confirma que poca gent pot desxifrar-ho: ell, Eugeni de Diego ¡ªresponsable creatiu¡ª i Adri¨¤. Nom¨¦s ¨¦s Adri¨¤ qui pot explicar cada c¨¤psula, un dels apartat dels centenars que hi ha a cada mapa.

La millor manera d'entendre el que fan ¨¦s a partir d'exemples. En una rampa exterior d'acc¨¦s, dels camions que abans carregaven material de la nau on hi ha elBulliLab, s'amunteguen cartells amb esborranys del work in progress. Hi ha un exemple de l'esquema concret del proc¨¦s de creaci¨® aplicat al Guernica que ¨¦s molt il¡¤lustratiu. A elBulliLab estan aplicant el proc¨¦s creatiu de Sapiens al fabricant de xampany Dom P¨¦rignon i al caf¨¨ amb Lavazza, els dos patrocinadors d'elBulliLab. Tamb¨¦ s'est¨¤ estudiant a Telef¨®nica i a la multinacional de mobiliari de bany Roca. Aix¨ª mateix, l'escola Elisava est¨¤ investigant el proc¨¦s creatiu del disseny amb el sistema de Sapiens. Durant la visita d'EL PA?S a elBulliLab, Adri¨¤ entra i surt d'una reuni¨® amb un grup de joves que volen aplicar el proc¨¦s de gesti¨® de Sapiens per engegar el seu futur restaurant. El treball que fan est¨¤ vinculat a l'apadrinament de CaixaBank, que ofereix a aquests futurs empresaris l¡¯aplicaci¨® dels m¨¨todes d'elBulliLab i el finan?ament per al seu projecte.

A mitjans d'abril s'estrenar¨¤ un projecte d'elBulliLab amb Disney. A partir de llibres i una plataforma d'Internet, Adri¨¤ explicar¨¤ tot all¨° que envolta la cuina seguint l'esquema desenvolupat a elBulliLab: ¡°El projecte amb Disney ¨¦s el Sapiens de les fam¨ªlies¡±. A finals del 2016 es publicaran els primers documents de la Bullipedia: seran 12 llibres en edicions limitades de 50 exemplars, amb voluntat enciclop¨¨dica, que explicaran processos concrets de la gastronomia i cap¨ªtols hist¨°rics d'aquesta. La Bullipedia tindr¨¤ altres formats que aniran apareixent en comptagotes; els usuaris pagaran per productes i cap¨ªtols concrets del contingut i que es trobaran al web, als cursos per a escoles universit¨¤ries, a les aplicacions especialitzades ¡ªper exemple en un producte culinari¡ª i al Seaurching. El Seaurching ¨¦s una combinaci¨® de les paraules en angl¨¨s searching ¡ª¡®buscar¡¯¡ª i sea urchin ¡ª¡®eri?¨® de mar¡¯¡ª. L'usuari del Seaurching consultar¨¤ un apartat concret de la Bullipedia a partir d'un m¨¨tode de cerca progressiva, semblant als hipervincles d'un text de la Viquip¨¨dia, que porten el lector a altres entrades. La Viquip¨¨dia ¨¦s un dels referents per al desenvolupament de la Bullipedia. ¡°Des que va sorgir la idea de la Viquip¨¨dia fins que es va materialitzar, van passar 10 anys. Ens demanen que aportem resultats d¡¯un any per l'altre, i no pot ser¡±, afirma Adri¨¤.

Per elBulliLab han passat desenes d'estudiants de m¨²ltiples especialitats. El laboratori d'Adri¨¤ t¨¦ acords subscrits amb diferents universitats espanyoles per oferir beques de formaci¨®. Els estudiants que s¡¯ha consultat per a aquest reportatge coincideixen que la seva estada a ElBulliLab ha estat interessant i profitosa, per¨° que no entenien cap a on va tot plegat. Fer recerca sobre l'esp¨¤rrec blanc, el tom¨¤quet o els canelons de Nadal ¨¦s interessant, per¨° pot ser desconcertant si no comprens l'objectiu del conjunt.

L'equip m¨¦s proper a Adri¨¤, professionals com L¨®pez o De Diego, s¨®n fidels d'anys de treball a El Bulli. Per donar cos acad¨¨mic a la seva feina, la fundaci¨® d'El Bulli tamb¨¦ disposa d¡¯assessors com l'enginyer Israel Ruiz, vicepresident de la universitat nord-americana MIT, el publicista Toni Segarra i el comissari d'art Vicent Todol¨ª. Adri¨¤ apunta que el primer any i mig despr¨¦s de llen?ar la Bullipedia va ser una etapa d'esborrany. La materialitzaci¨® comen?a ara, per¨° no vol presses. Diu que ha apr¨¨s dels errors de crear expectatives. La seva visi¨® requereix temps.