Moss¨¨n Ballar¨ªn, ¡®in memoriam¡¯

Josep Maria Ballar¨ªn i Monset, capell¨¤ i escriptor. Va n¨¦ixer a Barcelona l'any 1920. Esclatava la guerra de 1936 a 1939, tot just acabat el batxillerat als escolapis: despr¨¦s de viure les malvestats de la rereguarda, ¨¦s cridat a files amb la Lleva del Biber¨® i enviat al front. Els del seu coll havien de perdre la guerra del desastre nacional, b¨¦ per catalans o b¨¦ per cat¨°lics (qui sap si per totes dues coses), i de cap manera l¡¯haurien guanyat mai del tot, per les mateixes raons. Un cop perduda la guerra que li prendr¨¤ el pare i la germana, passa al camp de concentraci¨® de Zamora, on se li diagnostica una tuberculosi que l'envia a Matadepera a passar una convalesc¨¨ncia de sis anys (malgrat que li donaven mesos de vida). Entra a l'oratori dels felipons amb 26 anys, recau t¨ªsic i passa al Seminari de Solsona, del qual ser¨¤ director, fins que el 1958 ¨¦s episcopalment (per Taranc¨®n) "relegat" a capell¨¤ de Santa Maria de Queralt, on reorienta la seva tasca pastoral i comen?a a escriure. Al cap dels anys tamb¨¦ surt a la tele. Aquestes activitats, juntament amb la seva bonhomia proverbial i la inspiraci¨® activa de moviments cristians d'abast nacional, contribueixen a la popularitat del santuari m¨¦s enll¨¤ de la fervor dels berguedans, que finalment se li recompensa el 1993, quan de nou un bisbe, aquest cop company de pupitre (Deig), el ¡°prejubila¡± amb l'esperan?a que fugi a amagar-se entre els molts amics bons que t¨¦ a Barcelona, que promouen, en desgreuge, la imposici¨® de la Creu de Sant Jordi. Contra el que s'esperava, pren el c¨¤rrec de vicari del seu amic el rector de les parr¨°quies de G¨®sol, l¡¯hom¨¨ric i madridista Mn. Anglarill, on ¨¦s acollit amb una simpatia popular que arriba a la concessi¨® de la Medalla del Pedraforca; tamb¨¦ posen el seu nom al carrer de la casa on viu, adoptat per domna Em¨ªlia Serra, a qui mai no l'hi agrairem prou.

Promotor del primer Curs d'Estiu del GEN i ¨¤nima del Grup, tampoc no agrairem mai prou que no hagi fallat ni un sol curs i que hagi vingut a fer-nos classe i, sobretot, a acompanyar-nos i a dir-hi misses amb sermons de mem¨°ria immortal i sota la m¨¤xima aquella de les faldilles (ja ho sabeu, els sermons han de ser com les faldilles: curts i que ensenyin). Aquells sermons, aquelles xerrades, aquelles sobretaules llargues van formar una muni¨® de gent, m¨¦s que no pas moltes classes magistrals, i ens van encaminar per lectures que ens acompanyaran tota la vida, Saint Exup¨¦ry, Mann, Guaresci, Peguy, Bernanos, Chesterton i tants d¡¯altres, que, llegits al pas dels seus consells i les notes de lectura, han esdevingut una mena de ¡°germans grans¡±. Passa de la quarantena de llibres, publica a l¡¯Avui des que es va fundar i cada dia, sens falta, fins i tot dictant-los des del llit de l¡¯hospital, els seus Degotalls* proverbials a El Mat¨ª Digital. Parlant de llibres: Moss¨¨n Tronxo, evidentment (m¨¦s de 100.000 exemplars, no s¨¦ quantes reedicions), per¨° sobretot Francesco i La par¨¤bola dels retorns (opini¨® personal, cada ballarin¨°leg t¨¦ les seves prefer¨¨ncies).

Preocupat sempre perqu¨¨ els llibres, com les aparicions als mitjans, no s¨®n res m¨¦s que part d¡¯una tasca d¡¯apostolat, malgrat una cultura vast¨ªssima, poliglota i refinad¨ªssima, s¡¯esfor?a a ser planer i aix¨° equivoca els que l¡¯equiparen al personatge de la seva novel¡¤la. Com equivoca els que des de l¡¯esperit anticlerical el volen heterodox i fan anar all¨° de ¡°si tots els capellans fossin aix¨ª...¡±. Miri, si tots els capellans fossin aix¨ª, vost¨¨ continuaria sent un menjacapellans... amb un argumentet menys. Deixem-ho clar: Catalunya i els Pa?sos Catalans perden un patriota que els volia lliures, i un bon home, un home de pau i de conc¨°rdia, i l¡¯Esgl¨¦sia que camina a Catalunya perd un bon sacerdot que ha predicat, sobretot, la Miseric¨°rdia i les seves obres (sobretot a trav¨¦s de les Obres de Miseric¨°rdia ¨¦s com es reconeix la Miseric¨°rdia), abans que Francesc ¡ªuna elecci¨® que va celebrar entusi¨¤sticament¡ª la incardin¨¦s en el nucli de l¡¯acci¨® que ens proposa. Recordar¨¦ sempre la frase: ¡°Aquest Papa jesu?ta ¨¦s extraordinari! Mena l¡¯Esgl¨¦sia cap al cristianisme!" Ara aneu a cercar-li l¡¯heterod¨°xia.

Partidari de la llibertat, com dic, volia que els pobles fossin lliures. I va fer tot el que va poder perqu¨¨ fos aix¨ª, fins i tot tancar llistes independentistes, fins i tot tapar-se el nas per votar segons qu¨¨ i segons qui. Com tants dels que prioritzen la llibertat per sobre de determinades revolucions. L¡¯endem¨¤ del 20D de l¡¯any passat em trucava: ¡°Capi! Si t¡¯han escollit diputat ara penso que potser s¨ª que ho veur¨¦, hahaha!¡± (noteu el doble sentit). Avui lamento que no ser¨¤ aix¨ª. Avui celebro que tenim un amic m¨¦s al cel per a qui fer-ho possible. Donec perficiam, moss¨¨n! ...i que la llum eterna us il¡¤lumini.

Joan Capdevila i Esteve, ex-secretari general del GEN. Director fundador del Mat¨ª Digital. Diputat a Corts per ERC.