Xavier Albert¨ª: ¡°No som presoners d¡¯una trampa arquitect¨°nica¡±

Accedint per la porta dels artistes i el personal al recinte del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) em trobo als jardins amb una escena ins¨°lita: una t¨®rtora incapa? de volar s¡¯arrossega per la gespa mentre una altra tracta de protegir-la. Em quedo una estona presenciant el drama i pensant de quina manera pot ser aix¨° una met¨¤fora d¡¯un teatre nacional, i gaireb¨¦ se¡¯m passa l¡¯hora de l¡¯entrevista amb Xavier Albert¨ª, director del TNC. Albert¨ª (Lloret de Mar, 1962) em rep al seu ampli despatx situat a la planta alta de l¡¯edifici i dominat per un piano de cua. El toca sovint.

Pregunta. Per anar directes al gra, ?el seu El professor Bernhardi, de Schnitzler, una obra seriosa com n¡¯hi ha poques, amb debat social i pol¨ªtic, ha compensat la programaci¨® d¡¯aquest festiu El somni d¡¯una nit d¡¯estiu que el va precedir? Hi ha hagut gent, entre ells el nou conseller de Cultura que trobaven impropi del Teatre Nacional produir i posar en escena un musical dirigit per ?ngel Ll¨¤cer.

Resposta. He explicat els motius de la programaci¨® d¡¯aquest espectacle amb tots els ets i uts. Crec que un dels objectius essencials del TNC ¨¦s apostar per la creaci¨® de nous p¨²blics i baixar l¡¯edat mitjana dels espectadors. A aix¨° servia molt b¨¦ aquest Shakespeare de Ll¨¤cer, que a m¨¦s era d¡¯una qualitat excel¡¤lent. Un espectacle aix¨ª el munta Chek by Jowl, per exemple, i ning¨² el discuteix. En canvi, a alguns els sembla que l¡¯?ngel est¨¤ contaminat per la televisi¨® i el critiquen. ?s injust. Era un espectacle de molt talent. Al TNC caben perfectament el Shakespeare de Ll¨¤cer i El professor Bernhardi.

P. Com va la temporada?

R. Estem molt contents. Amb ¨ªndexs globals d¡¯ocupaci¨® del 92% o 93%. Un miracle, vist com va el sector. En tot cas, omplir no ha de ser l¡¯objectiu del Teatre Nacional, de cap manera. Per¨° atesa la nostra estructura, en qu¨¨ els nostres recursos s¡¯alimenten del que generem i ens donen la possibilitat de fer m¨¦s producci¨®, no podem passar per alt la necessitat de tenir resultats equilibrats.

P. Est¨¤ satisfet?

R. Cada vegada estic m¨¦s content globalment. Aquest teatre, que l¡¯11 de setembre del 2017 far¨¤ 20 anys, t¨¦ una hist¨°ria complexa i convulsa en els seus or¨ªgens. Durant molts anys s¡¯ha pensat que l¡¯arquitectura del TNC marcava la programaci¨®, la condicionava. I m¡¯estic distanciant d¡¯aix¨°. Semblava que una obra com El professor Bernhardi no es podia programar aqu¨ª. Per¨° a Europa hi ha moltes sales grans en les quals no suposa cap problema oferir obres molt textuals. En canvi, Ibsen, Strindberg, o molt teatre de text i tesi no semblaven convenients a la Sala Gran. O la dramat¨²rgia contempor¨¤nia catalana. Estem demostrant que aix¨° no ¨¦s aix¨ª.

P. Per¨° no negar¨¤ que ¨¦s una sala complicada.

R. Malgrat les seves dificultats ¨°bvies, a la sala Gran no ¨¦s obligat¨°ria una tipologia determinada. Li hem descobert una plasticitat avan?ant l¡¯escenari, cosa que ens permet diferents formats. No ¨¦s veritat que l¡¯arquitectura condicioni tant. Cal perdre-li la por. Hem guanyat una batalla cap a la domesticaci¨® de la Sala Gran que no semblava possible. Era absurd que l¡¯escenari principal del pa¨ªs no pogu¨¦s programar segons quines coses. No som presoners d¡¯un parany arquitect¨°nica.

P. Ep, trampa, aix¨° no agradar¨¤ a Ricardo Bofill.

R. Ja, per¨° ¨¦s veritat que no ¨¦s un equipament f¨¤cil.

P. El TNC va n¨¦ixer amb un pecat original, no troba?: la voluntat vision¨¤ria d¡¯un grapat de persones que van prescindir del consens de la professi¨®.

R. Es va fer contra el signe dels temps, que ja era un altre. ?s un equipament grandiloq¨¹ent. S¡¯haurien de fer reformes arquitect¨°niques, en aquesta casa. Estic conven?ut que aix¨° ¨¦s possible. Es pot millorar. ?s terrible que el gran temple de la paraula catalana, que ¨¦s la Sala Gran, necessiti micr¨°fons per la seva mala ac¨²stica.

P. Ha esmentat la grandiloq¨¹¨¨ncia. ?s el que passa si poses columnes. Vost¨¨ ha lluitat contra aix¨°. Fins i tot transvestint-se.

R. Les meves aparicions p¨²bliques com la cantant polonesa</CF> Wanda Pitrowska, de grans pits, responen a aquesta voluntat de trencar el hieratisme d¡¯aquest teatre, igual que a la de defensar un teatre popular.

P. Doncs deu haver fet tremolar els capitells que ni el mateix Sams¨®.

R. Aix¨ª ho evidenciaven les cares de determinats membres del consell d¡¯administraci¨® del teatre la primera vegada. Ara, per¨°, es reclama al personatge.

P. Quin sentit t¨¦ el TNC avui?

R. Jo poso l¡¯accent en diverses coses. La lectura contempor¨¤nia i sense prejudicis del nostre patrimoni teatral, per exemple, ¨¦s fonamental. Sense aix¨° no es pot aconseguir la veritat del teatre, que la d¨®na disposar d¡¯una tradici¨®, una convenci¨® cultural, com el vibrato de la Com¨¦die Fran?aise. Cal un coneixement de l¡¯evoluci¨® de la nostra hist¨°ria. Hem tingut tants talls en aquesta hist¨°ria que sembla que comencem sempre de nou. El teatre catal¨¤ del segle XIX i principi del XX ¨¦s un tresor en aquest sentit. Pitarra, Sagarra, Guimer¨¤. No menyspreem el nostre patrimoni! La creaci¨® contempor¨¤nia ha de tenir un pes equivalent al TNC, i l¡¯est¨¤ tenint. ?s normal ¨¦s que aquest teatre estreni obres de teatre contemporani, i ho fa, i les encarrega. Una altra direcci¨® ¨¦s la que mostra haver muntat El professor Bernhardi, una obra que reclama el comprom¨ªs ¨¨tic del ciutad¨¤.

P. Per¨° falta...

R. El teatre internacional estranger. ?s necessari. I espero que, amb els bons auguris que hi ha, el Departament de Cultura augmenti els nostres recursos per programar-lo. La temporada que ve n¡¯hi haur¨¤. No programar-ne ha estat un dilema molt dolor¨®s. Calia optar entre portar aquest teatre, que ¨¦s molt cost¨®s, o donar feina a la gent d¡¯aqu¨ª.

P. Voil¨¤ la t¨®rtora.

R. Com diu? En tot cas, deixi¡¯m recalcar que els recursos que tinguem seran sempre, per sobre de tot, destinats a fer teatre, tot i que no es netegin els vidres, o la gent hagi de portar-se el seu paper de v¨¤ter, com va fer Frank Castorf al Volksb¨¹hne.

P. El seu ¨¨mfasi en el teatre catal¨¤ ¨¦s un tret nacionalista?

R. No s¡¯ha d¡¯identificar la defensa del nostre patrimoni amb el nacionalisme. No ¨¦s una q¨¹esti¨® de nacionalitzar el teatre, sin¨® de reivindicar una eina fonamental de la nostra cultura. Jo no sento que la pres¨¨ncia de teatre castell¨¤ sigui an¨°mala al TNC. Aqu¨ª es fa Lorca, Valle-Incl¨¢n. No accepto que en la nostra din¨¤mica de reivindicaci¨® d¡¯una cultura oblidada i menyspreada, i necess¨¤ria!, hi hagi una voluntat nacionalista.

P. Est¨¤ preparat el TNC per a la desconnexi¨®?

R. No s¨¦ qu¨¨ vol dir aix¨°. El TNC t¨¦ uns objectius culturals. No ha de ser un espai polititzat en el sentit partidista. Si pregunta per la meva posici¨® en el proc¨¦s sobiranista, ¨¦s complicada. La pertinen?a a l¡¯Espanya actual no em fa cap il¡¤lusi¨®. En l¡¯actual context no em sento ben tractat com a naci¨® cultural. No sabria dir si s¨®c independentista. Quan sento Rajoy ho s¨®c. En sentir d¡¯altres penso que potser podem crear una altra relaci¨® satisfact¨°ria.