La bona gesti¨® i la pressi¨® fiscal sanegen els comptes de Barcelona

Barcelona no ha rom¨¤s aliena a les pol¨ªtiques d'austeritat impulsades per la Uni¨® Europea. No obstant aix¨°, i per paradoxal que sembli, els problemes que afronta la ciutat no estan vinculats al deute, sin¨® al super¨¤vit. Algunes lleis de car¨¤cter neoliberal aprovades en els ¨²ltims anys, com la denominada llei Montoro, asfixien els municipis sobreendeutats, i, al mateix temps, impedeixen que aquells que no ho estan ¡ªcom passa en el cas de Barcelona¡ª, puguin destinar el super¨¤vit existent a donar resposta a les necessitats ciutadanes. La bona gesti¨® dels comptes, l'expulsi¨® del d¨¨ficit als municipis de la perif¨¨ria i una gran pressi¨® fiscal expliquen que Barcelona pugui gaudir d'una economia sanejada.

Els t¨¨cnics de l'Ajuntament de Barcelona acostumen a dir que la seva bona dilig¨¨ncia ¨¦s la clau dels sanejats comptes de la ciutat. Per¨° m¨¦s enll¨¤ de la gesti¨® efica?, la capital catalana t¨¦ especificitats que expliquen que fins i tot en plena crisi econ¨°mica hagi tancat exercici rere exercici amb super¨¤vit, a difer¨¨ncia de la gran majoria d'administracions. Les expliquen l'actual gerent de l'¨¤rea d'Economia, Jordi Ayala, i qui va portar la tin¨¨ncia d'alcaldia d'Economia, Empresa i Ocupaci¨®, durant el mandat de l'exalcalde Xavier Trias, S¨°nia Recasens.

Ayala recorda que els comptes van comen?ar a canalitzar-se despr¨¦s de la ¡°situaci¨® de gaireb¨¦ fallida¡± que es va produir despr¨¦s de l'¨¨poca ol¨ªmpica. Un proc¨¦s que van capitanejar, relata, el llavors gerent Jordi Marull i Pilar Solans i que va passar per reduir personal, en paral¡¤lel a un proc¨¦s d'externalitzaci¨®, a m¨¦s de millorar procediments.

L'actual gerent apunta altres causes que expliquen la bona situaci¨® de Barcelona. ¡°A difer¨¨ncia d'altres ciutats metropolitanes, a Barcelona la perif¨¨ria no ¨¦s Barcelona, com passa a Madrid¡±. Barcelona, prossegueix, ha expulsat d¨¨ficit a la perif¨¨ria i ha suportat m¨¦s pressi¨® fiscal sense gaires problemes. La capital tamb¨¦ ha patit menys pressi¨® per despesa en serveis socials. ¡°Durant anys el creixement d'aquesta partida va ser del zero i escaig per cent¡±, assenyala. I al mateix temps a Barcelona es van aplicar, abans que en altres ciutats, mesures d'efici¨¨ncia i es va controlar la despesa.

Des d'una perspectiva m¨¦s recent, l'extinent d'alcalde S¨°nia Recasens recorda que, d¡¯entrada, els ajuntaments s¨®n ¡°l'administraci¨® que m¨¦s serveis presta, tant si li correspon com si no¡± i que ¡°el seu mal finan?ament ¨¦s end¨¨mic¡±. A aquesta circumst¨¤ncia s¡¯hi va sumar la Llei de Racionalitzaci¨® i Sostenibilitat de l¡¯Administraci¨® Local (LRSAL), coneguda com la llei Montoro i vigent des del 2014, que afecta tots els nivells administratius i fixa un d¨¨ficit zero. A m¨¦s, introdueix el Sistema Europeu de Comptes (SEC), que ¡°no permet gastar m¨¦s del que es t¨¦¡±, i per tant obliga a pressupostar amb ingressos segurs. ¡°La LRSAL atura la despesa i acaba provocant super¨¤vit¡±. ¡°El SEC obliga a ser conservador i aplicar el criteri de prud¨¨ncia, amb ingressos certs i despeses previsibles¡±, diu.

Dels 2.500 milions que t¨¦ l'Ajuntament en xifres rodones, mil milions provenen d'impostos i taxes locals (IBI, plusv¨¤lues, circulaci¨®, etc.) i mil m¨¦s del que es coneix com PIE (Participaci¨® en els Ingressos de l¡¯Estat).

Recasens recorda que les PIE es liquiden al cap de dos anys i que ¡°si s¨®n negatives cal retornar-les¡±. Quan CiU va arribar al govern el 2011, relata, ¡°el Govern de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero havia donat grans quantitats, que a Barcelona van generar un d¨¨ficit de 800 milions¡±. ¡°Els primers super¨¤vits del mandat els destinem a netejar el deute acumulat¡±, defensa. La resta, fins a completar el pressupost, ¨¦s estalvi per poder fer inversions.